Part I. Reglamentació General

Capítol I. Tramitació de documentació

Secció 1. Inscripció d’un club a la Federació Catalana d’Escacs

Secció 2. Tramitació de llicències dels esportistes

Secció 3. Inscripcions en torneigs oficials

Secció 4. Comunicació de dades oficials del club a la FCE

 

Capítol II. Reglament de Competicions de la FCE

Secció 1. Article preliminar.

Secció 2. Inscripcions i renúncies

Secció 3. Delegats de clubs o d’equips

Secció 4. Identificació dels esportistes

Secció 5. Definició de la nacionalitat dels esportistes

Secció 6. Ordre de forces

Secció 7 Ritmes de joc de les competicions oficials

Secció 8. Partides jugades sub conditione

Secció 9. Incidències, partides no finalitzades i secretes a competicions oficials sense àrbitre

Secció 10. Endarreriments, incompareixences i eliminats

Secció 11. Superposició de calendaris esportius

Secció 12. Conducta dels esportistes

Secció 13. Regulació de la petició de taules

Secció 14. Sistemes de puntuació

 

Capítol III. Normativa d’avaluació de la FCE.

Secció 1. Introducció

Secció 2. Requisits tècnics

Secció 3. Incompareixences a les partides

Secció 4. Llistes oficials i Procediments d’avaluació

Secció 5. Presentació d’informes

 

Capítol IV. Normativa per a l’obtenció de normes i el títol de Mestre Català

Secció 1. Obtenció de normes de Mestre Català

Secció 2. Obtenció del títol de Mestre Català.

 

Capítol V. Normativa per als torneigs homologats.

Secció 1. Definició

Secció 2. Registre de torneigs

Secció 3. Requisits dels torneigs organitzats mitjançant el sistema suís d’aparellament

Secció 4. Requisits per als torneigs organitzats mitjançant el sistema round robin

Secció 5. Requisits per l’organització de jornades d’escacs avaluables

Secció 6. Normes per a l’homologació

Secció 7. Anul·lació de torneigs homologats

 

Part II. Competicions específiques

Capítol VI. Reglament de la Lliga Catalana d’Escacs

Secció 1. Definició

Secció 2. Categories

Secció 3. Normes generals

Secció 4. Inscripcions i renúncies

Secció 5. Vacants del Campionat d’equips

Secció 6. Composició i alineació dels equips

Secció 7. Composició i distribució dels grups de la Lliga Catalana

Secció 8 Descensos de categories

Secció 9 Ascensos de categoria.

Secció 10 Campions de Catalunya

Secció 11 Desenvolupament dels encontres

Secció 12 Sancions

Secció 13. Participació en el Campionat d’Espanya per Equips

Secció 14. Esportistes amb discapacitat funcional

Secció 15. Tramitació de l’informe davant la FIDE

 

Capítol VII. Reglament de la Copa Catalana d’Escacs

Secció 1. Definició

Secció 2. Fases, participació i classificacions

Secció 3. Composició i alineació dels equips

 

Capítol VIII. Reglament del Campionat de Catalunya de Partides Llampec d’Equips

Secció 1. Definició

Secció 2. Composició, inscripció i alineació dels equips

Secció 3. Competició i Comunicació de resultats

 

Capítol IX. Reglament del Campionat de Catalunya Individual Absolut

Secció 1. Definició.

Secció 2. Normes generals

Secció 3. Campionats Territorials de les Delegacions territorials

Secció 4. Disposició final

 

Capítol X. Reglament del Campionat de Catalunya Absolut Femení

Secció 1. Definició

Secció 2. Normes generals

Secció 3 Disposició final

 

Capítol XI. Reglament del Campionat de Catalunya Individual d'Edats (Fases prèvies i Final Catalana)

Secció 1 Definició

Secció 2. Participació

Secció 3 Fases prèvies

Secció 4. Fase final

Secció 5 Inscripcions

Secció 6. Organització.

Secció 6. Bases tècniques.

Secció 7. Criteris de classificació per al Campionat Espanya d’Edats

 

Capítol XII. Reglament del Campionat de Catalunya Per Equips d'Edats (Fases prèvies i Final Catalana)

Secció 1. Definició

Secció 2. Participació

Secció 3 Sistema de competició

Secció 4 Inscripcions

Secció 5. Bases tècniques

 

Capítol XIII. Reglament per a la igualtat en la participació de les persones amb discapacitat en els escacs

Secció 1. Normativa

Requisits sobre com actuar amb esportistes amb discapacitat (FIDE HANDBOOK D.04.12)

 

Part I. Reglamentació General

Capítol I. Tramitació de documentació

Secció 1. Inscripció d’un club a la Federació Catalana d’Escacs

Article 1

Els requisits per demanar l’afiliació com a club de nova creació a la Federació Catalana d’Escacs són:

a) Disposar d’un local social, que compleixi les normatives vigents, per a la pràctica dels escacs.

b) Tramitar un mínim de quatre llicències o organitzar un obert homologat.

c) Adreçar-se a la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya per tal de legalitzar uns estatuts en el Registre Oficial d’entitats de la Generalitat de Catalunya.

d) Tenir un CIF atorgat per Hisenda.

e) Emplenar el document d’afiliació a la Federació Catalana d'Escacs (FCE), amb tots els requisits que es demanin.

f) Efectuar els pagaments establerts per l’Assemblea General i la Junta Directiva.

Un cop realitzats aquests tràmits, la Junta Directiva de la Federació decidirà la possible acceptació de l'afiliació sol·licitada.

Article 2

El web de la FCE és un mitjà oficial de transmissió d'informació que la Junta Directiva de la FCE vulgui adreçar als seus afiliats.

 

Secció 2. Tramitació de llicències dels esportistes

Article 3

3.1 La llicència federativa d'esportista es tramitarà a través dels clubs afiliats a la FCE.

3.1.1 No es tramitaran llicències d'esportistes a títol personal.

3.1.2 A efectes federatius la localitat de l'esportista és la del seu club.

3.2 La llicència s’expedirà per un període de validesa igual a la temporada esportiva.

3.2.1 La llicència podrà tenir un altre període de validesa, establert per la Junta Directiva de la FCE.

3.3. Per a tramitar les llicències, els clubs hauran d'emplenar l'imprès de sol·licitud de cada llicència, degudament signat.

Article 4

Un esportista que desitgi participar en qualsevol prova oficial o homologada, haurà de tenir tramitada la seva llicència abans del començament del torneig.

Article 5

Les llicències s’han de renovar abans de la finalització de la temporada anterior.

5.1 Tindran un recàrrec en el seu preu totes aquelles llicències renovades una vegada hagi començat la nova temporada.

5.1.1 Els recàrrecs a aplicar seran estipulats de forma anual mitjançant una circular.

5.1.2 Les llicències de nova creació no hauran d'assumir cap mena de recàrrec.

Article 6

6.1 La data límit per poder canviar de club serà el darrer dia de la temporada anterior a la temporada que començarà.

6.1.1 Els clubs que no vulguin disposar dels serveis d’un esportista, ho hauran de notificar, per escrit.

6.2 Un esportista podrà canviar de club durant la temporada amb les següents condicions:

a) Que tingui per escrit l’autorització del club propietari dels drets federatius.

b) El canvi de club a mitja temporada implicarà que el nou club ha de tornar a pagar a la FCE la llicència de l'esportista amb un recàrrec i el seu anterior club no recuperarà l’import de la llicència.

c) No podrà participar en competicions de la FCE per equips durant el que resti de temporada amb el nou club.

Article 7

A efectes de poder disputar una competició, una llicència haurà d'estar tramitada el dijous anterior a la competició.

7.1 A efectes de poder disputar la Lliga Catalana, una llicència haurà d'estar tramitada els dijous anteriors a la ronda.

7.2 Una fitxa tramitada un divendres no serà efectiva fins al dilluns següent, no essent efectiva per poder disputar partides de campionat entremig.

Secció 3. Inscripcions en torneigs oficials

Article 8

8.1 Per participar-hi en proves oficials de la FCE, els clubs formalitzaran la inscripció telemàticament en el torneig, tant d’equips com d'esportistes, lliurant a la FCE la documentació corresponent abans de la data límit per l’admissió d'inscripcions.

Article 9

9.1 Els clubs relacionaran els esportistes que vulguin participar-hi en un torneig oficial, tot fent constar clarament a l’imprès el nom complet i el codi català de cada esportista.

9.1.1 Per a la inscripció d’equips es farà constar la categoria de l’equip dintre de la temporada en vigor.

9.2 Els esportistes classificats per disputar finals catalanes, hauran de comunicar la seva participació abans del termini d’inscripcions del torneig per poder gaudir de la seva plaça corresponent.

9.3 En torneigs per categories d’edat, es farà constar l'any de naixement dels esportistes.

Secció 4. Comunicació de dades oficials del club a la FCE

Article 10

10.1 Tots els clubs inscrits a la FCE hauran de comunicar les següents dades oficials de l’entitat:

a) Adreça, correu electrònic i telèfon de contacte del local de joc de l’entitat.

b) Adreça de correspondència de l’entitat.

c) Nom, DNI, correu electrònic i telèfons de contacte del president de l’entitat.

d) Nom, correu electrònic i telèfons de contacte del delegat principal de l’entitat.

10.2 Les entitats que modifiquin l’adreça del local de joc estan obligats a comunicar-la, mitjançant correu electrònic, tant a la Federació com a totes les entitats que estiguin implicades en la competició amb ells.

10.2.1 La no comunicació de canvis de dades en el temps i forma establerts comportarà sancions, excepte per raons fonamentades.

Capítol II. Reglament de Competicions de la FCE

Secció 1. Article preliminar

Article 11

El present reglament és d'aplicació per a competicions organitzades o homologades per la FCE.

11.1 El present reglament és d'aplicació per a competicions organitzades o homologades per la FCE. Per al que no estigui especificat és d'aplicació el reglament de la FEDA i FIDE.

11.2 La Junta Directiva, amb l’assessorament de la Comissió Esportiva, podrà realitzar, de forma motivada, modificacions no substancials de les competicions, per causes objectives, sempre que existeixin circumstàncies excepcionals.

11.3 Aquest reglament haurà d'estar a la disposició (en paper o dispositius electrònics) de qualsevol jugador en el local de joc on es disputi una competició organitzada o homologada per la FCE.

11.4 No es considerarà circumstància atenuant per a l’aplicació del present reglament o de les oportunes sancions el seu desconeixement.

11.5 La FCE tolera en els seus torneigs, tant oficials com homologats, l'ús del sistema descriptiu d’anotació de partides. Aquesta Federació recomana, però, el sistema algebraic, que és l'oficial de la FIDE.

11.6 Per poder prendre par a les competicions tant oficials com homologades de la FCE és necessari tenir llicència federativa en vigor. Les proves homologades internacionals de ronda diària (sistema suís) podran admetre jugadors amb llicència en vigor per altres federacions. Els jugadors catalans amb llicències d’altres federacions podran prendre part en les proves oficials.

Secció 2. Inscripcions i renúncies

Article 12

12.1 Els clubs i esportistes realitzaran les inscripcions en els diversos campionats segons quedi establert en la circular del campionat.

12.2 Els equips mantindran la mateixa categoria per a totes les proves que es disputin a llarg de tota la temporada.

12.3 En cas d'inscripció fora de termini la FCE podrà optar per:

a) no admetre la inscripció

b) admetre-la, si és possible.

12.3.1 En cas d'admetre una inscripció fora de termini s'imposarà una sanció econòmica equivalent al doble del preu de la inscripció.

12.4 Els esportistes classificats directament per a qualsevol final d'una prova individual de caràcter oficial hauran de confirmar-hi la seva participació amb l'antelació establerta en la circular corresponent.

12.5 S’admet la possibilitat d'unions de dos o més clubs, amb personalitat jurídica diferent cadascun d’ells, per participar conjuntament com un sol equip a les competicions esportives de la FCE.

12.5.1 La petició raonada per a la unió de clubs es farà per escrit adreçat a la Federació on s’expressaran, com a mínim, els termes de la unió, la forma de gestió i les conseqüències esportives o econòmiques derivades d’una possible posterior separació.

12.5.2 Aquesta petició haurà de ser aprovada per la Comissió Esportiva de la FCE.

12.5.3 En tot cas, la unió s’ha de mantenir durant tota la temporada de competició esportiva i per a totes les competicions.

12.5.4 Les circumstàncies no contemplades en cas de separació, a falta d’acord entre les parts i en els àmbits que puguin afectar a la Federació o a les seves competicions, seran resoltes per la Comissió Esportiva de la FCE.

12.6 Les vacants produïdes en proves oficials organitzades per la FCE no es cobriran, llevat que la circular corresponent estableixi quelcom diferent.

Secció 3. Delegats de clubs o d’equips

Article 13 Definició

13.1 Els delegats de club són el vincle de relació entre la secretaria de la FCE i cadascun dels clubs afiliats a aquesta. Han de conèixer perfectament els reglaments, assessorar els esportistes i tramitar tots els documents oficials a la FCE.

13.2 Els delegats de equips o de jugadors, quan s'hagi ofert el local de joc, tant en els enfrontaments d'equips com en els individuals, hi actuaran com a àrbitres amb les limitacions que se assenyalen al llarg d'aquest reglament.

Article 14 Funcions

14.1 Hauran de comprovar l'equipament de la sala de joc (rellotges, planelles, etc.).

14.1.1 El delegat local col·locarà tots els rellotges amb la mateixa orientació al cantó del tauler on tinguin millor visibilitat per als delegats.

14.2 Els delegats s’abstindran de proporcionar qualsevol ajut als seus esportistes sobre una partida.

14.2.1 Si no hi ha àrbitre assignat al torneig, els delegats podran indicar la caiguda de bandera de qualsevol dels esportistes.

14.3 Hauran d'omplir l'acta correctament en el cas que no hi hagi un àrbitre que s'encarregui.

14.3.1 El delegat és responsable que totes les dades que apareguin en l'acta siguin correctes.

14.3.1.1 L'incompliment d'aquesta norma serà sancionat com una falta greu per falsificació de documentació.

14.4 Hauran de disposar d'un exemplar del reglament de la FCE, de les circulars informatives de la FCE, de les Lleis dels escacs de la FIDE i dels diversos impresos necessaris, i dels sobres per guardar les possibles jugades secretes (sobres secreta).

14.5 El delegat està autoritzat, mentre corre el temps de l'esportista del seu equip, a:

14.5.1 Indicar que ofereixi o accepti una oferta de taules o que abandoni.

14.5.1.1 Cal que les indicacions siguin breus i precises, limitades a les circumstàncies relatives de l'encontre.

14.5.1.2 El delegat està facultat per aturar el seu rellotge en cas de conflicte que requereixi la seva participació.

14.6 El delegat de l'equip no està autoritzat a:

14.6.1 Donar informacions sobre posicions.

14.6.2 No pot consultar cap altra persona sobre la posició del tauler.

Article 15 Comunicació de resultats

15.1 El delegat haurà de comunicar els resultats dels seus esportistes o equips en la forma establerta en la circular de la competició.

15.2 Quan un conflicte impedeixi acabar la ronda o la competició, el delegat local ho comunicarà amb caràcter d'urgència al Comitè de Competició, en la forma establerta per la circular corresponent.

Secció 4. Identificació dels esportistes

Article 16

16.1 En les proves oficials de la FCE i en les homologades per aquesta, tots els participants hauran de portar un document identificador oficial, i presentar-lo a requeriment dels àrbitres o dels delegats.

16.1.1 En cas contrari, l'esportista haurà de signar en l'acta i fer constar el seu número de DNI, NIE o PASSAPORT que posteriorment serà comprovat per la FCE.

16.2 En els torneigs homologats, l'organització serà la responsable que tots els participants tinguin tramitada correctament i actualitzada la seva llicència oficial de la temporada corresponent (han d’aparèixer al llistat d'avaluació vigent o posteriors llistes de rectificació de les mateixes).

16.2.1 En cas d'incompliment, l'organització haurà de tramitar i pagar la llicència dels esportistes que no tinguin llicència en vigor i hagi admès en el seu torneig.

Secció 5. Definició de la nacionalitat dels esportistes

Article 17

17.1 Es considerarà esportista CATALÀ: qui ha nascut a Catalunya o qui hagi adquirit el veïnatge català. I, que a més a més, que jugui sota bandera catalana o espanyola en la FIDE. Així mateix, també ho seran els esportistes que hagin participat en Campionats d’Espanya d’edats representant a Catalunya.

17.2 Es considerarà esportista ESPANYOL tot aquell que jugui sota bandera espanyola a la FIDE.

17.3 Es considerarà esportista ESTRANGER (no seleccionable) tots aquells no inclosos dins dels punts 7.1, 7.2.

17.4 Donarà dret a representar Catalunya en els torneigs oficials organitzats per la FIDE o per qualsevol altra federació, d'acord amb la seva reglamentació, els esportistes citats al punt 7.1.

17.5 Es considerarà esportista seleccionable aquell esportista que, segons la normativa legal, tingui la possibilitat de representar la selecció catalana i/o espanyola.

17.6 Els esportistes de nacionalitat andorrana amb llicència en vigor per la FCE seran considerats com a esportistes CATALANS llevat de les limitacions establertes en el reglament de la Federació Espanyola.

Secció 6. Ordre de forces

Article 18 Definició de l'ordre de forces

Els clubs afiliats a la FCE, per poder competir, hauran de presentar la relació dels esportistes el dijous anterior a la primera jornada de la fase prèvia de la Copa Catalana.

A la relació es farà constar:

            — el nom de l'esportista;

            — el codi català, i

            — l’elo català estàndard.

            — Si l'esportista és no seleccionable.

Només podran figurar els esportistes que tinguin la llicència federativa tramitada per a la temporada en joc.

Els esportistes han d’estar ordenats per elo català estàndard, utilitzant la llista d’avaluació catalana en vigor.

Es podran realitzar intercanvis, abans de presentar el llistat, a l’ordre pels següents conceptes:

  • Ordenar els esportistes en funció de la titulació internacional GM, MI i MF.

  • Ordenar els 20 primers esportistes en funció del seu ELO FIDE, en cas que el club tingui un equip a Divisió d’Honor.

  • Efectuar canvis per motius de disminució física d’algun dels esportistes del club (mobilitat reduïda, malaltia greu).

  • Efectuar canvis fins a un màxim de 50 punts d’ELO català estàndard (també si s'ordena per ELO Fide).

  • Per no poder disputar partides dissabtes tarda a Divisió d’Honor.

Article 19 Sancions relatives a la presentació de l'ordre de forces

19.1 La sanció administrativa per portar a la Federació la llista d’ordre de forces amb retard, serà el preu de la inscripció de l’equip del club de més categoria, multiplicat pels dies de retard.

Aquest dies de retard es comptabilitzaran des de la finalització del termini de presentació de les llistes, fins a l’últim dia feiner abans del començament de la Lliga Catalana d’Escacs.

Secció 7 Ritmes de joc de les competicions oficials

Article 20

Els ritmes de joc de les diverses competicions oficials seran determinats en les circulars de les competicions.

Secció 8. Partides jugades sub conditione

Article 21

21.1 Una partida sub conditione és aquella on el resultat final de la qual depèn de la decisió que prendrà el Comitè de Competició.

