Els Campionats d'Espanya sempre tenen un encant especial. Retrobaments amb amics d'altres comunitats, cares noves, els inevitables nervis abans de la primera ronda... i aquella barreja d'il·lusió i ganes de demostrar tot el treball fet durant l'any.

L'expedició catalana va arribar ahir a la tarda a Vícar (Almeria), seu del campionat per segon any consecutiu. Un cop instal·lats, vam celebrar una primera reunió per començar a fer pinya i compartir algunes reflexions de cara als dies de competició. Primer va ser el torn de les famílies i, posteriorment, dels jugadors i jugadores, en una trobada marcada pels retrobaments, les benvingudes i el tradicional repartiment de les samarretes de la Federació Catalana d'Escacs. Un primer pas per reforçar el sentiment d'equip abans de començar la competició.

Fer de delegat en un esdeveniment com aquest és una de les tasques més boniques del món: compartir de prop les il·lusions dels menuts, l'emoció dels entrenadors i els nervis dels pares i mares és un privilegi. Però, de vegades, explicar el que passa es fa feixuc. Avui és un d'aquests dies en què costa escriure, perquè el podi absolut i el femení se'ns han escapat de les mans per un pèl.

Com deia el geni i excampió del món Mikhaïl Tal, els escacs poden ser molt cruels. Perquè el veredicte del tauler hagi estat esquiu en la darrera ronda, els pares i mares d'aquesta delegació —especialment els qui més han patit el desenllaç— tenen tota la raó del món: el paper de Daniel Uroz i de Mar Mínguez ha estat un èxit majúscul. El nostre esport els devia una alegria i, tard o d'hora, el seu moment arribarà.

Emoció i nervis a flor de pell. El Campionat d'Espanya Sub8 s'acosta al seu desenllaç i la penúltima jornada doble, corresponent a les rondes 7 i 8, ha estat una autèntica muntanya russa d'emocions per a la delegació catalana, en el que es pot resumir com un dia d'"una de freda i una de calenta".

La jornada del matí va començar costa amunt per als nostres esportistes, amb un balanç global bastant negatiu per a l'expedició. Enmig de la tempesta, només Daniel Uroz va aconseguir mantenir el rumb triomfal entre els aspirants a la zona alta. Daniel es va desfer del seu rival exhibint una Defensa Siciliana molt tècnica i fent prevaldre de manera magistral la seva parella d'alfils davant dels cavalls del contrincant.

Entre el 25 de juny i el 3 de juliol s'ha disputat el nostre VI Open Internacional d'Escacs de Llinars del Vallès, que ha tornat a batre el rècord de participació amb 154 escaquistes, repartits entre 65 jugadors al Grup A i 89 al Grup B amb un total de 44 jugadors estrangers. Aquesta xifra representa un increment molt significatiu respecte de l'edició anterior.

A més del creixement en nombre de participants, aquesta edició també ha experimentat un notable salt qualitatiu. El nivell mitjà del Grup A ha estat superior al d'anys anteriors, amb la participació de jugadors de 19 federacions diferents i un total de 17 jugadors titulats, fet que consolida l'Open de Llinars com una cita cada vegada més atractiva dins del calendari internacional.

El Campionat d'Espanya Sub8 ha entrat en la seva fase final. La doble jornada de les rondes 5 i 6 ha posat a prova la resistència física i mental dels nostres petits esportistes, que han arribat a sumar fins a quatre hores de joc en un sol matí. Tot i l’exigència, els nens i nenes somriuen i gaudeixen del seu esport preferit. El patiment, sens dubte, és per als pares i mares, que ho fan de valent davant les pantalles dels mòbils, seguint les aplicacions de retransmissió en directe i veient els alts i baixos que dictamina el temut mòdul d'anàlisi.

La cinquena ronda va obrir el matí amb partides molt potents. Daniel Uroz es va veure les cares a la taula 1 contra el número 1 del rànquing i gran favorit, l'aragonès Enzo Millán. Daniel va plantejar una partida impecable i molt seriosa, però en el tram final, en arriscar buscant la victòria, es va debilitar l'estructura de peons del seu flanc de dama i un atac doble va acabar amb la seva imbatibilitat.