
Fer de delegat en un esdeveniment com aquest és una de les tasques més boniques del món: compartir de prop les il·lusions dels menuts, l'emoció dels entrenadors i els nervis dels pares i mares és un privilegi. Però, de vegades, explicar el que passa es fa feixuc. Avui és un d'aquests dies en què costa escriure, perquè el podi absolut i el femení se'ns han escapat de les mans per un pèl.
Com deia el geni i excampió del món Mikhaïl Tal, els escacs poden ser molt cruels. Perquè el veredicte del tauler hagi estat esquiu en la darrera ronda, els pares i mares d'aquesta delegació —especialment els qui més han patit el desenllaç— tenen tota la raó del món: el paper de Daniel Uroz i de Mar Mínguez ha estat un èxit majúscul. El nostre esport els devia una alegria i, tard o d'hora, el seu moment arribarà.