21.2 Sobre el resultat de la partida o matx, preval la interpretació del Comitè de Competició.

21.3 Quan es produeix un incident en el transcurs d'una partida sense supervisió arbitral on ni els esportistes ni els delegats no es posin d'acord en la interpretació dels reglaments, s'ha de procedir de la següent manera:

a) Aturar els rellotges.

b) Reflectir a l'acta l'incident i les al·legacions de les dues parts, assenyalant el temps que marca cada rellotge i l'hora natural en què es produeix l'incident.

c) Signar l'acta per part dels esportistes i, en cas d'equips, també els dos delegats.

d) Els esportistes podran continuar la partida sub conditione.

e) L'esportista que es negui a continuar la partida sub conditione perdrà la partida si el Comitè de Competició rebutja la seva sol·licitud. Si el rival no disposa de material per poder fer escac i mat, la partida serà declarada taules.

21.4 L'acta i els originals de les planelles de les partides jugades sub conditione caldrà enviar-les amb caràcter d'urgència al Comitè de Competició de la FCE.

21.4.1 Aquesta documentació haurà d'estar en mans del Comitè de Competició el primer dia laborable després de la data de l'incident, abans de les 18 hores.

21.5 Si davant d’una reclamació d’un esportista, el Comitè de Competició de la FCE decideix que es torni a jugar o es reprengui una partida o matx, s’intentarà posar d’acord ambdós esportistes o equips per a la continuació. En cas que aquest acord no es produeixi, serà la Comissió Esportiva de la FCE qui assenyalarà la data, hora i lloc per la disputa de l’esmentada partida o matx.

21.6 En cas de conflicte i/o reclamació, si els delegats són també esportistes, tindran dret a aturar el seu rellotge fins que es resolgui el conflicte.

Secció 9. Incidències, partides no finalitzades i secretes a competicions oficials sense àrbitre

Article 22

22.1 En qualsevol cas de força major, serà la FCE, a través dels seus representants, qui decidirà si es tracta o no efectivament d'un cas de força major i si la ronda de joc s'ha d'ajornar, adjudicar o repetir totalment o parcial.

22.2 Si durant la partida s’esdevé algun incident que impedeixi la continuació de la/es partida/es per un dels motius indicats a la Part I. Capítol II. Secció 8. Article 21.3, i no hi ha la possibilitat de jugar sub conditione, o esperar que s'arregli el problema causant de la impossibilitat de jugar les partides, s'haurà/n de suspendre la/es partida/es, i enviar l'acta on s'especifiqui l'incident i les planelles de les partides en sobre tancat a la Federació segons s'indica a la Part I. Capítol II. Secció 7. Article 21.4.

22.3 La FCE decidirà si la ronda de joc s'ha d'ajornar, adjudicar o repetir totalment o parcialment.

22.4 Davant d’una partida que no hagin pogut finalitzar per no posar-se d’acord els esportistes i/o els equips corresponents per un conflicte reglamentari, el Comitè de Competició de la FCE podrà:

a) fer jugar la partida en dia i hora que determini el mateix Comitè de Competició.

b) adjudicar el resultat de la partida, en funció de la posició, si el Comitè considera que la partida no s’ha de continuar.

22.5 Les incidències hauran de ser reflectides a l’acta de l'encontre per part dels delegats, en cas que no hi hagi àrbitre.

22.5.1 El termini per realitzar una reclamació al Comitè de Competició o realitzar al·legacions o annexos a l’acta serà de 72 hores posteriors al moment en què es generi d’incidència, o el motiu de la reclamació.

Secció 10. Endarreriments, incompareixences i eliminats

Article 23

23.1 Un esportista pot demanar no ser aparellat en un torneig que es disputi per sistema suís.

23.1.1 Ha d’avisar a l’àrbitre abans que aquest hagi fet l’aparellament.

23.2 Un esportista que no es presenti a una ronda sense una causa justificada i sense avisar a l’organització, en una prova individual organitzada per la Federació, serà eliminat del torneig.

23.3 En la Lliga Catalana dues incompareixences suposen l'eliminació de l'equip de la competició.

23.3.1 En la resta de competicions oficials i homologades per equips, dues incompareixences suposen l’eliminació de l’equip de la competició.

23.3.2 En competicions oficials i homologades individuals, una incompareixença suposa l'eliminació de l'esportista de la competició.

Secció 11. Superposició de calendaris esportius

Article 24

24.1 Si a un esportista li afecta la superposició de calendaris esportius de la FCE o els de la FEDA o FIDE, haurà de sol·licitar a la FCE, per escrit i amb antelació suficient, que estudií el cas per tal de trobar una solució factible i regulada pels reglaments.

24.2 Si la prova que se superposa amb el calendari oficial de la FCE, no és organitzada per la FIDE o per la FEDA, la Comissió Esportiva de la FCE està facultada per decidir si s'admet la superposició.

24.3 Si per la superposició de calendaris esmentada es modifiqués el calendari de la FCE, el local de joc previst no variarà si la Comissió Esportiva de la FCE no s'hi pronuncia en cap altre sentit.

24.4 Si varia el calendari d’una prova oficial sense àrbitre que es juga pel sistema Round Robin (lliga), el Comitè de Competició de la FCE, designarà dia i hora per jugar la/es partida o partides afectades.

24.5 Una vegada aprovat el calendari esportiu per l’assemblea general no serà permesa la coincidència de cap prova oficial d’àmbit territorial i tampoc cap prova homologada si coincideixen amb un Campionat de Catalunya organitzat per la FCE.

24.5.1 Tampoc serà permesa la coincidència de cap prova homologada amb una prova federada (organitzada per la FCE), sigui de la FCE o d’una Delegació Territorial, llevat que compti amb la prèvia autorització de la Comissió Esportiva de la FCE.

24.6 En el cas que se superposin dues proves del calendari de la FCE, organitzades per la mateixa Federació, o bé un esportista representi Catalunya en una prova oficial d'àmbit superior al català, la Comissió Esportiva de la FCE estarà facultada per decidir, si s'ajorna o avança una partida, si es concedeix un bye de mig punt o si es troba una altra solució factible i regulada pels reglaments

24.7 No serà d’aplicació la normativa de superposició de calendaris en el cas que afecti una Competició per Equips que no sigui organitzada per la FCE.

Secció 12. Conducta dels esportistes

Article 25

En les proves oficials o homologades de la FCE, caldrà que els esportistes respectin totes aquelles normes de conducta que preveu la FIDE en els seus reglaments.

Secció 13. Regulació de la petició de taules

Article 26

La regulació de taules en els tornejos oficials es reflectirà en les bases dels tornejos oficials de la FCE.

26.1 Aquesta regulació seguirà les recomanacions de la FIDE.

Secció 14. Sistemes de puntuació

Article 27

Les bases de cada torneig regularan el sistema de puntuació del torneig.

27.1 Els sistemes de puntuació seguiran les recomanacions de la FIDE.

 

Capítol III. Normativa d’avaluació de la FCE

Secció 1. Introducció

Article 28

El sistema d’avaluació de la Federació Catalana d'Escacs té com a objectiu la valoració de les actuacions dels esportistes afiliats mitjançant procediments estadístics inspirats en els sistemes ELO de la FIDE i la USCF i el sistema Glicko.

Article 29

29.1 L’àmbit d’avaluació estarà integrat per les competicions oficials i les competicions que prèviament a la seva celebració, hagin estat registrades i homologades per la FCE.

29.1.1 Aquest àmbit d’avaluació afectarà a tots els esportistes afiliats a la FCE.

Article 30

30.1 El sistema d’avaluació de la FCE comptabilitza, de forma diferenciada, dos tipus d’avaluació: l’avaluació de ritme estàndard i l’avaluació de ritme ràpid.

Secció 2. Requisits tècnics

Article 31 Reglamentació aplicable

31.1 Les partides es jugaran segons les Lleis dels Escacs de la FIDE.

31.2 A totes les proves serà d’aplicació el Reglament General i de Competicions de la FCE.

Article 32 Ritmes de joc

32.1 Una partida de ritme estàndard és aquella en la qual tots els moviments han de completar-se amb un temps mínim de seixanta (60) minuts o quan la suma del temps assignat més l'increment multiplicat per seixanta (60) és seixanta (60) minuts o més per esportista.

32.2 Una partida de ritme ràpid és aquella en la qual tots els moviments s'han de completar en un temps fix de més de deu (10 minuts) però menys de seixanta (60) per esportista, o quan la suma del temps assignat més l'increment multiplicat per seixanta (60) sigui més de deu (10) minuts i menys de seixanta (60) per a cada esportista.

32.3 Una partida d'escacs llampec és aquella en la qual tots els moviments s'han de completar en un temps fix de deu (10) minuts o menys per esportista, o quan la suma del temps assignat més l'increment multiplicat per seixanta (60) sigui de deu (10) minuts o menys per esportista.

32.3.1 Per a poder ser avaluada, el temps mínim per esportista ha de ser de tres (3) minuts.

32.4 El temps de joc total no excedirà les 12 hores diàries.

32.4.1 El còmput del temps es realitzarà assumint que les partides es perllongaran seixanta (60) jugades, tot i que les partides amb increment puguin ser més llargues.

Secció 3. Incompareixences a les partides

Article 33

Les partides guanyades per incompareixença seran vàlides per l’avaluació catalana. Una partida guanyada per incompareixença equivaldrà a una partida jugada amb un jugador del mateix ELO que el propi jugador, i la meitat del factor K més baix dels dos jugadors.

Secció 4. Llistes oficials i Procediments d’avaluació

Article 34

34.1 La Federació publicarà anualment:

  1. Dotze (12) llistes de l’avaluació catalana per a ritme estàndard.

  2. Dotze (12) llistes per a ritmes ràpids

34.1.1 Les dates de publicació seran el primer dia de cada mes.

34.1.2 Aquesta relació incorporarà els resultats de les proves avaluades des de l’anterior publicació i serà vigent mentre no es publiqui una de nova.

34.2 Les competicions que tinguin una periodicitat inferior a la setmanal no tindran en compte l'aparició de noves llistes posteriors a l'inici del torneig.

34.2.1 Les competicions que tinguin una periodicitat setmanal o superior tindran en compte els canvis mensuals de ràting dels esportistes.

34.2.2 En els tornejos tancats vàlids per a l’obtenció de normes de Mestre Català, que no siguin de ronda diària, no es tindrà en compte la possible variació d’ELO dels esportistes en noves llistes.

34.3 Els esportistes podran presentar reclamacions del seu ELO dintre dels vint-i-cinc (25) primers dies, comptant a partir de la data de publicació de cada llista oficial.

Article 35

35.1 Cada llista oficial d’ELO inclourà les següents dades:

Nom de l'esportista

Gènere

Codi d'identificació FCE i FIDE

Titulació (WCM, CM, MC, MN, WMF, MF, WMI, MI, WGM i GM)

Club

Avaluació

Factors K0 i K

Nombre de partides avaluades en el corresponent període

Altres informacions rellevants

Article 36 Avaluació inicial dels esportistes per la llista d’avaluació d’escacs estàndard

36.1 Als esportistes avaluats per primera vegada que tinguin ELO FIDE se’ls assignarà un ELO inicial igual a la seva valoració FIDE actual.

36.2 La valoració d'un nou esportista sense valoració FIDE en el llistat només es produirà quan aquest nou esportista hagi disputat cinc (5) partides contra oponents amb valoració i hagi puntuat almenys mig punt.

36.2.1 Aquesta condició no s'ha de complir en un únic torneig.

36.2.2 Els resultats en altres tornejos, jugats en períodes de valoració consecutius que no superin els 26 mesos, s'agrupen per obtenir la valoració inicial.

36.2.3 La valoració inicial ha de ser com a mínim de 1000 punts.

36.2.4 La valoració màxima inicial serà de 2200 punts.

Article 37 Avaluació inicial dels esportistes per a les llistes d’avaluació d’escacs ràpids

37.1 Als esportistes avaluats per primera vegada que disposin d’avaluació ELO de la FCE per a ritme estàndard se’ls assignarà un ELO inicial igual a la seva valoració FCE actual.

37.1.1 Als esportistes avaluats per primera vegada sense ELO FCE, però amb ELO FIDE ràpid i/o llampec, se’ls assignarà un ELO inicial igual a la seva valoració FIDE ràpid i/o llampec actual.

37.2 A la resta d'esportistes, el procediment serà idèntic al descrit en l’article 36.2 del present reglament.

Article 38 Partides contra esportistes sense avaluació catalana

38.1 Una partida jugada contra un esportista sense avaluació catalana, però amb avaluació FIDE, equivaldran a una partida jugada amb un esportista que tingui una avaluació igual al seu elo FIDE més el diferencial publicat per la Federació a principi d'any, i es tindrà en compte tant per l'avaluació d’esportistes amb avaluació catalana com pel càlcul de la primera performance dels esportistes no avaluats amb cap ELO.

38.2 L'avaluació FIDE a utilitzar en el càlcul anterior serà corresponent al ritme de joc de les partides avaluades.

38.2.1 En el cas de partides a ritme ràpid, si l’esportista no té avaluació FIDE corresponent al ritme de joc de les partides avaluades, s'utilitzarà la seva avaluació FIDE d'escacs estàndard.

TAULA D'EQUIVALÈNCIA
ELO FIDE vs ELO CATALÀ

     

ELO FIDE

   

més de 2400

es sumen 25 pts.

(mínim 2450)

de 2250 a 2400

es sumen 50 pts.

(mínim 2325)

de 2100 a 2249

es sumen 75 pts.

(mínim 2205)

de 1950 a 2099

es sumen 105 pts.

(mínim 2095)

de 1800 a 1949

es sumen 145 pts.

(mínim 1990)

de 1650 a 1799

es sumen 190 pts.

(mínim 1890)

menys de 1650

es sumen 240 pts.

-----

 

Article 39 Descripció del sistema ELO

39.1 El sistema ELO és un procediment numèric en el qual els percentatges de puntuació es converteixen en diferències d’avaluació i viceversa. La seva funció és produir una estimació estadística tan acurada com sigui possible de la força de joc d’un esportista.

39.2 La Taula 1 mostra la conversió de diferència d’avaluació D en percentatge de puntuació PD per al esportista més valorat M i el menys valorat m.

D                     M         m         D                     M        m         D                     M        M

0 – 3                .50       .50       122 – 129        .67       .33       279 – 290        .84       .16

4 – 10              .51       .49       130 – 137        .68       .32       291 – 302        .85       .15

11 – 17            .52       .48       138 – 145        .69       .31       303 – 315        .86       .14

18 – 25            .53       .47       146 – 153        .70       .30       316 – 328        .87       .13

26 - 32             .54       .46       154 – 162        .71       .29       329 – 344        .88       .12

33 – 39             .55       .45       163 – 170        .72       .28       345 – 357        .89       .11

40 – 46             .56       .44       171 – 179        .73       .27       358 – 374        .90       .10

47 – 53             .57       .43       180 – 188        .74       .26       375 – 391        .91       .09

54 – 61             .58       .42       189 – 197        .75       .25       392 – 411        .92       .08

62 – 68             .59       .41       198 – 206        .76       .24       412 – 432        .93       .07

69 – 76             .60       .40       207 – 215        .77       .23       433 – 456        .94       .06

77 – 83             .61       .39       216 – 225        .78       .22       457 – 484        .95       .05

84 – 91             .62       .38       226 – 235        .79       .21       485 – 517        .96       .04

92 – 98              .63       .37       236 – 245        .80       .20       518 – 559        .97       .03

99 – 106            .64       .36       246 – 256        .81       .19       560 – 619        .98       .02

107 – 113         .65       .35       257 – 267        .82       .18       620 – 735        .99       .01

114 – 121         .66       .34       268 – 278        .83       .17       > 735               .99       .01

Taula 1. Conversió de diferència d'avaluació D en percentatge PD. M = Esportista més avaluat. m = Esportista menys avaluat.

39.3 La Taula 2, necessàriament mirall de la taula anterior, mostra la probabilitat de puntuació en funció de les diferències d’avaluació dels dos esportistes.

      D         M        D          M        D         M        D         M         D         M        D         M

                        .83       273      .66       117      .49       -7         .32       -133     .15       -296

.99       677      .82       262      .65       110      .48       -14       .31       -141     .14       -309

.98       589      .81       251      .64       102      .47       -21       .30       -149     .13       -322

.97       538      .80       240      .63       95        .46       -29       .29       -158     .12       -336

.96       501      .79       230      .62       87        .45       -36       .28       -166     .11       -351

.95       470      .78       220      .61       80        .44       -43       .27       -175     .10       -366

.94       444      .77       211      .60       72        .43       -50       .26       -184     .09       -383

.93       422      .76       202      .59       65        .42       -57       .25       -193     .08       -401

.92       401      .75       193      .58       57        .41       -65       .24       -202     .07       -422

.91       383      .74       184      .57       50        .40       -72       .23       -211     .06       -444

.90       366      .73       175      .56       43        .39       -80       .22       -220     .05       -470

.89       351      .72       166      .55       36        .38       -87       .21       -230     .04       -501

.88       336      .71       158      .54       29        .37       -95       .20       -240     .03       -538

.87       322      .70       149      .53       21        .36       -102     .19       -251     .02       -589

.86       309      .69       141      .52       14        .35       -110     .18       -262     .01       -677

.85       296      .68       133      .51       7          .34       -117     .17       -273               

.84       284      .67       125      .50       0          .33       -125     .16       -284               

Taula 2. Conversió de diferència d'avaluació p en probabilitat de puntuació dp

Article 40 Càlcul de la performance d’esportista en un torneig - Rp

40.1 Es calcula la mitjana d’ELO dels seus oponents federats a la FCE durant el torneig (Ra).

40.2 Es calcula el percentatge de punts realitzat pels esportistes federats a la FCE (Pp).

40.3 Si fa el 50% dels punts, la seva performance serà Ra.

40.4 Si fa més del 50% dels punts, la seva performance es calcularà com:

  1. Es calcula el factor K0 corresponent a Ra
  2. La seva performance serà: Rp= Ra+ Ko per cada 0,5 punts per sobre del 50%

40.5 Si fa menys del 50% dels punts, la seva performance es calcularà com:

  1. Utilitzant la Taula 2, es calcula la probabilitat de puntuació dp per cada esportista federat a la FCE.
  2. Es calcula la mitjana de les probabilitats de les puntuacions dp com Mdp
  3. La seva performance serà: Rp= Ra+ Mdp

Article 41 Variació d’ELO en una partida - R

41.1 Utilitzant la Taula 1, es calcula el resultat esperat PD (M o m) per cada esportista.

41.2 Es calcula la variació d’ELO R d’aquella partida com: R= K (P-Pd)

On:

P = Resultat de la partida

PD = Resultat esperat (M o m)

K = Factor d’estabilització

Article 42 Factor K

42.1 El factor K és un coeficient d’estabilització del sistema ELO utilitzat per compensar la incertesa en l'estimació de la valoració d’un esportista.

42.2 El factor K de cada esportista tindrà en compte:

42.2.1 Avaluació d'escacs estàndard:

    1. K = 40 per als nous esportistes, fins que completin tornejos per 30 o més partides.
    2. K = 40 pels esportistes menors de 18 anys, que tinguin una avaluació inferior a 2300 punts.
    3. K = 20 a la resta de casos (inclosos els esportistes inactius).

