Expedient: 05/2026
Recorrent: D.G.T.
Resolució impugnada: Resolució 30/2026 del Comitè de Competició i Disciplina Esportiva
Ponent: Sr. Roger Rodriguez Font
Barcelona, 31 de març de 2026
RESOLUCIÓ
Vist el recurs d’apel·lació interposat per D.G.T. contra la Resolució 30/2026 del Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la Federació Catalana d’Escacs, aquest Comitè d’Apel·lació dicta la present resolució sobre la base dels següents
I. ANTECEDENTS DE FET
Primer.
En data 1 de febrer de 2026 es va disputar, dins la Lliga Catalana 2026, Primera Provincial de Barcelona, Grup IV, l’encontre entre Montmeló “B” i Les Franqueses.
Segon.
A l’apartat d’observacions de l’acta de l’encontre, D.G.T. va fer constar que, en finalitzar la seva partida, el delegat de l’altre equip del Montmeló havia entrat a la sala on no jugava i havia col·locat al mig del tauler el rei del seu rival, actuació que considerava “totalment fora de lloc i provocativa”, afegint que posteriorment C.C.A. havia començat a insultar-lo i a faltar-li al respecte.
A la mateixa acta consta també una ampliació manuscrita de J.P.P. en la qual s’indica que el delegat de Les Franqueses, un cop acabada la partida, va alçar la veu discutint amb jugadors del Montmeló, que se li va demanar que no ho fes perquè la majoria de jugadors encara estaven jugant, que va continuar alçant la veu i que l’episodi va durar aproximadament uns deu minuts.
Tercer.
En data 18 de febrer de 2026 el Comitè de Competició i Disciplina Esportiva va acordar obrir expedient respecte d’A.E.L., C.C.A. i D.G.T., prenent expressament en consideració l’acta de l’encontre i les posteriors ampliacions a la mateixa.
Quart.
En el tràmit d’al·legacions, A.E.L. va manifestar que, un cop finalitzada la partida, es va apropar al jugador del seu club per felicitar-lo i que va col·locar el rei al mig del tauler com a indicació visual del resultat, pràctica que va qualificar d’habitual i exempta d’intenció provocadora. Va afegir que D.G.T. va reaccionar de manera airada, alçant reiteradament la veu dins la sala de joc i després a l’exterior, malgrat les reiterades peticions perquè moderés el seu comportament.
Igualment, C.C.A. va declarar que va observar D.G.T. dirigint-se a A.E.L. en to airat, que li va demanar que cessés la discussió en aquell lloc per no molestar els jugadors, i que, davant la persistència de la situació, ell mateix va efectuar un comentari despectiu del qual posteriorment es va disculpar, disculpes que van ser acceptades pel recurrent, el qual també va expressar les seves.
Cinquè.
Un cop conclòs l’expedient, el Comitè de Competició i Disciplina Esportiva va acordar:
a) amonestar D.G.T. per la incorrecció en el seu comportament;
b) advertir C.C.A. pels insults proferits, valorant positivament les seves disculpes i penediment; i
c) avisar A.E.L. que no havia d’intervenir en un matx en què no participava, ni com a jugador ni com a delegat, perquè l’equip adversari no ho pogués considerar com a provocació.
Sisè.
Contra aquesta resolució, D.G.T. va interposar recurs d’apel·lació, al·legant substancialment que és injust que a la seva persona se li imposi una amonestació mentre que a C.C.A. només se l’adverteix, negant el retret que se li formula i afirmant que fou ell qui va patir els crits i la pressió de diverses persones del Montmeló.
II. FONAMENTS DE DRET
Primer. Objecte del recurs.
D’acord amb l’article 3.1 del Reglament de Disciplina Esportiva de la Federació Catalana d’Escacs, l’àmbit de la jurisdicció disciplinària esportiva s’estén, entre d’altres, a les infraccions relatives a la conducta esportiva. En conseqüència, l’objecte del present recurs no és el resultat de la partida disputada i perduda pel recurrent, ni cap incidència tècnica derivada de les regles del joc, sinó exclusivament la valoració disciplinària dels fets esdevinguts després de finalitzada la partida.
Segon. Fixació i valoració dels fets.
De les actuacions resulta acreditat que l’incident objecte del present recurs es va produir un cop finalitzada la partida disputada pel recurrent. A la mateixa acta hi figura, d’una banda, la queixa de D.G.T., que atribueix l’origen del conflicte al fet que A.E.L. va entrar a la sala on no jugava i va col·locar al mig del tauler el rei del jugador vencedor, extrem que ell va percebre com a provocatiu. Però a la mateixa acta hi consta també, des del mateix moment de formalització, l’ampliació de J.P.P. segons la qual el recurrent va alçar la veu discutint amb jugadors del Montmeló, va ser requerit perquè moderés el seu comportament atès que encara hi havia jugadors disputant partides, i va persistir en aquesta actitud durant aproximadament deu minuts.