42.2.2 Avaluació d'escacs a ritme ràpid i llampec:

    1. K és sempre 20.

Secció 5. Presentació d’informes

Article 43

43 Caldrà que l'àrbitre o, si no hi és, la persona encarregada d'efectuar l'informe, presenti l'informe de la ronda o competició en el temps i forma establerts.

43.1 El temps i la forma de presentar un informe s'actualitzaran mitjançant una circular.

Capítol IV. Normativa per a l’obtenció de normes i el títol de Mestre Català

Secció 1. Obtenció de normes de Mestre Català

Article 44

Obtenen norma de Mestre Català:

44.1 els qui superin percentatges en proves oficials i homologats per la FCE, vàlides per l'ELO català, del 50% o superior per a una mitjana d'Elo d'adversaris de 2.375 punts d'ELO FCE.

44.1.1 Els esportistes hauran de disputar un mínim de 8 partides realment jugades, descomptades les incompareixences.

44.1.2 Cada punt que rebaixi aquest valor farà augmentar en un 0,1% el percentatge demanat per a l'obtenció de norma, quedant fixat el mínim en 2175 punts d'ELO FCE.

44.1.2.1 La puntuació mínima necessària serà de 2150 per a les proves oficials de les Delegacions Territorials de Girona, Lleida i Tarragona.

44.2 El primer classificat del Campionat Territorial Absolut, organitzat per les Delegacions territorials de Girona, Lleida i Tarragona. Obtindran norma els dos primers classificats del grup A del Territorial de Barcelona.

44.3 Els esportistes que mantinguin un mínim de més de 2300 punts d'ELO estàndard FCE després de jugar nou (9) partides en un període inferior a sis mesos.

44.4 La següent taula presenta la mitjana mínima necessària per poder aconseguir norma de MC en funció dels punts obtinguts i el nombre de partides jugades:

      

             

PUNTS

       
     

4

5

6

7

8

9

                             

RONDES

8

 

2375

2314

2250

2189

2175

             

9

   

2375

2319

2264

2208

2175

           

10

     

2375

2325

2275

2225

2175

         

11

       

2375

2329

2285

2238

2194

2175

     

12

         

2375

2334

2292

2250

2208

2175

   

13

           

2375

2336

2298

2259

2222

2183

2175

44.5 Les normes de mestre català només es podran aconseguir en tornejos de ritme estàndard.

Article 45

45.1 Es validaran les normes de Mestre Català, a petició de l'esportista interessat, amb els següents condicionants:

45.1.1 En torneigs oficials i homologats de 9 o més rondes, si l'esportista ha fet norma a la ronda 8, obtindrà la norma independentment del resultat de la novena o següents.

45.1.2 En torneigs oficials i homologats de 9 o més rondes, l'esportista podrà demanar suprimir una partida que li permeti augmentar la mitjana de contrincants, a condició que aquesta partida l’hagi guanyat i li quedin un mínim de vuit (8) partides computables.

Article 46

46.1 Les normes assolides no estaran subjectes a cap període de caducitat.

46.1.1 Aquesta normativa no tindrà caràcter retroactiu.

Secció 2. Obtenció del títol de Mestre Català

Article 47

El campió i subcampió del Campionat de Catalunya Individual Absolut.

El Campió del Campionat de Catalunya Juvenil.

L’esportista amb títol de Mestre FIDE o amb norma de MI,

El representant de Catalunya que quedi campió d'Espanya juvenil,

Els representants de Catalunya que quedin entre els cinc primers classificats del Campionat d'Espanya Absolut.

El campió del Campionat de Catalunya de Veterans.

Tres normes de Mestre Català segons el punt 1.

 

Capítol V. Normativa per als torneigs homologats

Secció 1. Definició

Article 48

Un torneig homologat és tot aquell que prèviament ha estat acceptat per la FCE, d'acord amb la normativa vigent.

48.1 Han de ser organitzats per una entitat esportiva reconeguda per la FCE.

48.2 Ha d'estar arbitrat per un àrbitre amb llicència en vigor per la FCE.

Secció 2. Registre de torneigs

Article 49

Cal registrar el torneig mitjançant el sistema i el temps que estableixi la FCE.

49.1 Per ser valorat per a ELO FCE, caldrà que el torneig compleixi els requisits establerts en la Part I. Capítol III. Secció 2 del Reglament General de Competicions.

49.2 La FCE tramitarà l'imprès de registre a la FIDE dels torneigs que ho demanin, sempre que compleixin la reglamentació vigent.

49.3 El registre del torneig s'haurà de fer en les condicions establertes en la circular de registre de torneigs.

Article 50

50.1 La FCE carregarà al compte del club organitzador la quota del torneig en el moment del registre.

50.1.1 Es publicaran les dades del torneig al web de la FCE.

50.2 No es retornarà la quota de registre dels torneigs que finalment no es disputin.

50.3. La FCE pot denegar una subvenció a aquells tornejos que, tot i complir els requisits per obtenir-la, presentin anomalies evidents.

Article 51

51.1. La Comissió Esportiva decidirà si s'ha de registrar i homologar o no un nou torneig que coincideixi en dates amb un altre ja existent.

51.1.1. Els criteris que empri la Comissió Esportiva han de ser públics i motivats.

51.1.1.1. Els criteris emprats hauran de tenir en compte, com a mínim, la distància, l'antiguitat, l'àrea d'influència, realitat escaquística de la zona, etc.

51.2 Un torneig serà considerat internacional si compleix els següents requisits (la referència és la darrera edició disputada):

a) Ha de ser vàlid per ELO FIDE i FCE.

b) La reglamentació ha d’ajustar-se a la normativa vigent d’aquests organismes.

c) Un mínim de 20 esportistes amb ELO FIDE, que no tinguin bandera espanyola i que han de pertànyer a un mínim de 3 banderes diferents i entre els quals 10 han de ser titulats internacionals (GM, MI, WGM, WMI).

d) S’haurà de disputar un mínim d'una ronda diària.

e) Els torneigs que ja figuren en el calendari oficial no podran ser desplaçats de les seves dates per la celebració d’altres internacionals.

Secció 3. Requisits dels torneigs organitzats mitjançant el sistema suís d’aparellament

Article 52

52.1 El mínim de esportistes necessaris per formar un grup serà de 25 esportistes.

52.2 No podrà haver-hi més del 60% del total de esportistes d'un grup del mateix club.

52.2.1 En cas que no es compleixi aquest tant per cent, el torneig es podrà avaluar igualment, però no serà vàlid per a normes de MC, ni serà subvencionat per la FCE.

Secció 4. Requisits per als torneigs organitzats mitjançant el sistema round robin

Article 53

53.1 La FCE recomana utilitzar aquest tipus de torneigs només per a competicions de caràcter internacional, per a l’obtenció de normes, o en aquells casos on no sigui possible formalitzar un sol grup per a l’ús del sistema suís.

Article 54

54.1 Es podran organitzar torneigs tancats vàlids per a ELO català, però no per a norma de MC, amb menys de nou (9) esportistes. Un cop iniciat el torneig no es permetran canvis d'esportistes, tret que l'esportista retirat no s’hagi presentat a la primera ronda.

54.2 No podrà haver-hi més del 60% del total d'esportistes d'un grup del mateix club.

54.2.1 En cas que no es compleixi aquest tant per cent, el torneig es podrà avaluar igualment, però no serà vàlid per a normes de MC, ni serà subvencionat per la FCE.

Article 55

Es reduirà al mínim indispensable els enfrontaments entre esportistes d'un mateix club a les últimes dues rondes.

Article 56

56.1 Totes les partides d’un torneig tancat vàlid per normes de MI o GM s’hauran de jugar al local de joc i hores especificades amb antelació pels organitzadors de la prova a les bases del torneig.

56.1.1 L’àrbitre principal podrà modificar l’horari i local de joc d’una partida, però haurà de ser present quan es disputi aquesta partida.

56.2 Qualsevol modificació autoritzada per l’Àrbitre Principal haurà de ser comunicada immediatament a la FCE que haurà de donar el seu vistiplau.

56.2.2 La FCE podrà nomenar un Delegat Federatiu per verificar que es compleixin aquestes condicions.

Secció 5. Requisits per l’organització de jornades d’escacs avaluables

Article 57

57.1 Es denomina Jornada d'Escacs Avaluable aquella competició, organitzada per un club afiliat a la FCE, que se celebri disputant una sola partida per esportista.

57.2 Un mateix club pot organitzar 2 jornades en un sol dia (matí i tarda).

Secció 6. Normes per a l’homologació

Article 58

58.1 Els participants d'un torneig podran comprovar que el torneig és vàlid per ser avaluat quan figuri a la llista de torneigs registrats que es publica a la pàgina web de la FCE.

58.2 L'organització del torneig publicarà a internet la relació de participants del torneig on consti, almenys, el nom, el codi FCE i FIDE (per a torneigs valorats FIDE) i els ELOs respectius.

58.3 L'organització publicarà a internet les bases del torneig.

Article 59

Els esportistes sense llicència en vigor per a la FCE han de justificar que tenen tramitada llicència per alguna federació.

59.1 L'esportista que no tingui tramitada la llicència per alguna federació no podrà participar en el torneig excepció feta que tramiti llicència d'esportista de la FCE abans de l’inici del torneig.

Article 60

Serà obligatori disposar d’un full de reclamacions oficial de la FCE perquè els esportistes puguin realitzar les reclamacions a l’organització del torneig.

60.1 La disposició de fulls de reclamació oficials han d'aparèixer obligatòriament a les bases

Secció 7. Anul·lació de torneigs homologats

Article 61

La FCE podrà anul·lar qualsevol prova que no compleixi aquesta normativa o per l'existència d'irregularitats evidents.

Part II. Competicions específiques

Capítol VI. Reglament de la Lliga Catalana d’Escacs

Secció 1. Definició

Article 62

62.1 La Lliga Catalana d'Escacs és el torneig més important del calendari federatiu. Hi poden participar tots els clubs i entitats afiliats a la Federació

62.2 Els equips estaran formats per un nombre determinat de esportistes, segons indiqui la reglamentació vigent.

62.3 Els resultats dels matxos vindran determinats per les puntuacions individuals de cada esportista de l'equip.

62.3.1 La reglamentació vigent explicitarà el tipus de resultat de cada categoria (olímpica o acumulativa).

Secció 2. Categories

Article 63 Categories de la Lliga Catalana

63.1 La Lliga Catalana estarà formada per tres categories nacionals:

Divisió d'Honor

Primera Divisió

Segona Divisió

63.2 La Lliga Catalana estarà formada per fins a quatre categories territorials:

Preferent Territorial

Primera Territorial

Segona Territorial

Tercera Territorial

Secció 3. Normes generals

Article 64

64.1 L’horari d’inici de les partides i el ritme de joc vindrà determinat per la circular de la competició.

64.2 Els escaquers senars de l'equip local jugaran amb peces blanques; els escaquers parells ho faran amb les peces negres.

64.2.1 Quan, per raó justificada i prèvia autorització de la Federació, un equip no pugui disputar algun encontre al seu local habitual de joc, conservarà la condició d'equip local i els seus escaquers jugaran segons l'article 64.2.

Article 65

En casos de força major o circumstàncies excepcionals, la Junta Directiva de la FCE podrà suspendre totalment o parcial la Lliga Catalana d'Escacs, donant-ne compte a la primera Assemblea que se celebri.

Secció 4. Inscripcions i renúncies

Article 66

66.1 Caldrà efectuar anualment les inscripcions dels equips segons la normativa vigent.

66.1.1 Tots els equips que presenti un club o entitat hauran d'haver estat inscrits pel club en data i forma.

66.2 Els clubs o entitats que presentin més d'un equip a la Lliga Catalana ordenaran els equips seguint l'ordre alfabètic.

66.3 La categoria de cada equip vindrà determinada per la classificació de la temporada anterior.

66.4 La renúncia d'un equip a participar en una categoria abans de l'exhauriment del termini d'inscripció, comportarà el descens a la categoria immediatament inferior.

66.4.1 Un equip que renuncia a una categoria perd el dret de pujar de categoria durant el període d'un any.

66.4.2 Un equip que renuncia a pujar de categoria no podrà ser considerat campió de la categoria la temporada següent en cap mena de competició oficial de la FCE.

66.5.1 Si un equip renuncia amb menys de setanta-dues (72) hores per a la finalització del termini d'inscripcions o un cop exhaurit aquest termini, aquest equip descendirà dues categories.

66.5.2 L'equip que hagi renunciat fora de termini no podrà pujar de categoria durant dos anys.

66.5.3 Les sancions d'un equip no afectaran la resta d'equips del club o l'entitat.

66.6 Els clubs que hagin renunciat a una categoria podran continuar participant en la resta de competicions oficials de la temporada en curs.

66.6.1 En la resta de competicions oficials de la temporada, aquests equips participaran en la categoria que tenien abans de la renúncia.

66.7 Si un equip té diversos equips, haurà de suprimir sempre a l'equip de categoria més baixa.

66.7.1 Només podrà renunciar un equip de categoria superior prèvia autorització de la Comissió Esportiva de la FCE. S'aplicarà l'article 66.4.1 respecte a un possible ascens d'aquest equip.

66.7.1.1 Caldrà justificar les raons d'aquesta renúncia.

66.8 Un cop publicats els grups, si un club amb diversos equips presenta una renúncia, aquesta haurà de ser sempre de l'equip d'inferior categoria.

66.8.1 L'equip infractor serà sancionat amb una multa de 3 cops el cost de la inscripció de l'equip.

Secció 5. Vacants del Campionat d’equips

Article 67 Categories Nacionals

67.1 Divisió d’Honor: Cobriran vacants l’equip que no guanyi el Play-off d’ascens a Divisió d’Honor, el tercer classificat amb millor puntuació, el quart i així successivament fins als equips que mantenen la categoria. En cas d’empat a punts decidiran els mateixos desempats emprats a la fase regular de la Lliga Catalana d’Escacs.

67.2 Primera Divisió: cobrirà la vacant l'equip perdedor del play-off d'ascens que hagi obtingut més punts individuals en el matx de play-off. En cas d'empat, qui hagi obtingut més punts a la Lliga regular (incloent els desempats).

67.3 Segona Divisió o Divisions Territorials: es cobriran les vacants d’entre els equips de la mateixa territorial de l’equip que ha produït la vacant amb la seva renúncia.

67.3.1 es farà un grup únic amb els equips de la categoria que no han pujat. L'equip que tingui una major puntuació (incloent els desempats de la Lliga Catalana) serà l'equip amb dret a pujar de categoria.

67.3.2 Si l'equip que hauria de pujar hi renúncia, la plaça passarà al següent equip automàticament.

Secció 6. Composició i alineació dels equips

Article 68 Composició dels equips

68.1 El nombre d'esportistes que composen un equip estarà en funció de la seva categoria

— Divisió d'Honor, Primera Divisió Nacional, Segona Divisió Nacional i Preferent: deu esportistes.

— Primera Categoria: vuit esportistes.

— Segona Categoria: sis esportistes

— Tercera categoria i SUB12 Promoció: quatre esportistes.

Article 69 Alineació dels equips

69.1 Les nacionalitats dels esportistes alineats a la Lliga Catalana es consideraran segons la Part I, Capítol II, secció 5 Article 17, del Reglament de la FCE.

69.1.1 En equips formats per quatre esportistes, hauran de ser alineats tres esportistes seleccionables, com a mínim.

69.1.2 En equips formats per sis o vuit esportistes, podran ser alineats dos esportistes no seleccionables com a màxim.

69.1.3 En equips formats per 10 esportistes hi haurà d'haver un mínim de 6 esportistes seleccionables.

69.2 Tindran la condició d'esportistes seleccionables, els esportistes estrangers d'ELO català estàndard inferior a 2200 punts.

69.3 A Divisió d'Honor, caldrà alinear en els nou (9) primers escaquers nou (9) esportistes del llistat de forces de Divisió d'Honor (selecció de les 17 X).

69.4 El tauler número deu (10) serà de lliure elecció del club, amb l'únic requisit que figuri en l'Ordre de forces del club.

69.5 Un esportista titular de Divisió d'Honor que demostri que no pot ser alineat els dissabtes a la tarda, per motius raonats, podrà sol·licitar jugar en l'equip B del seu club.

69.5.1 No podrà ser alineat en l'equip de Divisió d'Honor en cap ronda de la temporada en què ho hagi sol·licitat.

69.5.2 Serà la Comissió Esportiva de la FCE qui decidirà si s'aprova aquesta sol·licitud.

69.6 Qualsevol infracció de les alineacions dels esportistes serà considerat alineació indeguda.

69.6.1 L'equip perdrà el punt global de matx.

Article 70 Sancions relatives a la presentació de l'ordre de forces

70.1 La sanció administrativa per portar a la Federació la llista d’ordre de forces amb retard, serà el preu de la inscripció de l’equip del club de més categoria, multiplicat pels dies de retard.

Aquest dies de retard es comptabilitzaran des de la finalització del termini de presentació de les llistes, fins a l’últim dia feiner abans del començament de la Lliga Catalana d’Escacs.

Article 71 Ordre de forces i titularitats

71.1 Els clubs i associacions afiliats a la FCE, per poder participar en aquesta competició, hauran de presentar la relació dels seus esportistes el dijous anterior a la primera jornada de la fase prèvia de la Copa Catalana.

71.2 Els esportistes tindran un número d'ordre que pot anar des de l'1 fins al bis del darrer número. Aquest número apareixerà a l'Ordre de Forces.

71.2.1 Les relacions d'esportistes podran ser ampliades amb nous fitxatges fins al dijous abans de jugar-se la setena ronda de la Fase Prèvia de la Lliga Catalana d’Escacs,

71.2.2 A partir de la tercera ronda del Campionat no es podran tramitar llicències amb més de 2200 punts d’elo FIDE que siguin alineables per a aquest campionat.

71.2.3 Els equips de Divisió d’Honor no podran fer cap incorporació nova ni tindran l’opció de modificar, afegir o eliminar cap esportista de la relació dels 17 (indicats amb una x) un cop iniciada la primera ronda de la Lliga Catalana.

71.3 Si un esportista té un nombre N bis, serà considerat titular del mateix equip que l'esportista amb el nombre N.

71.3.1 Els esportistes afegits tindran un número «n» o «n bis» que correspongui al seu elo. Aquests esportistes afegits es col·locaran al darrera de l’últim esportista de la llista amb un elo superior o igual a ells.

71.3.2 Els números bisos no fan canviar la titularitat d'esportistes segons apareixen a l'Ordre de Forces.

71.3.3 Totes aquestes ampliacions d’esportistes s’inclouran en un imprès nou de relació d’ordre de forces on només es relacionaran aquests esportistes afegits

71.3.4 Els números bis seran inclosos a les llistes d’ordre de forces per part de la Federació, que actualitzarà les llistes a la seva pàgina web, amb els nous esportistes incorporats abans de divendres per cada club.

71.4 El primer equip (A) serà format per tants esportistes titulars com siguin necessaris per completar l'alineació en relació a la categoria a la qual jugui.

71.5 Els equips filials seran anomenats amb les següents lletres de l'abecedari (B, C, D, etc.).

71.5.1 Seran titulars dels equips filials tants esportistes com siguin necessaris a la categoria on juguin.

71.5.2 Tot i que siguin de la mateixa categoria, els equips anomenats amb la lletra anterior es consideren de categoria superior a efectes d'alineació.

71.6 Un esportista titular d'un equip mai podrà jugar en un equip considerat de categoria inferior.

71.6.1 Un esportista titular d'un equip inferior podrà ser alineat en un equip de categoria superior.

71.7 Hi haurà una sanció administrativa per presentar l'Ordre de forces amb retard.

71.7.1 Serà el preu de la inscripció de l'equip del club de més categoria, multiplicat pel dies de retard.

71.7.2 Els dies de retard començaran a comptar a partir del període de finalització de presentació de llistes.

Article 72 Esportistes titulars de Divisió d'Honor

72.1 Es consideraran titulars del primer equip (A) els deu (10) primers esportistes presentats al llistat de forces de Divisió d’Honor de la selecció de 17 esportistes amb X i no podran jugar a l’equip B.

72.2 Els esportistes titulars del primer equip (A) que siguin no alineables perquè l’equip ja té el màxim de esportistes no seleccionables permesos per la reglamentació, tindran un número bis i ampliaran el nombre de titulars de l’equip A, però no modificaran la titularitat segons l’article 71.

Secció 7. Composició i distribució dels grups de la Lliga Catalana

Article 73. Composició i distribució dels grups de Divisió d'Honor

73.1 La Divisió d'Honor estarà formada per setze equips, distribuïts en dos grups.

73.1.1 Els equips seran agrupats segons criteris esportius derivats de la classificació obtinguda la temporada anterior.

73.1.1.1 Els equips de l'1 al 13 seran ordenats segons la classificació la temporada anterior.

73.1.1.2 El número 14 serà per al campió de Catalunya de Primera Divisió Nacional de la temporada anterior a la vigent.

73.1.1.3 El número 15 serà per al subcampió de Catalunya de Primera Divisió Nacional de la temporada anterior a la vigent.

73.1.1.4 El número 16 serà per al guanyador del play-off d'ascens a Divisió d'Honor anterior a la temporada vigent.

73.1.1.5 En cas de renúncia d'algun equip, tots els equips que estiguessin per sota correran un lloc. L'equip que ocupi la renúncia serà l'equip 16.

Article 74 Composició dels grups de Divisió d'Honor

74.1 Els grups de Divisió d'Honor es formaran de la manera següent:

74.1.1 El Grup I estarà format pels equips 1, 4, 5, 8, 9, 12, 13, 16.

74.1.2 El Grup II estarà format pels equips 2, 3, 6, 7, 10, 11, 14 i 15.

74.2 La Lliga Catalana de Divisió d'Honor està dividida en una primera fase i una segona fase.

Article 75 Primera fase

Cada grup disputarà una lligueta a una volta.

Article 76 Segona fase. Grup pel títol de Campió de Catalunya de Divisió d'Honor

76.1 Els quatre primers classificats de cada grup de la primera fase es classificaran per a disputar una lligueta contra els quatre equips classificats de l'altre grup.

76.2 Els equips que es classifiquin per al Grup pel títol arrossegaran tots els punts aconseguit en la primera fase.

76.3 Cada equip s'enfrontarà únicament amb els equips del grup contrari.

76.4 El calendari d'enfrontaments serà el següent:

Ronda 1: A-1 = B-4, A-2 = B-3, A-3 = B-2, A-4 = B-1

Ronda 2: B-1 = A-3, B-2 = A-3, B-3 = A-1, B-4 = A-4

Ronda 3: A-1 = B-2, A-2 = B-1, A-3 = B-4, A-4 = B-3

Ronda 4: B-1 = A-1, B-2 = A-4, B-3 = A-3, B-4 = A-2

El local de joc d'aquesta darrera ronda vindrà determinat per la circular corresponent.

Article 77 Segona fase. Grup per mantenir la categoria

77.1 Els quatre darrers classificats de cada grup disputaran una lligueta per mantenir la categoria amb els quatre darrers classificats de l'altre grup.

77.2 Els equips que es classifiquin per al Grup per mantenir la categoria arrossegaran tots els punts aconseguits en la primera fase.

77.3 Cada equip s'enfrontarà als equips que han jugat en l'altre grup

77.4 El calendari d'enfrontaments serà el següent:

Ronda 1: A-5 = B-8, A-6 = B-7, A-7 = B-6, A-8 = B-5

Ronda 2: B-5 = A-7, B-6 = A-6, B-7 = A-5, B-8 = A-8

Ronda 3: A-5 = B-6, A-6 = B-5, A-7 = B-8, A-8 = B-7

Ronda 4: B-5 = A-5, B-6 = A-8, B-7 = A-7, B-8 = A-6

El local de joc d'aquesta darrera ronda vindrà determinat per la circular corresponent.

77.5 Els equips classificats en les tres darreres posicions d'aquest grup baixaran a Primera Divisió.

Article 78 Esportistes que podran jugar la segona fase

78.1 Tant al grup A, com al grup B, els equips només podran alinear, a la segona fase, dos esportistes titulars del primer equip (de l'1 al 10 de la llista) que no hagin disputat cap partida durant la primera fase.

78.1.1 Caldrà que estiguin en el llistat dels 17 esportistes que formen part de l’equip de Divisió d’Honor de cada club.

78.2 El tauler número 10 serà de lliure disposició.

Article 79 Composició i criteris de composició dels grups de Primera Divisió

79.1 El Grup 1 estarà format pels equips 1, 4, 5, 8, 9, 12, 13, 16, 17 i 20.

79.2 El Grup 2 estarà format pels equips 2, 3, 6, 7, 10, 11, 14, 15, 18 i 19.

79.3 Els criteris per atorgar nombre als equips són els següents:

            — Número 1, per a l'equip catorzè classificat de la DH de la temporada anterior.

            — Número 2, per a l'equip quinzè classificat de la DH de la temporada anterior.

            — Número 3, per a l'equip setzè classificat de la DH de la temporada anterior.

            — Número 4, per a l'equip perdedor del Play-off d’ascens a la DH.

            — Número 5, per a l'equip classificat en tercer lloc de la 1a Divisió amb major    puntuació de la temporada anterior.

            — Número 6, per a l'equip classificat en tercer lloc de l’altre grup de la 1a Divisió de      la temporada anterior.

            — Número 7, per l'equip classificat en quart lloc de la 1era Divisió amb major puntuació           de la temporada anterior.

            — Número 8, per a l'equip classificat en quart lloc de l’altre grup de 1a Divisió de la       temporada anterior.

            — Número 9, per l'equip classificat en cinquè lloc de la 1a Divisió amb major puntuació             de la temporada anterior.

            — Número 10, per a l'equip classificat en cinquè lloc de l’altre grup de la 1a Divisió de   la temporada anterior.

            — Número 11, per a l'equip classificat en sisè lloc de la 1a Divisió amb major puntuació             de la temporada anterior.

            — Número 12, per a l'equip classificat en sisè lloc de l’altre grup de la 1a Divisió de la    temporada anterior.

            — Número 13, per a l’equip classificat en setè lloc de la 1a Divisió amb major     puntuació de la temporada anterior.

            — Número 14, per a l’equip classifica en setè lloc de l’altre grup de la 1a Divisió de la     temporada anterior.

            — Número 15, per a l’equip classificat en vuitè lloc de la 1a Divisió amb major    puntuació de la temporada anterior. Si guanya el Play-off d'ascens.

            — Número 16, per a l’equip classifica en vuitè lloc de l’altre grup de la 1a Divisió de       la temporada anterior. Si guanya el Play-off d'ascens.

            — Número 17, per a l’equip campió de la Segona Divisió.

            — Número 18 per a l’equip subcampió de la Segona Divisió.

            — Número 19, per a l’equip amb millor puntuació dels equips semifinalistes de la          Segona Divisió.

            — Número 20, per a l’equip amb pitjor puntuació dels equips semifinalistes de la           Segona Divisió.

79.4 Si un equip de Segona Divisió guanya el play-off contra un equip de Primera, aquest equip tindrà el número 20

Article 80 Composició dels grups de Segona Divisió i resta de categories

El repartiment dels equips de Segona Divisió i de les categories territorials s'efectuarà d'acord a criteris geogràfics.

Article 81 Condicionants del sorteig a Divisió d'Honor i 1a Divisió

A Divisió d’Honor no podran haver equips filials i a Primera Divisió no podran coincidir dos equips del mateix club en un mateix grup.

Secció 8 Descensos de categories

Article 82 Descensos de Divisió d'Honor

Baixaran a Primera Divisió els tres (3) darrers equips classificats de la lligueta per mantenir la categoria, segons consta a l'article 16.5 del present reglament.

Article 83 Descensos de Primera Divisió

Baixen a Segona Divisió els dos (2) últims classificats de cadascun dels grups de Primera Divisió i els perdedors dels play-off.

Article 84 Descensos de Segona Divisió

Baixen a categoria Preferent els dos (2) últims classificats de cadascun dels grups de Segona Divisió i els perdedors dels play-off.

Article 85 Categories territorials

85.1 Els ascensos de les categories Territorials s'especificaran a la circular corresponent de l'emparellament de la Lliga Catalana de la temporada vigent.

85.2 Les Delegacions Territorials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona podran reglamentar la forma que considerin més adient el nombre d’equips de cada grup i les fases eliminatòries posteriors, sempre que només afectin al seu territori.

Secció 9 Ascensos de categoria

Article 86 Ascens a Divisió d'Honor

86.1 Pujaran a Divisió d'Honor el primer de cada grup de Primera Divisió Nacional.

86.1.1 Els segons classificats de Primera Divisió Nacional jugaran un play-off per pujar a Divisió d'Honor.

86.1.1.1 Un equip filial d'un equip de Divisió d'Honor no podrà pujar a Divisió d'Honor.

86.1.1.2 El seu lloc serà ocupat pel tercer classificat del mateix grup.

Article 87 Ascens a Primera Divisió

87.1 Pujaran a Primera Divisió Nacional els campions dels grups de Segona Divisió Nacional.

87.2 Els segons classificats de Segona Divisió Nacional, juntament amb els vuitens classificats de Primera Divisió Nacional jugaran un play-off que està format per dues rondes.

87.2.1 En cas de renúncies a participar en aquesta fase eliminatòria no es cobriran les places.

87.2.2 La primera ronda del play-off d'ascens la disputaran els equips de Segona Divisió Nacional entre ells.

87.2.3 Es farà un sorteig pur per decidir l'ordre dels matxos.

87.2.4 Els equips locals es designaran mitjançant sorteig ONCE

87.2.5 Els dos equips guanyadors disputaran la segona ronda play-off contra els dos equips que hagin quedat en vuitena posició de Primera Divisió Nacional.

87.2.6 Aquest play-off es determinarà mitjançant sorteig pur.

87.3 Els dos equips guanyadors d'aquest play-off jugaran en la Primera Divisió Nacional.

Article 88 Ascens a Segona Divisió

88.1 Pujaran a Segona Divisió Nacional el campió de cadascun dels grups de la categoria Preferent.

88.1.1 Pujarà també de manera directa un dels segons classificats dels grups de Preferent de les delegacions de Girona, Lleida i Tarragona, que anirà rodant per aquest ordre cada temporada.

88.1.2 En cas de renúncia, el delegat territorial i la comissió esportiva decidiran com es cobrirà la plaça.

88.2 Els sis equips segons restants classificats disputaran un play-off amb els vuitens classificats de la Segona Divisió.

88.2.1 En cas de renúncies a participar en aquesta fase eliminatòria, no es cobriran les places.

88.2.2 La primera eliminatòria la jugaran 4 equips per sorteig pur i dos descansaran.

88.2.3 La segona ronda del play-off la disputaran els quatre equips que hagin passat la primera eliminatòria contra els quatre equips vuitens classificats de la Segona Divisió.

88.2.3.1 El sorteig serà pur (ONCE).

88.3 Els quatres equips guanyadors jugaran la següent temporada a Segona Divisió.

Article 89 Categories territorials

Els descensos de les categories Territorials s'especificaran a la circular corresponent de l'emparellament de la Lliga Catalana de la temporada vigent.

Secció 10 Campions de Catalunya

Article 90

90.1 A Divisió d'Honor, el campió del grup pel títol tindrà la consideració de Campió de Catalunya.

90.2 A Primera Divisió es farà un matx únic entre els dos campions de grup per determinar el Campió de Catalunya de Primera Divisió.

90.2.1 L'equip local es determinarà per sorteig ONCE.

90.3 Els campions de cada grup, excepte a Divisió d'Honor i Primera Divisió Nacional, jugaran un play-off eliminatori per determinar el Campió de Catalunya de cada categoria.

90.3.1 El sorteig dels play-off serà pur i públic.

90.3.2 El sorteig que serà públic s’efectuarà segons el criteri de la Comissió Esportiva de la FCE, un cop disputada la primera ronda es dirigirà tenint en compte d’historial de desplaçaments de cada equip..

90.4 Els equips classificats hauran de confirmar la seva participació abans d'efectuar el sorteig d'aparellament de la primera eliminatòria.

90.4.1 Les incompareixences no justificades seran sancionades segons article 36 del present reglament.

Secció 11 Desenvolupament dels encontres

Article 91 Presentació d'alineació

91.1Abans de començar l'encontre, els delegats intercanviaran el full d'alineacions de esportistes de cada equip.

91.1.1 Aquest full haurà de presentar-se complet amb el noms dels esportistes necessaris per disputar l'encontre.

91.1.2 El full d'alineacions haurà de ser el document oficial elaborat per la FCE.

91.2 És obligació dels delegats lliurar l'escrit d'alineacions dels seus respectius esportistes, comprovar la correcta alineació i col·locació en els taulers.

91.3 En totes les categories, caldrà alinear els esportistes per estricte ordre de forces.

91.3.1 Un esportista mai pot jugar per davant d'un company amb un número superior, a excepció dels esportistes amb ELO català estàndard igual o inferior a 1700 que podran ser alineats lliurement entre ells, sense respectar la titularitat.

Article 92 Començament de l'encontre

92.1 Si un equip disposa de menys de la meitat dels components, els esportistes presents no podran començar les seves partides.

92.2 Si a l'hora prevista de començament no hi ha presents la meitat de esportistes dels dos equips, es posen en marxa els rellotges de les peces blanques.

92.3 Si hi són presents com a mínim la meitat dels esportistes d'un equip, però no del rival, es posen en marxa tots els rellotges de l'equip rival.

92.4 Si a l'hora prevista d'inici no hi és present l'equip local, no es pot obrir la sala de joc o qualsevol altra motiu o succeeix qualsevol altre imprevist, el temps de retard de l'inici es carregarà als rellotges de l'equip local.

92.5 Serà d’obligat compliment per als clubs locals de Divisió d’Honor notificar de manera simultània a la finalització de cada partida els resultats mitjançant missatge a l’encarregat de la retransmissió d’aquella jornada.

92.5.1 En cas d’incompliment s’aplicaran les sancions estipulades mitjançant circular de sancions administratives.

Article 93 Acta de l'encontre i planelles

93.1 L’equip local (o el visitant si no es presenta l’equip local) serà l’encarregat de confeccionar l’acta de l’encontre, així com de confeccionar l'acta electrònica sigui el que sigui el resultat de l'encontre.

93.1.1 Si l’equip visitant observa que no es publica l’acta del partit al web de la FCE en els terminis establerts, podrà fer l’acta electrònica perquè la FCE pugui tenir el resultat el més aviat possible.

93.1.2 L’equip local s’encarregarà de la guarda i custodia de l’acta en paper i les planelles durant un any.

93.2 Els clubs que actuïn com a local de Divisió d’Honor estaran obligats a enviar a la FCE les partides en format Chess-Basse o PGN. La FCE publicarà aquestes partides.

Article 94 Retransmissió dels encontres de Divisió d'Honor

94.1 Serà d’obligat compliment per als clubs de Divisió d’Honor garantir i facilitar la retransmissió d’aquells matxos designats, quan aquests siguin al seu local de joc, d’acord amb les instruccions de la FCE i la circular corresponent.

94.1.1 En cas d’incompliment, a més a més de les altres sancions disciplinaries que puguin derivar-se, la comissió esportiva de la FCE, podrà decidir traslladar el matx a una altra seu de la seva decisió. Aquest fet haurà de comunicar-se als clubs afectats amb temps suficient.

Article 95 Vacants

95.1 En cas de no poder presentar tots els taulers per manca de esportistes, les vacants s'efectuaran en sentit descendent, tot començant pel darrer tauler.

95.1.1 A l'acta, caldrà emplenar amb el mot VACANT i el resultat +- o -+.

95.1.1.1 Si s'enfronten dos vacants entre si, caldrà posar el mot VACANT a tots dos i el resultat --.

95.1.2 Quan un equip tingui dos equips en competició, només podrà presentar vacants en l'equip B.

95.1.3 Si un equip té equips C, D i/o E, podrà presentar vacants en les dues darreres lletres.

95.1.4 Si un equip té més de cinc equips, podrà presentar vacants en un màxim dels tres darrers equips.

95.1.5 Qualsevol incompliment d'aquesta norma serà considerat alineació indeguda. L'equip infractor perdrà el matx.

95.1.5.1 A efectes de càlcul del desempat del matx, aquest es realitzarà amb les puntuacions obtingudes en el desenvolupament de l'encontre.

Article 96 Incidències

96.1 Caldrà incloure en l'acta les incidències que es produeixin.

96.2 Si durant la primera hora d'encontre, un dels delegats s'adona que un o més esportistes s'han assegut incorrectament, les partides afectades hauran de tornar a començar amb els enfrontament correctes. El temps transcorregut es carregarà al/s esportista/s que han comès l'error.

96.3 Si ha transcorregut més d'una hora, les partides continuaran i caldrà remetre-les al Comitè de Competició de la FCE, qui decidirà la sanció.

Secció 12 Sancions

Article 97 No presentació d'un equip en un encontre

97.1 Els equips que no es presentin a una ronda de la Lliga Catalana o dels play-off o que facin alineacions indegudes podran ser sancionats amb un màxim de:

            — Sanció econòmica del triple del preu de la inscripció.

            — Sanció esportiva d'un punt a la classificació final.

            — Una segona alineació indeguda comportarà l’eliminació de l’equip..

            — Una segona no presentació comportarà el descens automàtic d'una categoria.

                        • Acumulable a un possible descens esportiu.

Article 98 Alineació indeguda

98.1 L'equip que presenti una alineació indeguda perdrà el matx.

98.1.1 Per calcular el desempat s'aplicarà el resultat real del matx.

98.2 No serà un atenuant ni la no intencionalitat ni la manca de mala fe.

Article 99 Incompareixences

99.1 Dues incompareixences d’un mateix esportista a la Lliga Catalana d’Escacs, en una mateixa temporada suposarà la seva eliminació del Campionat.

99.1.1 En cas de tornar a ser alineat, es considerarà alineació indeguda. L’equip perdrà el punt global del matx.

99.1.1.1 Per calcular el desempat s'aplicarà el resultat real del matx.

99.2 Si qui fa la incompareixença és tot un equip, a més de les sancions previstes al Part II. Capítol VI. Secció 9 Article 23.3, del present reglament, en el cas de les tres Divisions Catalanes (Divisió d’Honor, Primera i Segona Divisió) suposarà l’eliminació de l’equip i el descens de categoria.