Aquest doble contingut inicial de l’acta es veu corroborat per les al·legacions posteriors. A.E.L. explica que la col·locació del rei al centre del tauler es va fer com a indicació visual del resultat i sense intenció provocadora, i afegeix que el recurrent va reaccionar de manera airada, alçant reiteradament la veu dins la sala de joc, alterant el silenci i el normal desenvolupament de la competició, i mantenint un to elevat fins i tot a l’exterior malgrat les reiterades peticions perquè cessés. C.C.A., per la seva banda, declara que va observar el recurrent dirigint-se a A.E.L. en to airat, que li va demanar que deixés la discussió en aquell lloc per no molestar els jugadors i que, davant la falta de canvi de conducta, va acabar fent un comentari despectiu del qual posteriorment es va disculpar.
Aquest Comitè considera notori, per coneixement tècnic arbitral ordinari en l’àmbit dels escacs, que la tècnica de col·locar els reis al centre del tauler per senyalitzar visualment el resultat d’una partida és antiga, universal i utilitzada des de fa dècades en el món dels escacs. Així, quan guanyen les blanques, se sol col·locar el rei blanc al centre del tauler; quan guanyen les negres, el rei negre; i quan el resultat és taules, tots dos reis al centre. Aquesta tècnica tradicional fins i tot ha estat recollida, en una versió adaptada, pels sistemes de senyalització manual del resultat utilitzats en l’entorn dels taulers electrònics DGT: quan guanyen les blanques, els àrbitres col·loquen els reis a les caselles e4 i d5, de color blanc; quan guanyen les negres, a les caselles d4 i e5, de color negre; i quan el resultat és taules, a les caselles e4 i e5.
Per tant, i en absència d’altres elements objectius de burla, escarni o menyspreu, la simple col·locació del rei o dels reis al centre del tauler no incorpora per si mateixa cap significació ofensiva ni provocadora. En conseqüència, encara que el recurrent pogués haver percebut subjectivament aquell gest com a inoportú, el fet disciplinàriament rellevant no és aquest, sinó la seva reacció posterior, concretada en una discussió sostinguda en to elevat en una zona propera a les sales de joc mentre encara hi havia partides en curs.
A major abundament, aquest Comitè valora que D.G.T. és un jugador d’elevat nivell escaquístic, amb una trajectòria prolongada en competicions d’escacs, també d’àmbit internacional i per equips. En aquestes condicions, aquest Comitè considera raonable entendre que coneixia una pràctica tan antiga, universal i consolidada com la de col·locar el rei —o els reis, en cas de taules— al centre del tauler per indicar visualment el resultat d’una partida. Per això, era exigible per part seva una reacció més prudent i continguda, especialment atesa la seva doble condició de jugador experimentat i delegat d’equip.
Tercer. Qualificació jurídica dels fets atribuïts a D.G.T.
El recurrent no intervenia només com a jugador, sinó també com a delegat del seu equip. D’acord amb l’article 13.1 del Reglament General i de Competicions de la FCE, els delegats han de conèixer perfectament els reglaments, assessorar els esportistes i tramitar els documents oficials a la Federació. Aquesta posició comporta un deure reforçat d’autocontrol, correcció i exemplaritat en el desenvolupament de la competició.
Els fets acreditats són subsumibles en l’article 21.i del Reglament de Disciplina Esportiva de la FCE, que tipifica com a infracció lleu, respecte de tècnics, delegats i directius, qualsevol conducta incorrecta o antiesportiva que alteri el bon ordre esportiu o el normal desenvolupament de la partida o partit, sempre que no constitueixi una infracció més greu. La conducta de D.G.T. encaixa en aquest tipus, atès que es concreta en una discussió en to elevat i sostinguda en una zona especialment sensible del recinte de joc, amb incidència directa sobre l’entorn de concentració dels jugadors que encara disputaven les seves partides.
Quart. Tractament de la conducta d’A.E.L. i de C.C.A. per raons de coherència interna.
La coherència interna de la resolució impugnada exigeix revisar, en la mesura estrictament necessària per resoldre el recurs, el tractament dispensat a A.E.L. i C.C.A., atès que el mateix recurrent els invoca com a terme de comparació i com a base del seu al·legat de tracte desigual.
Pel que fa a A.E.L., aquest Comitè no aprecia base suficient per atribuir-li una infracció disciplinària. La mera col·locació del rei del jugador vencedor al centre del tauler, com a indicació visual del resultat, no constitueix per si sola una conducta objectivament ofensiva o provocadora, ni consta acreditat en les actuacions cap altre comportament seu que pugui reputar-se antiesportiu o alterador del bon ordre esportiu. En conseqüència, no és procedent mantenir respecte d’ell cap pronunciament disciplinari.