99.3 En el cas de Divisió d'Honor, el màxim d’incompareixences d'esportistes en un equip serà de 2 en un mateix matx i de 3 entre tots els matxos d'una mateixa temporada.

99.3.1 A la Divisió d'Honor si en una ronda un equip alinea menys de 9 esportistes amb X, apart de la sanció per alineació indeguda, cada esportista amb X que manqui fins arribar a les 9 reglamentaries, comptarà a efectes legals com si fos una incompareixença d'esportista.

99.3.1.1 Es considerarà atenuant quan durant un matx, esportistes alineats correctament, que perdin la seva partida per arribar més d'una hora tard de l'inici oficial del matx, es presentin abans de la seva finalització d'aquest. En aquest cas no sumarà com a incompareixença d'esportista de cara a les possibles sancions posteriors.

99.3.1.2 A la Divisió d'Honor l'alineació de taulers vacants, a més de generar una alineació indeguda, també comptaran com a incompareixença en el total màxim d’incompareixences d'esportistes permesos.

99.3.1.3 En casos de força major, justificats dins les següents 48 hores de la finalització delmatx, serà el Comitè de Competició qui decidirà si s'aplica la sanció.

99.3.1.4 La sanció per incomplir l'article 99.3 serà la del descens automàtic d'una categoria. Aquesta sanció serà acumulable a un possible descens esportiu.

Secció 13. Participació en el Campionat d’Espanya per Equips

Article 100

100.1 Els clubs que ho desitgin, podran inscriure un o més equips, que hagin participat a la Lliga Catalana d’Escacs, en el Campionat d’Espanya per Equips del mateix any, sempre que el reglament específic ho permeti i acompleixin la resta de requisits especificats en el reglament de la competició.

100.2 Caldrà que es compleixin els següents condicionants:

100.2.1 No treure la plaça a un altre equip català.

100.2.2 Inscriure's en la modalitat “open”.

100.2.3 Renunciar a l’ascens de categoria en cas d’aconseguir-ho.

100.2.4 No gaudir de subvencions de la FCE.

Secció 14. Esportistes amb discapacitat funcional

Article 101

101.1 Amb la inscripció a la Lliga Catalana d’Escacs, es sol·licitarà als clubs la següent informació:

101.1.1 Nom dels esportistes afiliats al club que tinguin alguna discapacitat funcional que no els permeti l’accés als locals de joc no adaptats.

101.1.2 Si el local habitual del club és adaptat o no (d'acord el decret 135/95 de la Generalitat de Catalunya.)

101.1.2.1 En cas negatiu, si és factible trobar un local proper adaptat i amb capacitat per acollir tot l’encontre de l’equip en què participi l'/s esportista/es indicats.

101.1.2.2 En cas de disposar d’aquest local alternatiu, indicar l’adreça.

101.2 En els tornejos per equips, quan un equip tingui un o més esportistes amb discapacitat funcional, l'aparellament serà dirigit als locals de joc adaptats.

101.3 En cas de que tot i les propostes anteriors no fos possible jugar el matx en un local adaptat, la Federació determinarà el local de joc, tenint en compte la proximitat amb la seu de l’equip local.

101.4 L’accés als locals de joc no adaptats serà responsabilitat de l’equip local.

101.4.1 Si una partida no es pot disputar per manca d'accés, l'equip infractor perdrà la partida.

101.5 Qualsevol punt no previst en aquesta reglamentació, es regirà per la reglamentació al respecte de la FIDE i recollida en el capítol XIII del reglament general de competicions de la FCE.

Secció 15. Tramitació de l’informe davant la FIDE

Article 102

102.1 Per al còmput d'ELO FIDE estàndard, les partides jugades al play-off i fases finals catalanes comptaran com un torneig diferent de la fase regular de la Lliga Catalana d’Escacs.

102.2 Per a ELO català estàndard comptaran com un sol torneig.

 

Capítol VII. Reglament de la Copa Catalana d’Escacs

Secció 1. Definició

Article 103

La Copa Catalana és un campionat oficial d’equips de la FCE.

103.1 Els elements tècnics que no figurin en aquest Reglament seran comunicats en la circular corresponent.

Secció 2. Fases, participació i classificacions

Article 104

104.1 La categoria dels equips serà la mateixa de La Lliga Catalana d'Escacs de la temporada en joc.

104.1.1 En cas d’haver renunciat a la seva categoria, els equips participaran en la mateixa categoria que tenien abans que es produís aquesta renúncia.

104.1.1.1 En cas de quedar en primera posició territorial d'una categoria, no tindrà dret a ser considerat campió ni a disputar les Fases finals.

104.2 Aquesta prova es desenvoluparà en dues fases: la Fase territorial i la Fase final.

Article 105 Fase territorial

Fase Territorial: aquesta primera fase es correspondrà amb la Copa Catalana de cada Territorial.

105.1.1 Se celebrarà, de forma coordinada a cadascuna de les delegacions.

105.1.2 D'aquesta fase sortiran els respectius campions territorials de les diverses categories.

105.1.3 Aquesta fase territorial classificarà als diferents equips per a la Fase final.

Article 106 Fase final:

106.1 Hi haurà sis grups, dividits de la següent manera:

— Divisió d’Honor i Primera Divisió Catalana.

— Segona Divisió Catalana.

— Preferent.

— Primera.

— Segona.

— Tercera.

106.2 La disputaran els següents equips:

— Els dos primers classificats de les fases territorials de Tarragona, Lleida i Girona.

— Els quatre primers classificats de la fase territorial de Barcelona.

106.3 Les vacants seran cobertes per aquest ordre:

a) Següents equips classificats de la categoria de la mateixa Delegació on hagi la renúncia.

b) Equips de la Delegació organitzadora.

Secció 3. Composició i alineació dels equips

Article 107

Els delegats hauran de presentar en temps i forma la composició dels equips.

107.1 La forma de presentació de l’ordre de forces quedarà explicitat en la circular de la competició.

Article 108

La composició dels equips serà de quatre esportistes.

108.1 Com a mínim dos dels esportistes que formin una alineació d’un equip hauran de ser seleccionables.

108.1.1 Els esportistes andorrans no comptaran com estrangers a la Copa Catalana.

Article 109

Podran disputar la Copa Catalana tots els esportistes que figurin a les llistes d’ordre de forces dels equips participants.

109.1 L'única restricció serà la titularitat dels esportistes.

109.1.1 Un esportista no podrà canviar d'equip durant la competició.

109.2 Els equips es designaran per lletres, essent la lletra A la de major categoria.

109.2.1 La resta dels equips tindran correlativament les lletres B, C, D, E, etc.

Article 110 Titularitats i divisió dels equips

Els equips podran jugar amb tots els esportistes que figurin a la llista d’ordre de forces amb l’única restricció de la titularitat.

110.1 Els equips de Divisió d’Honor, Primera Divisió, Segona Divisió, Preferent, i Primera, podran dividir-se segons el que a continuació s’indica.

110.1.1 En equips de 10 esportistes, els quatre primers esportistes, més els bisos corresponents, seran titulars de l’equip que es dirà A-1.

110.1.1.1 La resta de esportistes titulars d’aquest equip ho seran de l’equip que es dirà A-2.

110.1.2 Només en el cas de primers equips d’un club es podrà fer també un equip A-3, llavors els titulars del A-2 serien del 5 al 8 de la llista (més els bisos corresponents) i els titulars de l’equip A-3 serien el 9 i 10 esportistes de la llista més dos esportistes dels equips inferiors.

110.2 En cas que el segon i següents equips del club sigui també d’una categoria igual o superior a Primera Territorial, i el club en vulgui dividir l’equip en dos, els equips es diran successivament B-1, B-2, C-1, C-2, etc.

110.3 En equips de 8 esportistes els quatre primers seran titulars de l’equip A-1, B-1, etc. i el 4 següents titulars del A-2, B-2, etc.

Article 111 Alineació

L'alineació dels equips s'efectuarà per estricta ordre de forces.

111.1 Abans de començar la ronda els delegats dels equips presentaran l’alineació de forma simultània.

111.2 Per poder començar una ronda serà necessari la presència, com a mínim, de dos esportistes.

111.3 Durant la competició, un esportista no podrà canviar d’equip.

Capítol VIII. Reglament del Campionat de Catalunya de Partides Llampec d’Equips

Secció 1. Definició

Article 112

El Campionat de Catalunya de Partides Llampec és el campionat oficial de partides llampec d’equips de la FCE.

112.1 Els elements tècnics que no figurin en aquest Reglament seran comunicats en la circular corresponent.

Article 113

La categoria dels equips serà la mateixa de la Lliga Catalana d'Escacs de la temporada en joc.

113.1 En cas d’haver renunciat a la seva categoria a la Lliga Catalana, els equips participaran en la mateixa categoria que tenien abans que es produís aquesta renúncia.

113.1.1 En cas de quedar campió d'una categoria, no tindrà dret a ser considerat campió .

Secció 2. Composició, inscripció i alineació dels equips

Article 114 Composició dels equips

La composició dels equips respectarà l'ordre de forces de la Lliga Catalana.

114.1 Els equips es designaran per lletres, essent la lletra A la de major categoria.

114.1.1 Els clubs que tinguin equips integrats per vuit o deu esportistes a la Lliga Catalana, podran desdoblar-los.

114.2 Tant la quantitat d'esportistes per equip com la forma de presentar l'alineació es reflectirà en la circular corresponent.

114.3 Un esportista no podrà canviar d’equip en el transcurs de la competició.

Article 115 Inscripció dels equips

115.1 Els equips s’hauran d’inscriure en la competició tal com aparegui en la circular de la Competició.

Article 116 Inscripcions dels esportistes

116.1 La tramitació d'esportistes alineables en aquesta competició es tancarà el dijous anterior a la disputa del Campionat.

Article 117 Presentació de l’ordre de forces

117.1 L’alineació dels equips vindrà especificada en la circular de la Competició.

Article 118 Alineació

Els delegats o capitans hauran de presentar l’alineació de l’equip per ordre de forces segons consti a la circular de la competició.

Secció 3. Competició i Comunicació de resultats

Article 119 Format

El format de la competició quedarà reflectit en la circular corresponent.

Article 120

120.1 Per poder començar un encontre, serà la presència com a mínim de la meitat dels esportistes.

Article 121 Comunicació de resultats

La forma de comunicar els resultats quedarà reflectida en la circular corresponent de la Competició.

Capítol IX. Reglament del Campionat de Catalunya Individual Absolut

Secció 1. Definició

Article 122

Aquesta competició determina el Campió de Catalunya Individual Absolut de cada temporada.

Secció 2. Normes generals

Article 123

123.1 El Campionat es disputarà per eliminatòries a 16 participants amb llicència de la Federació Catalana per a esportistes nascuts a Catalunya. Es considera esportista català els nascuts a Catalunya o els que hagin adquirit el veïnatge català i jugui sota bandera espanyola a la FIDE o que hagi representat a Catalunya en algun torneig estatal individual d’edats.

Article 124

124.1 Tindran dret a jugar el Campionat amb les despeses d’allotjament pagades:

            — Els dos primers del Campionat Absolut de l’any anterior.

            — Els quatre millors jugadors per elo FIDE del mes de gener de l’any en què es disputi   el campionat.

            — Un jugador promocionable a escollir pel director del torneig.

            — Els campions dels territorials individuals de Girona, Tarragona i Lleida.

            — Els dos primers classificats del territorial individual de Barcelona.

            — Els dos millors catalans de la classificació del Circuit Català.

            — La campiona femenina de Catalunya de l'any anterior

            — El campió de Catalunya juvenil de l'any anterior.

124.2 Les vacants dels classificats pels campionats Territorials seran cobertes amb el següent classificat fins al tercer, o fins al quart en cas el cas de Barcelona.

La resta de vacants, es cobriran per elo: pels jugadors amb més elo FIDE després dels ja classificats.

Article 125

Quadre d’eliminatòries: (quadre tancat per ordre d’elo FIDE)

125.1 Primera eliminatòria

            1-16, 2-15, 3-14,, 4-13, 5-12, 6-11, 7-10, 8-9.

125.2 Segona eliminatòria

A) Guanyador del 1-16 contra el guanyador del 8 - 9

B) Guanyador del 5-12 contra el guanyador del 4-13

C) Guanyador del 3-14 contra el guanyador del 6-11

D) Guanyador del 7-10 contra el guanyador del 2-15

125.3 Semifinals

            El guanyador del grup A) contra el guanyador del grup B)

            El guanyador del grup C) contra el guanyador del grup D)

125.4 FINAL per a la disputa del Campió, subcampió, tercer i quart del Campionat.

Article 126

126.1 El campió representarà a Catalunya en el Campionat Individual Absolut d’Espanya.

Secció 3. Campionats Territorials de les Delegacions territorials

Article 127

127.1 L’organització i funcionament d’aquests campionats territorials dependran de cadascuna de les Delegacions Territorials.

127.2 Seran classificatòries per al Campionat de Catalunya Individual Absolut.

Secció 4. Disposició final

Article 128

Tot el que no estigui present en aquest reglament serà resolt per la Comissió Esportiva de la FCE o el Comitè de Competició del Campionat.

 

Capítol X. Reglament del Campionat de Catalunya Absolut Femení

Secció 1. Definició

Article 129

Aquesta competició determina la Campiona de Catalunya de cada temporada.

Secció 2. Normes generals

Article 130

La forma de la competició del Campionat de Catalunya Absolut Femení quedarà explicitada en la Circular de la competició.

Article 131

131.1 Les esportistes que disputin la competició hauran de tenir llicència per la FCE, i que compleixin els requisits del Part I Capítol II, Secció 5, article 7.

Secció 3 Disposició final

Article 132

La campiona de la Fase Final representarà Catalunya en el Campionat d’Espanya Femení.

Capítol XI. Reglament del Campionat de Catalunya Individual d'Edats (Fases prèvies i Final Catalana).

Secció 1 Definició

Article 133

Aquesta competició determina els diferents Campions de Catalunya individuals d'edats.

Secció 2. Participació

Article 134

134.1 En aquests campionats poden participar-hi esportistes amb llicència FCE en vigor, i que compleixin els requisits del Part I Capítol II, Secció 5, article 7.

134.2 Les diferents categories quedaran establertes en la Circular de la competició.

Secció 3 Fases prèvies

Article 135

Les fases prèvies es disputen en les dates que indiqui el calendari de proves de la FCE.

Article 136

136.1 Els esportistes es divideixen en grups d’edats i per proximitat geogràfica.

136.2 Aquesta distribució i la distribució de les categories es publicarà per circular.

Article 137

137.1 Les fases prèvies es jugaran per sistema suís, preferentment, i el número de rondes es determinarà en funció dels esportistes inscrits a cada categoria.

137.2 Si el nombre d'inscrits és insuficient, es poden aplicar altres formes de competició.

Secció 4. Fase final

Article 138

La Fase final es jugarà en les dates que indiqui el calendari de proves de la FCE.

Article 139

7.1 El sistema de competició quedarà establert en la Circular de la competició.

Article 140

140.1 Es determinarà cada any per circular els esportistes que tenen dret a jugar aquesta Fase final i quines despeses van a càrrec de la FCE.

140.2 Els esportistes no classificats podran participar a la Fase final amb les despeses a càrrec del propi esportista.

140.3 Tots els esportistes participants a la Fase final han de tenir assignada una persona delegada que serà el responsable durant tota la competició.

Secció 5 Inscripcions

Article 141

141.1 Les inscripcions de les Fases Prèvies s’hauran de formalitzar segons estableixin les circulars de les competicions.

141.2 Es considerarà formalitzada la inscripció després del seu abonament i l’acceptació de la mateixa per part de l’organitzador, sigui una seu designada o la FCE.

Article 142

La FCE podrà determinar un nombre màxim de participants.

Secció 6. Organització

Article 143

L'organització de la Fase final correspon a la FCE.

Article 144

144.1 La FCE haurà de designar l’organitzador i les seus de les Fases prèvies, signant convenis de col·laboració quan aquestes Fases les organitzi algun club, associació o agrupació de clubs o a través d’altres entitats vinculades a l’esport.

Secció 6. Bases tècniques

Article 145

145.1 Les bases tècniques es regularan a les circulars corresponents de cada campionat.

Secció 7. Criteris de classificació per al Campionat Espanya d’Edats

Article 146

146.1 Els criteris de classificació per als Campionats d'Espanya d'Edats per als esportistes amb dret a participar es publicaran a la circular corresponent al Campionat de Catalunya d’Edats Individual.

Capítol XII. Reglament del Campionat de Catalunya Per Equips d'Edats (Fases prèvies i Final Catalana).

Secció 1. Definició

Aquesta competició determina els diferents Campions de Catalunya per equips d'edats.

Secció 2. Participació

Article 147

147.1 En aquest campionat poden participar esportistes amb llicència FCE en vigor, i que compleixin els requisits de la Part I Capítol II, Secció 5, article 17.

147.2 Les diferents categories quedaran establertes en la Circular de la competició.

Secció 3 Sistema de competició

Article 148

148.1 El sistema de competició quedarà establert en la Circular de la competició.

Secció 4 Inscripcions

Article 149

149.1 Les inscripcions s’hauran de formalitzar segons estableixin la circular de la competició.

149.2 Es considerarà formalitzada la inscripció després del seu abonament i l’acceptació de la mateixa per part de l’organitzador, sigui una seu designada o la FCE.

Article 150

La FCE podrà determinar un nombre màxim de participants.

Secció 5. Bases tècniques

Article 151

151.1 Les bases tècniques es regularan a la circular corresponent de cada campionat.

Capítol XIII. Reglament per a la igualtat en la participació de les persones amb discapacitat en els escacs.

Secció 1. Normativa

Article 152

La FCE gestionarà i controlarà les necessitats dels esportistes amb discapacitat que necessitin de mesures complementàries d'ajuda en la pràctica d'aquest esport.

Article 153

La FCE crearà una base de dades, actualitzada anualment, complementària a les fitxes federatives, on es recolliran els suports complementaris per a cada esportista amb discapacitat i les dades concretes d'aquests ajuts.

Article 154

Els esportistes amb discapacitat que necessiten d'algun tipus de mesura complementària d'ajuda (JCD) ho faran constar a l'hora d'inscriure la seva fitxa federativa mitjançant un document complementari de la fitxa on constaran:

— Nombre Federatiu

— Tipus de Discapacitat

— Tipus d'ajuda: Accés, Comoditats o Suport.

— Ajudes complementàries necessàries, exemple: Rellotge a la dreta.

Article 155

Cada vegada que un esportista s'inscrigui a un torneig, haurà de fer constar que necessita d'ajuda complementària. Els organitzadors del torneig hauran de consultar quines són aquestes mesures a la FCE. Si es tracta d'un esportista federat que no pertany a la FCE serà l'àrbitre del torneig qui decidirà la idoneïtat de les mesures, negociant-les amb l'esportista afectat.

Article 156

Les principals mesures complementàries de suport són:

— Materials de suport (taulers i rellotges especials).

— Espai de joc, (entrada i sortida del lloc de joc, alçada taula, etc.)

— Ajuda tercera persona i espai per a aquesta.

— Complement de temps extra justificat

Article 157

Correspon als organitzadors del torneig adoptar les decisions adequades que permetin complir aquest reglament. No obstant això, els esportistes que necessitin ajudes complementàries hauran de proveir-les a l'organització qui en cap cas estarà obligada a facilitar material especial o suport personal per moure les peces o anotar jugades.

Article 158

A les bases dels tornejos es farà constar expressament si el local de joc reuneix les condicions d'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda.

 

Requisits sobre com actuar amb esportistes amb discapacitat (FIDE HANDBOOK D.04.12)

Traducció del Handbook FIDE. Són requisits orientatius per a organitzadors i participants en torneigs.

1. Cal emprar aquestes directrius en tots els esdeveniments de la FIDE.

2. Ningú té el dret de refusar jugar contra un esportista amb discapacitat amb el qual ha sigut correctament emparellat.

3. Totes les dependències han de ser accessibles per a tothom, o caldrà facilitar una dependència alternativa amb total supervisió per a tots aquells que no puguin accedit a la dependència principal.

4. Caldrà enviar una circular quan es coneguin tots els esportistes participants. Aquesta circular contindrà els punts i les preguntes més habituals, demanant si algun participant té alguna incapacitat que requereixi circumstàncies especials. Els participants han d'informar als organitzadors de les circumstàncies especials almenys amb vint dies d'antelació.

5. Cap esportista serà "penalitzat" per la seva discapacitat segons l'establert en els articles 6.7d i 8.1e de les Lleis dels Escacs.

6. Un/a esportista discapacitat/da té el dret de sol·licitar raonadament i en temps la col·locació del material en el seu lloc o l'orientació, sempre que no perjudiqui al rival o d'altres competidors. L'organitzador de l'esdeveniment ha d'assegurar que s'atenen les necessitats de tots dos esportistes.

7. Tota la informació rellevant ha de ser mostrada abans de l'inici de l'esdeveniment. Aquesta informació ha d'incloure mapes de les dependències on es mostri l'ubicació de banys, espais per menjar i sortides d'emergència.

8. En tots els esdeveniments haurà d'haver un metge del torneig. L'Organitzador Principal i l'Àrbitre Principal coneixeran el telèfon de l'hospital més proper i del metge.

9. Si un esportista no pot accedir a l'espai per menjar, cal prendre les mesures necessàries per satisfer les seves necessitats.

10. Si un esportista no pot pressionar el rellotge o moure les peces, hi haurà un assistent disponible, excepte que el rival vulgui fer aquesta tasca. Si el l'oponent actua com assistent, l'Àrbitre Principal pot decidir donar-li un temps extra de reflexió.

11. Si un esportista ha fet una sol·licitud prèvia, les còpies de tots els avisos estaran disponibles en lletres grans. Si un esportista no és capaç de llegir la lletra gran, se li llegiran els avisos.

12. Es recomana que tots els esdeveniments per equips tinguin la mateixa normativa respecte al fet que si un equip avisa amb prou antelació que té un esportista amb discapacitat, llavors l'equip local faci tot allò possible per assegurar que el esportista pugui disputar l'encontre.

13. Es recomana que cada Federació Nacional tingui un oficial per als afers dels esportistes discapacitats.

14. Es molt recomenable que tots els organitzadors d'esdeveniments escaquístics adoptin aquestes directrius.

Organització de la sala de joc

1. Només es disputarà una partida per taula. En cas de necessitar un assistent, les taules hauran de ser més àmplies (dos metres d'ample per a poder situar l'assistent de l'esportista discapacitat) i estar separades.

2. Els passadissos entre fileres de taules hauran de ser el doble d'amplis (per permetre el pas de les cadires de rodes).

3. L'àrbitre ha de ser fàcilment accessible per a tots els esportistes.

4. Cal preveure espais de corrent elèctrica addicionals. Alguns esportistes discapacitats empren làmpades per al seu tauler. La làmpada no ha de destorbar al rival.

5. Cal col·locar els esportistes invidents en el mateix indret sempre que sigui possible i facilitar-els-hi el mateix assistent durant tot el torneig.

Assistents

1. L'assistent tindrà uns mínims coneixements escaquístics. La llengua és menys important, ja que la majoria de esportistes discapacitats només parlen la llengua materna.

2. Els assistents dels esportistes invidents han de conèixer el nom de les peces en la seva llengua.

3. Els assistents dels esportistes invidents han d'informar a l'esportista quan abandonin temporalment el tauler d'escacs.

4. Els assistents han d'anotar sempre les jugades. És una ajuda important per a l'àrbitre.

Organització del torneig

1. Cal organitzar una reunió de tots els esportistes abans de la primera ronda, preferentment a la sala del torneig.

2. Si és possible, cal jugar una única ronda per dia.

Àrbitre Principal

1. Després de realitzar l'emparellament, l'Àrbitre Principal ha de decidir manualment en quin tauler ha de jugar cada participant: alguns esportistes (discapacitats visuals) han de jugar sempre en el mateix tauler, mentre que cal deixar espais més amplis per als esportistes amb cadira de rodes.

2. Les ofertes de taules o reclamacions de taules es poden realitzar fàcilment a través dels assistents. Tots els esportistes premen el rellotge per si mateixos, excepte aquells que estiguin físicament incapacitats per fer-ho.

3. En cas que un esportista amb discapacitat visual tingui problemes de temps, l'àrbitre ha de tenir en compte que el rival (que no és discapacitat visual) pot respondre pràcticament al moment. Les normes del torneig han d'alliberar l'esportista discapacitat d'anotar les jugades durant els darrers cinc minuts, fins i tot quan la partida es disputi amb increment de trenta segons o més. L'esportista discapacitat ha d'actualitzar la seva planella després dels problemes de temps.

ÍNDEX

1.   GENERAL
2.   LLIGA CATALANA
3.   CLUBS
4.   TORNEIGS
5.   ELO
6.   ÀRBITRES
7.   MONITORS 

 

 

GENERAL

 

1.1. Quin període comprèn la temporada de la Federació Catalana d’Escacs?

El període de la FCE és d’any natural, és a dir, de gener a desembre del mateix any.

1.2. Quina és la validesa de la llicència esportiva de la Federació Catalana d’Escacs?

La validesa és des de que es tramita fins al 31 de desembre de l’any en curs.

1.3. Què compren la llicència com a esportista de la Federació Catalana d’Escacs?

La llicència permet poder participar en torneigs oficials i homologats de la Federació Catalana d’Escacs i d’altres activitats que sigui requisit tenir llicència.

1.4. Vull participar en torneigs homologats i oficials de la Federació Catalana d’Escacs, cal que tingui llicència federativa?

Sí, sense llicència federativa no pot participar en torneigs homologats i oficials de la Federació Catalana d’Escacs.

1.5. Vull participar en torneigs homologats i oficials de la Federació Catalana d’Escacs, què he de fer?

En primer lloc, dirigir-se a un club i allà li tramitaran la llicència d’esportista. Sense llicència federativa no pot participar en torneigs vàlids per elo FCE.

1.6. Des de quan podem donar d’alta la llicència d’esportista ?

La llicència d’esportista es pot donar d’alta o renovar en qualsevol moment. Les renovacions dels esportistes per a la temporada és des de que s’inicia el període de tramitació de llicència (cap el mes d’octubre fins el mes de desembre). Es publica a la circular corresponent.

1.7. Puc tenir llicència sense estar afiliat a un club?

No. Els esportistes han de tenir llicència per un club registrat a la Federació Catalana d’Escacs.

1.8. On puc trobar el llistat de clubs?

Al web de la Federació Catalana d’Escacs, apartat de clubs, es troben tots els clubs afiliats a la pròpia Federació. Aquest llistat es pot filtrar per població o delegació provincial.

1.9. On puc trobar el codi dels clubs?

Al web de la Federació Catalana d’Escacs, apartat de clubs. Cercant el club desitjat apareix el codi de club al costat del nom.

1.10. Em puc dirigir a qualsevol club?

Sí, pot anar al club que més desitgi. Cada club té la seva forma d’organització i les seves quotes.

1.11. Quin preu té la llicència d’esportista?

Cada any es publica la circular corresponent amb els preus de les llicències de diferents trams d’edats. En aquesta circular s’inclou també els preus de les llicències d’àrbitres i monitors.

1.12. Té algun recàrrec tramitar la llicència fora d’aquest període?

En el cas de les noves llicències no tenen cap mena de recàrrec. Les renovacions, passat el període per a renovar les llicències d’esportistes, tenen un recàrrec indicat a la circular corresponent.

1.13. Ha vingut al club un esportista que fa anys tenia llicència, que he de fer per donar-lo d’alta?

Has d’entrar a la gestió del club i buscar l’esportista pel seu nom i cognom. Si havia tingut codi, aquest es mantindrà, juntament amb l’elo, tot i passar els anys. Quan es troba, es renova la llicència per l’any en curs. Si no apareix a la base d’esportistes s’ha de fer com a nova llicència, introduint les dades necessàries. Pot trobar més informació en aquest enllaç

1.14. Vull donar d’alta un esportista, com ho he de fer?

Has d’entrar a la gestió de club i tramitar com a nova llicència. En el cas que hagués tingut llicència fa anys, i estigui a la base de dades, s’ha de fer com a renovació de llicència. Pot trobar més informació en aquest enllaç

1.15. Vull donar d'alta un esportista que té Elo FIDE però no Elo català. Què he de fer?

Quan realitzes l'alta, pots indicar el seu codi FIDE. En aquest cas, l’Elo FIDE actual serà la referència per donar-li l'Elo català corresponent en el moment de donar d’alta la nova llicència.

1.16. Vull donar d'alta un esportista que només té Elo FEDA però no Elo català. Què he de fer?

En aquest cas, realitzes l'alta com una llicència nova. Per una altra banda, envies un correu a la FCE indicant el codi i elo FEDA de l’esportista. L’Elo FEDA actual serà la referència per donar-li l'Elo català corresponent en el moment de donar d’alta la nova llicència.

1.17. Al meu club tenim un esportista amb discapacitat. Té algun descompte en el pagament de la llicència federativa?

Sí. Heu de fer arribar a la FCE el certificat o carnet escanejat que indiqui el grau o percentatge de discapacitat. El percentatge mínim per demanar el descompte és del 33 %.

1.18. Per què es necessita el DNI de l’esportista?

L’escaneig del DNI és necessari per poder tramitar després l’assegurança de l’esportista i comprovar les dades de l’esportista.

1.19. Per què es necessiten totes les dades que es demanen de l’esportista?

Les dades són necessàries per poder tramitar després l’assegurança de l’esportista.

1.20. Què comprèn l'assegurança d'esportista?

Defunció o invalidesa permanent com a conseqüència accidental de l’activitat esportiva.

1.21. Encara que sigui a mitja temporada, es paga la quota de tot l’any?

Sí. La quota de federat és per any natural, sigui el moment que sigui que es federi una persona.

1.22. I si es treu la llicència en el mes de setembre, també paga la quota de tot l’any?

Depèn. En el moment que es s’activa l’opció de la llicència de 16 mesos, es pot escollir la llicència que es vol fer. Es pot fer la llicència per als 3 mesos restants de l’any, o bé federar-se per a 16 mesos, és a dir, des del setembre de l’any en curs fins el desembre de l’any següent.

1.23. Un esportista pot canviar de club a mitja temporada?

Segons el reglament de la Federació Catalana d’Escacs un esportista podrà canviar de club durant la temporada amb les següents condicions:

  • Que tingui per escrit l’autorització del club pel qual té llicència abans de canviar.
  • El canvi de club implicarà que el nou club ha de tornar a pagar a la FCE la llicència de l’esportista amb un recàrrec del 20% i el seu anterior club no recuperarà l’import de la llicència.
  • No podrà participar en competicions per equips durant el que resti de temporada amb el nou club. 

1.24. Un esportista pot tenir llicència d’esportista per a dues federacions de dues comunitats autònomes diferents?

No. El reglament de la Federació Espanyola d’Escacs no permet tenir dues llicències per a dues comunitats autònomes simultàniament.

1.25. I llavors, si l’esportista vol canviar de comunitat autònoma, què ha de fer?

L’esportista ha de donar-se de baixa de la comunitat autònoma d’origen, i un cop té el vist-i-plau d’aquella federació, donar-se d’alta a la federació de destí.

 

 

LLIGA CATALANA

 

2.1. Si vull que un esportista participi a la Lliga Catalana, què he de fer?

S’ha d’activar o donar d’alta abans del dijous de la setmana perquè pugui ser inclòs a la llista d’ordre de forces i jugar la ronda de la Lliga Catalana. Els límits per poder participar a la Lliga Catalana estan indicats en una altra pregunta.

2.2. Fins quan es poden fer llicències per què juguin la Lliga Catalana?

Les relacions d’esportistes podran ser ampliades amb nous fitxatges fins al dijous abans de jugar-se la setena ronda de la Fase Prèvia de la Lliga Catalana d’Escacs, però els esportistes mantindran la seva titularitat durant tota la temporada. Tanmateix a partir de la tercera ronda del Campionat no es podran tramitar llicències amb més de 2.200 punts d’elo FIDE.

2.3. Fins quan es poden ampliar les llistes d’ordre de forces per a la Lliga Catalana?

Les relacions d’esportistes podran ser ampliades amb nous fitxatges fins al dijous abans de jugar-se la setena ronda de la Fase Prèvia de la Lliga Catalana d’Escacs, però els esportistes mantindran la seva titularitat durant tota la temporada. Tanmateix a partir de la tercera ronda del Campionat no es podran tramitar llicències amb més de 2.200 punts d’elo FIDE.

2.4. Què he de fer si renovo un esportista i no em surt a la llista d’ordre de forces?

T’has de posar en contacte per correu electrònic a federacio@escacs.cat, abans de l’últim dia laborable de la setmana que has fet la renovació, indicant el club que ha fet la renovació i a quin número de llista vols introduir l’esportista.

2.5. Ja ha començat la Lliga Catalana i, a l’afegir un nou esportista, apareix com a bis. Quina és la raó?

Un cop s’ha tancat la llista d’ordre de forces només es poden afegir esportistes amb números bis seguint el reglament. Aquest número és el que li correspon per ordre de llista d’elo en relació al resta d’esportistes de la llista.

2.6. Si tinc un esportista amb un número bis, aquest fa que tots els esportistes de la llista baixin un número?

No. Els números de la llista de forces es mantenen. El que fa és augmentar el número d’esportistes disponibles de l’equip. És a dir, si un equip A té 10 esportistes més 1 bis, l’equip tindrà 11 esportistes disponibles, sense que el 10 (si l’equip és de 10) pugui baixar a l’equip inferior.

2.7. A la Lliga Catalana, el meu club ha alineat dos cops a un esportista i aquest no s’ha presentat. Es pot posar una tercera vegada?

No. Dues incompareixences d’un mateix esportista a la Lliga Catalana d’Escacs, en una mateixa temporada suposarà la seva eliminació del campionat i no podrà tornar a ser alineat durant la resta del campionat. L’incompliment d’aquest article serà considerat com una alineació indeguda i l’equip perdrà el punt global del matx, a més de les possibles sancions.

2.8. Al meu club tenim un esportista amb discapacitat. Què necessitem fer/saber per què jugui la Lliga?

Heu de fer arribar a la FCE el certificat o carnet escanejat que indiqui el grau o percentatge de discapacitat. A la circular de “Temes de la Lliga Catalana” s'indiquen les mesures de temps a aplicar durant la competició i com a referència general també disposem d'un reglament específic.

 

 

CLUBS
 

3.1. Vull crear un nou club, què he de fer?

S’ha d’omplir la documentació d’afiliació publicada al web i enviar-la per correu electrònic. En el document d’afiliació ha d’aparèixer mínim els càrrecs importants i totes les dades. En el moment que la Federació Catalana d’Escacs ho trobi correcte, enviarà el codi de club i una contrasenya. Serà en aquell moment que haurà de crear 4 llicències mínim per poder constituir-se com a club.

3.2. Vull registrar el nou club al Registre de Clubs del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, què he d’aportar?

Tota la informació es troba en aquest enllaç.

 3.3. Què he de fer per tenir la responsabilitat civil del meu club en vigor?

Contractar una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil de qualsevol asseguradora que n’ofereixi.

3.4. Un cop creat el club, com funciona la comptabilitat?

Cada club té un compte associat a la Federació Catalana d’Escacs per tal de que aquesta pugui fer càrrecs de les quotes de club, de torneigs, etc....que correspongui. Aquesta comptabilitat està sempre disponible des del web. En les dates estipulades s’han de fer els pagaments del deute que es pugui tenir.

3.5. Però aquest compte és el compte corrent del club que té a l’entitat bancària?

No, és un compte que té la Federació Catalana d’Escacs per tal de portar els càlculs del club. No té cap vincle amb el compte corrent de l’entitat bancària.

3.6. Es poden fer domiciliacions bancàries?

No, la Federació Catalana d’Escacs no té cap domiciliació amb cap club. És el club qui ha de fer el pagament als comptes de les entitats bancàries per tal de poder liquidar els deutes.

3.7. Puc carregar qualsevol càrrec al compte del club?

No. Només es poden carregar algunes inscripcions que ho indiqui la circular del torneig en qüestió, inscripcions que ho indiqui el responsable o el president del club o, fins i tot, planilles. En cap cas es pot carregar altres conceptes que no accepti la pròpia Federació Catalana d’Escacs.

3.8. Puc demanar factures de les despeses del club?

Sí, es pot demanar factures a través del correu electrònic federacio@escacs.cat amb el nom del club i les factures que es necessiten. La Federació Catalana d’Escacs les farà arribar per al mateix canal. Si es necessita alguna cosa especial a les factures, s’haurà d’especificar en el correu electrònic on es demani.

3.9. Vull que les factures tinguin introduïdes les dades del club i el NIF, és possible?

Sí, sempre que les dades en qüestió estiguin introduïdes a la gestió del club per tal de tenir totes les dades necessàries.

3.10. Vull liquidar el deute existent del meu club. Com puc fer-ho?

A la circular de la "Lliga Catalana" hi ha tres números de compte bancaris de la Federació Catalana d'Escacs. Es pot fer el pagament a qualsevol de les entitats que hi apareixen, però sobretot s’ha d'indicar a "concepte" de la transferència el nom del club que fa el pagament.

3.11. Quin són els terminis de pagament de les llicències o altres despeses del nostre club?

La circular referent a les “Quotes” de l’any explica la data màxima per fer els pagaments de totes les despeses del club al llarg de la temporada. En el cas que no es faci la liquidació del deute hi haurà recàrrecs estipulats a la circular segons la demora en el pagament.

3.12. Vull entrar a la gestió del meu club i no recordo la contrasenya. Com la puc recuperar?

Has d’introduir el codi de club a l’apartat del Login i clicar sobre “Has oblidat la contrasenya?” Et demanarà un correu electrònic que ha de ser el mateix que té la Federació a la seva base de dades del club. Un cop escrit, rebràs un correu electrònic amb un codi de validació i un enllaç. Clica l’enllaç i afegeix el codi de validació on et demana, a més de l’usuari.

3.13. I si no rebo el correu electrònic per a la recuperació?

Pot ser que no hagis introduït bé el correu electrònic o bé, el correu indicat no coincideix amb el que te la base de la Federació. Si no reps resposta, comprova quin és el correu correcte per rebre aquesta informació i, si no pots, truca a la Federació Catalana d’Escacs.