Això no obstant, aquest Comitè considera procedent efectuar a A.E.L. un requeriment formal no sancionador perquè, en endavant, s’abstingui d’intervenir innecessàriament en encontres en què no participa i, en tot cas, actuï amb especial prudència atenent les circumstàncies concretes, a fi d’evitar mals entesos i escalades de conflictes totalment innecessàries. Igualment, si malgrat aquesta cautela es produís alguna situació de percepció equívoca o conflicte, haurà de procurar de manera immediata i proactiva la seva desescalada, explicant clarament, si escau, que la seva actuació no responia a cap voluntat d’ofendre ni de provocar.
Pel que fa a C.C.A., de les actuacions resulta acreditada l’emissió d’un comentari despectiu envers el recurrent. Tanmateix, ateses les circumstàncies concretes del cas —comentari puntual, en un context de tensió immediata, sense persistència ulterior, seguit de disculpes espontànies posteriorment acceptades, i amb expressió final de disculpes també per part del recurrent— aquest Comitè considera que la conducta no assoleix la intensitat pròpia de la infracció greu d’insults i ofenses a altres esportistes, sinó que s’incardina de manera més adequada en la lleu incorrecció amb un altre competidor.
Les disculpes formulades tant per C.C.A. com per D.G.T. consten en les actuacions i han de ser valorades. Ara bé, allò rellevant és que no s’estan comparant conductes idèntiques. En el cas de C.C.A., el que es valora és un comentari despectiu aïllat, sense persistència, immediatament seguit de disculpes. En el cas de D.G.T., el que es valora és una discussió sostinguda en to elevat, mantinguda en una zona especialment sensible del recinte de joc mentre encara hi havia partides en curs, i protagonitzada, a més, per qui actuava com a delegat d’equip. Per això, el fet que tots dos acabessin expressant disculpes no elimina la diferent naturalesa, intensitat i rellevància disciplinària de les conductes respectivament examinades.
Cinquè. Proporcionalitat de la sanció imposada a D.G.T.
L’article 25.3 del Reglament de Disciplina Esportiva preveu, per a les infraccions lleus, entre d’altres, les sancions d’avís i d’amonestació pública. Dins de l’àmbit de les sancions lleus, l’avís i l’amonestació pública constitueixen la resposta sancionadora de menor intensitat de tot l’ordenament disciplinari federatiu. La sanció imposada al recurrent se situa, per tant, en l’esglaó inferior possible de reacció jurídica davant una infracció disciplinària.
Aquest Comitè considera, tanmateix, que la condició de delegat del recurrent imposava un deure reforçat d’autocontrol, correcció i exemplaritat, i que la conducta acreditada presenta una gravetat funcional superior a la que seria exigible a un simple intervinent ocasional. Tot i això, atès que la sanció imposada se situa dins l’esglaó inferior de les respostes disciplinàries legalment possibles, no pot qualificar-se de desproporcionada.
III. PART DISPOSITIVA
Per tot l’exposat, el Comitè d’Apel·lació de la Federació Catalana d’Escacs
ACORDA:
Primer.
Estimar parcialment el recurs d’apel·lació interposat per D.G.T. únicament als efectes de revisar, per coherència interna de la resolució impugnada, els pronunciaments relatius a A.E.L. i C.C.A.
Segon.
Desestimar el recurs en tot allò que afecta la sanció imposada a D.G.T. i, en conseqüència, confirmar l’amonestació imposada al recurrent.
Tercer.
Deixar sense efecte el pronunciament disciplinari contingut en la resolució impugnada respecte d’A.E.L., en no apreciar-se en la seva conducta cap infracció disciplinària.
Quart.
Formular a A.E.L. un requeriment formal no sancionador perquè, en endavant, s’abstingui d’intervenir innecessàriament en encontres en què no participa i actuï amb especial prudència per evitar mals entesos o escalades de conflicte totalment innecessàries; i perquè, si malgrat tot es produís algun malentès, procuri de manera immediata i proactiva la seva desescalada, aclarint que no existia cap intenció d’ofendre ni de provocar.
Cinquè.
Precisar que la conducta atribuïda a C.C.A. s’incardina en una infracció lleu d’incorrecció i, en conseqüència, mantenir respecte seu la resposta disciplinària lleu adoptada.
Sisè.
Notificar aquesta resolució a les parts interessades, degudament anonimitzada.
Aquesta resolució del Comitè d’Apel·lació és immediatament executiva i exhaureix la via federativa. No obstant això, contra aquesta resolució es pot interposar recurs davant del Tribunal Català de l’Esport en el termini de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la seva notificació.
Barcelona, 31 de març de 2026
El Comitè d’Apel·lació
Federació Catalana d’Escacs