3.14. Vull entrar a la gestió del meu club i no recordo el meu usuari. Com ho puc saber?

Hi ha dues formes:

  • Pots consultar-ho en el llistat de clubs de la llista de la Federació Catalana d’Escacs (CLUBS) i cercant el club t’apareixerà el codi de club al costat del seu nom. 
  • Pots clicar sobre la pregunta “Has oblidat el nom d’usuari?” i et demanarà un correu electrònic que ha de ser el mateix que té la Federació a la seva base de dades del club. Un cop escrit, rebràs un correu electrònic amb el teu usuari i un enllaç. Clica l’enllaç i afegeix l’usuari i la contrasenya.

3.15. Vull modificar algunes dades de la gestió del club, què he de fer?

Has d’entrar a la gestió del club i modificar-les. Hi ha dades que no les pot modificar el propi club, ja que només les pot modificar la Federació Catalana d’Escacs. En aquest cas, t’has de posar en contacte amb la Federació Catalana d’Escacs a través del correu electrònic o el telèfon. 

3.16. Hem modificat la Junta Directiva del club, què he de fer?

Enviar a la Federació Catalana d’Escacs un correu amb els nous membres de la Junta i modificar-ho a la gestió administrativa del club.

3.17. I pel que fa al Consell Català de l’Esport, com ho comuniquem?

T’has d’adreçar directament al Consell Català de l’Esport i registrar la documentació necessària per al canvi al Registre.

3.18. Vull que la Federació Catalana d’Escacs em faci arribar algun paquet, és possible?

La Federació Catalana d’Escacs pot enviar qualsevol paquet al club que ho demani, però les despeses aniran a càrrec del club que ho sol·liciti.

 

 

TORNEIGS

 

4.1. Quina diferència hi ha entre torneigs homologats i oficials de la Federació Catalana d’Escacs?

Els torneigs homologats són torneigs privats organitzats per un club afiliat a la Federació Catalana d’Escacs. Els torneigs oficials són els torneigs organitzats per la pròpia Federació Catalana d’Escacs.

4.2. Com puc assabentar-me dels torneigs que s’organitzen a Catalunya?

Els torneigs homologats estan recollits en el llistat de torneigs de la pàgina web de la Federació Catalana d’Escacs, mentre que els oficials estan indicats en el calendari oficial de la Federació Catalana d’Escacs i anunciats a través de les seves circulars.

4.3. Em vull inscriure en un torneig, què he de fer?

Si és un torneig homologat, anar directament a l’organització del torneig. En el cas que sigui un campionat de la Federació Catalana d’Escacs, dirigir-se a la circular del campionat i buscar l’enllaç de les inscripcions.

4.4. Com puc tenir informació d’un torneig homologat?

Pots dirigir-te al web del club organitzador per poder tenir informació o bé, llegir les bases del torneig per poder fer la consulta al correu electrònic o al telèfon que indiquen aquestes.

4.5. Com sé que he fet correctament la inscripció a un torneig oficial de la Federació Catalana d’Escacs?

Quan s’acaba d’omplir el formulari apareix una pàgina indicant que ha fet correctament la inscripció. En el cas que no estigui correcte, el propi formulari li indica quina dada obligatòria està buida.

4.6. Estic pensant organitzar un torneig de ritme ràpid en el meu club, com he de fer per registrar-lo?

S’ha d’enviar al correu torneigs@escacs.cat el registre d’homologació de torneigs correctament complimentat que es pot trobar a l’apartat d’impresos del web de la Federació Catalana d’Escacs. Si està correcte es tramitarà, si no ho està es retornarà per rebre-ho correctament.

4.7. Estic pensant organitzar un torneig de ritme lent en el meu club, com he de fer per registrar-lo?

S’ha d’enviar al correu torneigs@escacs.cat el registre d’homologació de torneigs correctament complimentat que es pot trobar a l’apartat d’impresos del web de la Federació Catalana d’Escacs. Si està correcte es tramitarà, si no ho està es retornarà per rebre-ho correctament.

4.8. Quin preu té registrar un torneig?

Els preus de cada registre estan marcats a la circular corresponent. Aquesta quota depèn del tipus de torneig que s’organitzi i es carregarà al club organitzador en el moment de fer el registre. En el cas que finalment no es dugui a terme, la quota no es retirarà del càrrec.

4.9. El torneig té algun altre cost ?

Sí, a més de la quota del registre del torneig, si el torneig és vàlid per elo FIDE té un cost per esportista inscrit.

 

 

ELO

 

5.1. Què és l’ELO?

El sistema de puntuació Elo és un mètode per calcular la força relativa dels esportistes.

5.2. Com es calcula l’ELO?

Es pot trobar a l’enllaç següent, a la part I, capítol 3: ELO.

5.3. Quants ELO hi ha?

A la Federació Catalana d’Escacs hi ha 2 elos, l’elo estàndard i l’elo ràpid. L’Elo estàndard és per torneigs amb un mínim de 60 minuts, tenint en compte l’increment de cada jugada. L’Elo ràpid és per a torneigs amb menys de 60 minuts, tenint en compte l’increment de cada jugada. També existeix l’Elo FEDA (de la Federación Española de Ajedrez) i els 3 de l’Elo FIDE (Federació Internacional d’Echecs), l’standard, el rapid i el llampec.

5.4. Es comptabilitzen tots els torneigs disputats per ELO FCE?

No, només els que estan registrats a la Federació Catalana d’Escacs.

5.5. Quins torneigs comptabilitzen per ELO FCE, FEDA i FIDE?

Els torneigs que han sigut registrats prèviament a la Federació Catalana d’Escacs i registrats per als elos que indiquin. A les bases dels torneigs s’ha d’indicar per a quins elos és vàlid el torneig.

5.6. On puc trobar la meva variació d’elo d’un torneig ja avaluat?

Es pot trobar al web de la Federació Catalana d’Escacs a l’apartat d’esportistes, cercant el nom de l’esportista i clicant a la icona d’elo. Allà es pot consultar la variació actual i la de les diferents llistes d’avaluacions.

5.7. Què passa si una avaluació està mal calculada?

T’has de posar en contacte, mitjançant un correu electrònic a federacio@escacs.cat indicant el nom de l’esportista i en quin torneig està l’error. El responsable contestarà al correu si és favorable o no.

 

 

ÀRBITRES

 

6.1. Sóc àrbitre d’escacs, quina quantitat i com puc pagar la meva quota d’àrbitre?

La quota d’àrbitre dependrà del tipus de titulació que es tingui i del tipus de torneigs que s’arbitri. Tot està indicat a la circular corresponent. La quota es pot pagar als comptes bancaris que té la Federació Catalana d’Escacs.

6.2. Vull arbitrar per primera vegada un torneig vàlid per elo FIDE, que he de fer?

Si no es té la llicència corresponent de la Federació Catalana d’Escacs pagada, s’ha de liquidar, i a més, un pagament a fons perdut de 20€ per a la FIDE per poder arbitrar torneigs vàlids per elo FIDE. Aquests 20 € només es paga un cop si es manté en actiu.

6.3. Vull licitar un torneig oficial de la Federació Catalana d’Escacs, què he de fer?

Per poder licitar un torneig oficial s’ha de tenir liquidada la quota d’àrbitre que correspongui. Un cop això, enviar un correu a arbitres@escacs.cat i federacio@escacs.cat licitant els torneigs interessats en arbitrar.

6.4. Vull arbitrar un torneig privat i homologat per la Federació Catalana d’Escacs, què he de fer?

Per poder arbitrar un torneig s’ha de tenir liquidada la quota d’àrbitre que correspongui. Un cop això, dirigir-se al club organitzador comunicant que t’interessa arbitrar el torneig. És amb l’organització amb qui has de tractar els temes.

6.5. Si sóc un àrbitre de fora de Catalunya, i tinc la llicència arbitral pagada a una altra comunitat o país, he de pagar alguna cosa?

Sí. En el cas de tenir la llicència pagada a una altra comunitat o país, només cal liquidar la llicència arbitral de la Federació Catalana d’Escacs que s’indica a la circular corresponent.

 

 

MONITORS

 

7.1. Per a què serveix tenir el títol de monitor federatiu o el títol de Tècnic de Nivell I de la Federació Catalana d’Escacs?

Actualment, l’Estat demana que tots els interessats en realitzar classes d’escacs a escoles, entitats, associacions o altres ens, estiguin registrats al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPEC). Poden haver inspeccions de treball i si el monitor/entrenador no està registrat pot rebre una multa.

7.2. Estic impartint classes d’escacs a mode voluntari en una associació i no tinc la titulació, puc tenir problemes?

La Federació Catalana d’Escacs no pot garantir que no es multi a les persones que facin classes desinteressadament.

7.3. Per a què serveix pagar la quota de monitor de la Federació Catalana d’Escacs?

Pagar la quota que s’indica a la circular corresponent dóna avantatges per als monitors respecte a inscripcions a tallers o d’altres activitats amb la finalitat d’arribar als monitors.

7.4. Per treballar per la Federació Catalana d’Escacs com a monitor, cal que tingui aquesta quota pagada?

Sí. Tot monitor o entrenador que realitzi alguna activitat remunerada per la Federació Catalana d’Escacs ha de tenir la quota de l’any pagada.

7.5. Estic interessat en tenir la llicència de monitor federatiu de la Federació Catalana d’Escacs, què he fer?

Per tenir la llicència de monitor federatiu s’ha de fer un curs, que s’anuncia a través de circular. S’ha de complir els requisits, realitzar el mínim d’assistència presencial al curs, aprovar totes les parts de l’examen i realitzar o convalidar unes pràctiques de monitor d’escacs.

7.6. Estic interessat en aconseguir el títol de Nivell I, què he fer?

Per aconseguir el títol de Nivell I, s’ha de fer un curs, que s’anuncia a través de circular. S’ha de complir els requisits, realitzar el mínim d’assistència presencial al curs, aprovar totes les parts de l’examen i realitzar o convalidar unes pràctiques de monitor d’escacs.

7.7. Quina diferència hi ha entre el títol de monitor federatiu i el títol de Tècnic de Nivell I?

La diferència, a més de demanar més requisits per realitzar el curs de Tècnic de Nivell I i un bloc més d’estudi (el Tècnic de Nivell I té 3 blocs i el de monitor federatiu només 2), és que amb el títol de Tècnic de Nivell I tens una titulació reconeguda a tot l'Estat Espanyol per poder impartir classes com a entrenador o monitor. Si s'està interessat en fer el curs de Tècnic de Nivell II o III el podran fer, sempre que compleixin els requisits imposats en el BOE. Amb el títol de monitor federatiu és té una titulació només reconeguda a Catalunya per poder impartir classes com a entrenador o monitor. Si s'està registrat en el ROPE es pot treballar d'això, però sense tenir validesa a l'Estat Espanyol.

7.8. Tinc el títol de Gran Mestre d’escacs de la FIDE, he de fer el curs?

Sí. Ningú està exempt de fer el curs per aconseguir la titulació desitjada.

7.9. Tinc el títol de Fide Training de la FIDE, he de fer el curs?

Sí. Ningú està exempt de fer el curs per aconseguir la titulació desitjada i a més, aquesta titulació no és vàlida a Catalunya per poder registrar-se al ROPEC. 

7.10. Quantes hores s’han de fer de classe de monitor federatiu o de Tècnic de Nivell I?

Depèn de la titulació que s’imparteixi. En el cas de monitor federatiu són 65 hores. En el cas de Tècnic de Nivell I són 65 hores de bloc Específic i 80 hores de Bloc Comú.

7.11. De les 65 hores, totes són presencials?

No, només són 20 hores presencials, que es divideixen en 4 hores en 4 dissabtes, més 4 hores de l’examen final en un cinquè dissabte.

7.12. Quantes hores he de fer de pràctiques?

Depèn de si es realitzen o es convaliden. En el cas de realitzar les pràctiques, aquestes són 150 hores i s’han de fer sota la tutoria d’un monitor de la Federació Catalana d’Escacs. En el cas de la convalidació, són 250 hores. En tots dos casos s’ha de presentar la documentació que es requereix.

7.13. Quan tingui l’examen aprovat i les pràctiques realitzades (o convalidades), què he de fer?

Un cop estigui tota la documentació a la Federació Catalana d’Escacs i estigui tot correcte, s’enviarà un informe favorable perquè l’interessat tramiti el registre al ROPEC.

7.14. Porto molts anys fent classe en un club, em caldria fer les pràctiques?

No, només caldrà que presentis la documentació que es demana, que un d’ells és un certificat de l’entitat amb la quantitat d’hores realitzades durant el temps realitzat.

7.15. Hi ha d’altres títols de Tècnics de Nivell II o III?

Sí. Actualment s’està intentant organitzar un curs de Tècnic de Nivell II en el mes d’octubre. De Tècnics de Nivell III no es planteja fer-lo encara.

7.16. Quina diferència hi ha entre els diferents títols de Tècnics?

L’única diferència és la possibilitat de donar classes als esportistes de diferents nivells. A més titulació més nivell poden tenir els alumnes.

La georgiana Nona Gaprindashvili va ser la primera dona en tota la història en assolir el títol de Gran Mestre Internacional. Va ser campiona del món femenina durant setze anys consecutius (1962 - 1978) i ha estat l'única en adjudicar-se, juntament amb el Mundial, el Campionat d'Europa sènior femení, torneig que ha guanyat els anys 2009 i 2011. Recentment, ha disputat el Campionat d'Europa de veterans, dut a terme fa poc més d'un mes a Sabadell.

L'Àrbitre Internacional Vladimir Zaiats, el GM Jordi Magem i l'Organitzador Internacional Pere Reginaldo van aprofitar la seva visita a Catalunya per conversar amb ella i conèixer-la una mica més a fons. 

VZ: Ens trobem a Sabadell, al Campionat Europeu Sènior d’Escacs. Amb nosaltres tenim la gran Nona Gaprindashvili, amb qui hem tingut el plaer de compartir aquests dies tant a la sala de joc com en excursions. Avui conversem amb ella. Bona tarda!
NG: Bona tarda!

VZ: Digui’m: com eren els escacs a la Unió Soviètica? Quins records en té? Què hi havia de bo?
NG: Hi havia bon nivell en la majoria dels esports i als escacs en particular. Gairebé en totes les repúbliques hi havia jugadors de qualitat. Puc dir que la unió de la meva generació amb la de Maia Txiburdanidze a Geòrgia va donar uns resultats increïbles. El “fenomen georgià” va consistir en aquesta unió que va portar uns 40 anys de domini en tots els aspectes dels escacs. La selecció femenina de l’URSS va estar formada íntegrament per jugadores georgianes fins a tres ocasions. Es pot imaginar l’impacte d’aquest fet? Dues campiones mundials, Txiburdanidze i jo mateixa, vàrem mantenir el títol mundial durant 29 anys. 16 anys jo i 13 anys ella. A més, no han arribat a proclamar-se campions olímpics gaires països en els escacs. I el que és encara més important: les finals pel títol mundial es van disputar entre jugadors de Geòrgia fins a tres vegades. Això no va succeir ni en cap altre esport ni en cap altre país. Cal tenir en compte que, fent camí cap a les finals, en els quarts de final i en semifinals, van competir també encara més escaquistes georgianes. Va ser un domini absolut, era un miracle. Cap jugadora va desaprofitar el seu talent. Així que els meus records dels escacs soviètics són els més agradables.

 

Gaprindashvili l'any 1975 

VZ: Bé, ara ens submergim a més records encara. El seu primer enfrontament per la corona mundial…
NG: Contra Bykova.

VZ: Efectivament. Quins records en té? Li va ser difícil?
NG: Fàcil, sense problemes. Vaig guanyar set partides i vaig fer quatre taules. El rejoveniment dels esports es va produir més tard. Jo vaig començar a treballar amb un entrenador als 14 anys. Abans d’aquesta edat, jugava a casa, no tan sols als escacs, sinó que també a altres jocs. Un entrenador em va veure i els va demanar als meus pares que em deixessin marxar a Tbilisi [capital de Geòrgia]. En el moment de
jugar contra Bykova jo tenia 21 anys, em consideraven jove. Bykova en tenia 49. L’hi diré amb franquesa, la vaig guanyar sense dificultats. Ella intentava sempre que arribéssim als finals a la partida, però aquesta tàctica no li donava els resultats desitjats.

VZ: Com jugadora professional, fins a quin període vostè seguia competint de forma activa?
NG: L’any 1992, quan l’URSS ja va deixar d’existir, encara vaig jugar amb la selecció georgiana a l’Olimpíada, així que faci vostè els comptes. A partir de llavors, em vaig dedicar a torneigs de veterans.

 

VZ: En aquell moment, com va afrontar la decisió de deixar els escacs de competició? Va tenir la sensació que havia de deixar pas als joves?
NG: I ara! Qui deixa pas tan fàcilment? Per cert, quan vaig perdre la final pel títol mundial, hi havia certes qüestions colaterals, les quals ara no explicaré. Per algunes raons, se’m va perdre tota la preparació per a la final. En aquell moment, em trobava en un bon estat de forma. Vaig jugar un torneig als EUA en què vaig quedar primera empatada amb tres jugadors més. Les partides d’aquell torneig m’anaven sortint cada vegada millor. Ningú em va regalar res, allà vaig fer norma de GM. Això va succeir l’any 1977. El 1978 vaig perdre el matx pel títol mundial, la qual cosa tenia la seva motivació. En primer lloc, la preparació es va veure interrompuda a causa de certes circumstàncies. Més tard, em vaig posar malalta a la primera meitat del matx. I a la segona meitat els entrenadors em van fer una mala passada. Txiburdanidze es va proclamar campiona mundial, cosa que hauria succeït tard o d’hora, però en aquell moment res feia presagiar que jo perdria la final. Tot i així, els 16 anys de títol mundial no estan pas malament, no? Posteriorment, seria de justícia dir per a la història que dues vegades vaig estar molt a prop d’accedir a la final una altra vegada. Estava jugant bé, però alguna cosa em fallava en el moment de la veritat. En aquella època, les finals es jugaven cada tres anys. Jo m’estava fent més gran, aconseguia posicions guanyadores, però no les rematava. Evidentment, tenia ganes de jugar una vegada més pel títol mundial.

VZ: Una pregunta més. Durant el període durant el qual vostè es dedicava a l’alta competició, com aconseguia compaginar la seva vida esportiva amb la familiar?
NG: Sap, quan em demanaven en alguns torneigs jugats a l’estranger que per què els homes i les dones juguen en campionats diferents, jo sempre deia que hi havia massa components en què els homes superen les dones. Des del naixement i al llarg de la vida. Els escacs no són com si hom es dediqués a la recerca, assegut en una cadira i dedicant-se a fer el que toca. Genèticament, els homes són més predisposats a la lluita, no cal ensenyar-los com cal lluitar. A més, per arribar al capdamunt de tot, s’ha d’avançar al rival en el total dels components. Què inclou, aquest total? Sens dubte, el talent, la capacitat de treballar, un caràcter fort i una ambició esportiva, una estabilitat psicològica, una bona condició física... Cal guanyar sumant tots aquests factors. En tots els components esmentats, els homes tenen un pèl d’avantatge. I una cosa més: l’home es pot allunyar de tots els problemes familiars amb facilitat, n’hi ha prou mentre guanyi diners, m’entén? La dona ho té més difícil: fer néixer la criatura, criar-la... Són altres sentiments i altres relacions. Per això, l’home té molt d’avantatge psicològic en tots els sentits. Ara em dirà, si tot és així, per què les millors jugadores tenen èxit en torneigs grans? Doncs, una cosa és jugar un torneig i una altra de ben diferent és passar unes eliminatòries. Judit Polgár jugava molt bé, però mai no es va classificar per jugar els matxs de candidats. Per què? Per les raons que ja he assenyalat. Perquè t’has d’esforçar al màxim. I quan es tracta d’això, els homes tenen avantatge, mentre que si jugues en un torneig i una jugadora es troba en un bon estat de forma, té totes les possibilitats de lluitar per la victòria.

 

Durant la seva estada a Catalunya 

VZ: Si es comparés vostè mateixa amb Judit Polgár, com ho faria?
NG: Sap, jo no tenia mai ni de lluny aquelles condicions que va tenir Judit. Ella es guanyava la vida molt bé, mentre que nosaltres no guanyàvem res, només una misèria. Als patrocinadors els agraden aquells jugadors que són visibles, que es barallen amb algú. I si et portes sense fer soroll, els patrocinadors et perden tot l’interès. En el sistema soviètic, la situació anava diferent. Els premis en els torneigs de l’època eren baixos. De torneigs comercials no n’hi havia. En principi, jo podia jugar torneigs cada mes, d’invitacions no me’n faltaven. Però no m’hi deixaven. Jo no podia ser la propietària de la meva planificació i havia de seguir les indicacions que se’m donaven. Es pot imaginar com hauria progressat si hagués pogut decidir en quins torneigs participar? Havia d’obeir allò que em deia l’estat. En canvi, la Judit ho tenia tot. Tot i així, vàrem jugar una única partida amb ella i la vaig guanyar bé. Va ser en una Olimpíada. Continuant el tema, li puc dir que he guanyat pràcticament tot el que podia haver guanyat. Així que no m’he de lamentar de res.

VZ: La invasió d’ordinadors en els escacs. Com la valora.
NG: No faig servir cap ordinador. Van bé per analitzar, però no n’hi havia quan jo estava en actiu. Per això, sovint, en torneigs de veterans, simplement em presento a la partida, miro el rival i començo a jugar. Bàsicament jugo les meves línies, els meus rivals poden portar preparades les partides. Però fins ara guanyo més del que perdo. Així que fins que la closca em vagi funcionant, seguiré jugant (rialles).

VZ: De les jugadores que pertanyen a les noves generacions, n’hi ha que li agraden més que altres?
NG: L’hi diré així: m’agraden aquells jugadors i aquelles jugadores que mantenen estabilitat al llarg dels anys. Hi havia èpoques, quan una campiona succeïa a l’altra, que no quedava gens clar qui era la campiona de debò. Més tard va aparèixer Hou Yifan que va començar a guanyar, així que la considero la número u. Jo mateixa vaig fer aquest camí, m’entén? Sempre cal demostrar que ets la millor. D’acord, a la
història també queden els noms d’aquells qui almenys una vegada es proclamen campions. Però jo estic fent comptes grans. L’estabilitat de Hou demostra que és una escaquista de molta classe.

Campionat d'Europa de veterans a Sabadell

VZ: I l’incident amb Hou en el torneig de Gibraltrar, què li va semblar?
NG: Què va passar? No n’estic al cas.

VZ: Ella va considerar que en un torneig suís amb molts jugadors havia jugat amb massa dones. Per això, es va presentar a una ronda, va fer unes jugades estranyes i de seguida va abandonar. Com a protesta.                                                                                               NG: Ah, no ho sabia. No segueixo les notícies a Internet. Doncs està en el seu dret de fer-ho. Vol perdre, doncs perd. No queda molt elegant, però. Per cert, en el campionat de veterans de Sabadell hi ha poques dones, i jo fins ara no he jugat cap partida contra una dona (riu).

VZ: Sí, sí, i a més no es queixa… Bé, doncs, tornant al qüestionari: de quin país creu que serà el pròxim campió mundial? I la campiona mundial?
NG: No ho sé. Carlsen encara aguanta. Ho fa molt bé, és el primer jugador entre els homes en els darrers anys i és qui manté el títol durant molt temps, actualment. Això vol dir moltes coses. Crec que Hou Yifan, si manté el seu nivell, també retindrà. En l’últim mundial a Teheran no va jugar. Pel que fa als altres, no puc dir res. Sens dubte, hi ha moltes jugadores força interessants, però el temps ja ho posarà tot al
seu lloc.

VZ: I quina és la seva opinió respecte el fet que la FIDE organitzi torneigs d’aquesta magnitud en aquells països on se sap d’antuvi que algunes jugadores no hi aniran pas? Per motius diferents, ja siguin religiosos o polítics.
NG: La FIDE organitza aquests torneigs, i li correspon a la FIDE decidir en quin lloc s’aniran celebrant els mateixos. Així que si algú discrepa en l’elecció de la seu per la FIDE, està en el seu dret de no acceptar-la. Si no vol, no hi juga. Sap, a la FIDE tampoc li resulta fàcil trobar uns patrocinadors. Ilyunzhinov posava diners en els escacs de la seva butxaca durant molt temps. Però això no pot ser etern. Així que la FIDE busca patrocinadors i els troba allà on n’hi ha. Si jo fos jove ara, jo mateixa estaria decidint per a mi mateixa si jugaria el torneig o no.

VZ: I hagués anat allà?
NG: No m’agrada pas posar-me mocadors al cap, però pel que fa a la resta, per què no?

 

Camp Nou 

VZ: Ahir vàrem compartir una fantàstica excursió al Camp Nou, l’estadi del FC Barcelona. La seva passió pel futbol es podia observar a simple vista, i aquesta passió no té límit. Expliqui’m la seva relació amb el futbol.
NG: És la meva vida! Igual que els escacs. Quan em posava nerviosa, ho feia més pel futbol que no pas pels escacs. Vaig quedar molt emocionada pel que vàrem veure ahir al Camp Nou. És un negoci impressionant, una autèntica gentada per allà! Resulta que l’any passat el museu va tenir dos milions de visitants! No puc imaginar la meva vida sense el futbol. Jo miro tots els partits, l’any passat vaig veure tots els partits del Barça, ho miro tot. En el meu país es pot veure tot per la tele, no hi ha cap problema.

VZ: Sí, però les retransmissions en Geòrgia comencen molt tard …
NG: No em preocupa pas! Si tinc molta son però comença un partit de futbol, em desperto de seguida! Li seré molt franca, no estic mirant el futbol només per mirar. Sé de futbol, ho puc discutir, de seguida veig els errors arbitrals: uns fores de joc, uns gols mal anul·lats... Així que sobre futbol puc discutir durant molta i molta estona.

 

 PR: Pregunta-li, si us plau, el següent: l’Ana Matnadze és molt amiga meva, i sempre parla d’ella com de la seva madrina, d’una persona molt important a la seva vida. Què ha significat per a ella l’Ana Matnadze?

NG: Em sap molt greu que l’Ana no tingui medalla olímpica. Nosaltres, a Geòrgia, ara tenim un equip femení que queda primer, o es classifica segon o tercer, sent de vegades quart o cinquè. En tot cas, és un equip equilibrat i que té molts títols. Quan vaig començar a treballar amb Matnadze, ella va jugar un torneig d’homes, la Primera Divisió, i ho va fer de nassos acabant amb 9 punts de 9. Té molt talent, i no només en els escacs. És periodista, organitzadora, domina molts idiomes... Després es va traslladar a Espanya, va començar a jugar amb la selecció espanyola, però va quedar sense medalla olímpica. El seu talent mereix una medalla.

VZ: En la vida d’un esportista, en particular, d’un escaquista, quin significat tenen les medalles? Serveixen per satisfer les ambicions personals d’ell mateix, per decorar la vitrina de casa, o són alguna cosa més?
NG: Vaig jugar en un torneig de veterans en què hi havia campionat d’escacs ràpids i d’escacs llampec. Abans del lliurament de premis, ja veig que em lliuraran una medalla de plata. Per mi, una medalla de plata no és res. De l’equip rus (normalment a aquest tipus de torneigs van molts jugadors de Rússia), una dona es lamentava dient que si hagués guanyat una medalla hauria quedat molt contenta. Li dic: “I si et regalo la meva medalla, l’agafaràs?” Diu: “Sí”. Li vaig donar la meva medalla quan hi havia algú al costat amb una càmera de fotos. En fer-li una fotografia, la dona va quedar més feliç que ningú (riu). Així que "això va com va segons el barri". Sens dubte, les medalles de campions, les olímpiques, les de veritat, són un gran guany. Per això juguem, per això lluitem. Jo conec jugadores que podrien haver guanyat medalles. Per exemple, Maia Txiburdanidze, a la següent final pel títol mundial, podria haver perdut. Va empatar el matx contra Nana Alexandria, qui tenia un avantatge enorme en la preparació. Però li van fallar els nervis. Quan hem parlat dels components de l’èxit, m’he deixat el factor dels nervis. És un dels més importants. Una vegada s’estava rodant un documental sobre Txiburdanidze i una servidora, en què nosaltres mateixes explicàvem les nostres històries i en el qual també entrevistaven els nostres familiars. El meu fill va recordar l’episodi següent: marxàvem en avió a Kuala Lumpur, si no vaig errada. Maia volava amb la seva mare, mentre que jo ho feia amb el meu fill. L’avió passava per una zona de turbulències fortíssimes. Jo estava llegint, la Maia dormia. La mare de la Maia intenta despertar-la i no ho aconsegueix. S’acosta al meu fill i li demana ajuda (no estàvem juntes a l’avió). El meu fill li diu: “I per què? Si una persona està dormint, quin sentit té despertar-la perquè rebi emocions negatives?”. 

Campionat d'Europa de veterans a Sabadell 

VZ: Demà es juga l’última ronda del Campionat Europeu Sènior. Després, vostè torna a casa. I posteriorment, quins plans té?
NG: Després d’alguns dies a casa, començarà la Copa del Món. L’any vinent la ciutat georgiana de Batumi acollirà l’Olimpíada d’Escacs. Jo faré de delegada de la FIDE a l’Olimpíada. Al novembre d’aquest 2017 hi haurà el Mundial de Veterans. Jo puc tirar per la borda una posició guanyadora, però no he perdut pas el meu interès pel joc dels escacs. Com he dit, mentre que la closca em vagi funcionant, seguiré jugant.
Per mi, és positiu, diguem-ne. Com el futbol. Per cert, a Geòrgia hi ha bon bàsquet, així com un bon rugbi. En general, en tots els esports d’equip tenim un cert nivell. En futbol... moltes ex-repúbliques de l’URSS ens han avançat pel que fa al futbol. I és
que el Dinamo de Tbilisi va guanyar una Recopa en el seu moment. Però per mi l’equip número u és el Barça. Hi ha altres equips que també m’agraden, per exemple l’Arsenal. M’agrada Wenger com a entrenador. Però el Barça és el número u!

PR: Vladimir, si has acabat, m’agradaria dir-li una cosa personal: no m’hagués imaginat mai que ella fos com és, amb aquestes ganes de viure, gaudint tant de les coses que fa. És molt simpàtica i és un honor molt gran que hagi vingut aquí.
NG: Us diré una cosa. Quan jo anava a Rússia, a Armènia, on fos, a un sanatori o a una residència on hi hagués un pilot de l’URSS, després de la meva partida jo anava a jugar al billar o al ping-pong. Per ser una amateur, jo jugava al billar molt i molt bé. Jugava també a vòlei, jugava tots els jocs, i la gent sempre estava al meu costat. Quan jugues, et comuniques amb la gent, i això t’acosta a ells. És absolutament
normal!

VZ: Comparteixo el que acaba de dir el Pere i a més li dic de part meva, senyora Gaprindashvili, que mai hagués pogut imaginar que la comunicació amb vostè hagués estat tant fàcil. Per ser tal com és vostè, cal ser una gran persona. Li dic això amb tota la franquesa. Amb un gran respecte, amb una enorme simpatia, li agraeixo molt que vostè existeixi i que vostè sigui tal com l’ha creat el Senyor. La quantitat d’energia que vostè desprèn és increïble. I tota aquesta energia és positiva.
NG: Gràcies! Quan els pregunto als nostres joves, ells diuen que no fan res més a banda dels escacs durant els torneigs! No puc entendre-ho, això! Com pot ser? Com és que no fan cap esforç físic a més dels escacs? A mi, per exemple, no m’agradava anar a caminar, però jo podia jugar les 24 hores al dia al billar o al tenis de taula. No em sentia mai cansada! I per mi, això m’ajudava moltíssim.

VZ: Gràcies a vostè! Que tingui sort en l’última ronda! Que tingui sort al Mundial! I que l’Olimpíada a Batumi sigui un èxit. Serà un gran esdeveniment.
NG: Gràcies! Tinc un bon peu (no bona mà), així que espero que el Barça guanyi la Lliga i la Champions. Ho desitjo molt.

© Preguntes formulades per Jordi Magem i Vladimir Zaiats, 2017/08/19.

És difícil veure una activitat com els escacs als mitjans de comunicació. Primer de tot, ja ens adonem que és d’allò més difícil batejar aquesta activitat: què són, un esport? Només un joc, un mer passatemps? Un art, una ciència, que dirien els entesos? Cadascú titllarà els escacs com vulgui, però que l’impacte que tenen als mitjans és molt i molt menor és, sens dubte, una evidència.

Deu ser normal, per altra banda. Costa de dir a qui li interessa que un tal Rinat Jumabayev guanyi l’Obert Internacional de Sants, el torneig més nombrós d’Espanya pel que fa a la participació amb 796 jugadors en l’edició d’enguany. O encara més: que un noruec que rep el nom de Magnus Carlsen sigui el vigent campió del món i que ho fos per primer cop amb tan sols 23 anys. Potser s’aspira a això, que els escacs apareguin en alguna pàgina d’algun diari esportiu molt de tant en tant i que tinguin una aparició a l’any als informatius de la televisió. I gràcies.

Però més enllà del que és purament l’àmbit esportiu, aquest joc, el qual a molts els resulta insignificant i que es tornen incrèduls en saber que hi ha àrbitres als campionats i que tenim al voltant de 8.000 federats a Catalunya, té moltes variants que poden ser, a dia d’avui, desconegudes. Per exemple, els beneficis que aporten a la gent gran per evitar malalties neurodegeneratives: la teràpia dels escacs.

El senyor Joan Codina ho té clar. Conegut a Moià amb el bon nom de Tiet Joan, ha jugat a escacs tota la seva vida, que no és precisament curta. Ell és el jugador en actiu més veterà de l’Estat Espanyol amb quasi 97 anys a l’esquena. No té cap mena de pudor en assegurar que els beneficis del joc de les 64 caselles si fem referència a aspectes mèdics són més que evidents.

El Tiet afirma que “han estat un bàlsam per a la seva salut”. Comenta que, afortunadament, ell mai no ha patit cap malaltia greu i que sempre ha estat sa: però, per contra, ja fa temps que a la seva dona li van diagnosticar primerament Alzheimer i més tard Parkinson. Aquestes dues malalties patides de tan a prop van fer que el seu esperit solidari es manifestés com mai no ho havia fet abans, participant activament en esdeveniments col·lectius per combatre, especialment, aquesta mena de patologies.

Els escacs et poden aportar molt. Se sol dir que els escacs són com el gimnàs del cervell. Estic totalment d’acord: et manté viu, en forma. I no tinc cap dubte que ajuden a prevenir aquestes malalties tan terribles. No només són cavalls i torres, et fan estar molt més actiu i àgil mentalment. Són totalment terapèutics, en aquest aspecte”, diu Codina.

Qui ho diria, que té 96 anys, el bo d’en Joan. S’expressa com algú amb les idees fresques i clares, amb una mentalitat oberta com si fos una persona jove i una sinceritat clarament palpable a través dels seus mots. Potser els escacs hi tenen alguna cosa a veure, perquè, malgrat la seva avançada edat, ens diu que cada dia juga un parell de partides al Cafè del poble, a excepció dels dijous. Engresca els joves del poble perquè s’acostin a jugar amb ell. En cas que aquests no en sàpiguen, ell els hi ensenya. Necessita la seva dosi diària de joc tant sí com no.

Recentment, el Tiet de Moià ha estat convidat a participar al Torneo Jaque Mate al Alzheimer, torneig solidari organitzat a Pamplona que recapta diners per combatre la malaltia en qüestió. I no només l’han convidat a participar al campionat, no: abans de la disputa d’aquest, tres dels jugadors més veterans de tot el país, amb 94, 95 i el senyor Codina de 96 anys, jugarien tres partides d’exhibició amb tres joveníssims jugadors de cinc, nou i dotze anys. Una imatge tant curiosa com maca en l’únic esport que permet enfrontar, en igualtat de condicions, dues persones de cinc i 96 anys.

El senyor Joan Codina, conegut a Moià amb el bon nom de Tiet Joan, és el jugador d’escacs en actiu que té més anys de tot l’Estat (96). La seva sala de joc preferida és el Cafè del poble, on hi va pràcticament cada dia després de dinar per jugar unes quantes partides i fer tertúlia dels temes d’actualitat, tant amb gent gran com amb gent jove. Se’l coneix per la passió que sent pel joc de les 64 caselles, joc que sempre ha lloat i que ha recomanat a tots els curiosos que s’han acostat a veure com hi jugava.

Recentment, ha participat al Torneo Jaque Mate al Alzheimer, campionat solidari organitzat a Pamplona per tal de recaptar diners per combatre la malaltia. El senyor Codina hi va assistir convidat per l’organització, ja que aquests sabien de la solidaritat del jugador de Moià, més implicat que mai en combatre les malalties neurodegeneratives després del Parkinson i de l’Alzheimer que li van diagnosticar a la seva dona. Abans de començar amb el torneig, es van dur a terme tres partides d’exhibició: els tres jugadors més veterans, els quals tenien 94, 95 i 96 anys; i els tres jugadors més joves, nens de cinc, nou i dotze anys.

A mi em va tocar una noia d’onze anys, subcampiona d’Europa, i em va clavar una pallissa en una partida ràpida

Tot i perdre, en Joan subratlla que la importància del noble joc rau en, valgui el tòpic, participar, però sobretot en passar-s’ho bé i gaudir mentre es juga: “El fet de guanyar sempre m’ha estat indiferent. M’agrada molt participar als torneigs, fer amics i, si puc guanyar, guanyo. Però si perdo també me n’alegro, perquè l’altre ha jugat més bé”, diu. 

Enllaços d'interès:

Notícia al Centro de Investigación Médica Aplicada de la Universitat de Navarra

Notícia a la Federació Navarresa d'Escacs

Notícia a "El Español" de Navarra

Àlbum fotogràfic del torneig Jaque Mate al Alzheimer a Flickr

La Federació Catalana d'Escacs ha elaborat un Manual de consulta destinat als clubs i usuaris de la web de la Federació. Estan explicats en detall els serveis federatius bàsics per als nostres afiliats. Esperem que aquesta nova eina us sigui útil. Estem oberts als vostres suggeriments per millorar aquest document.

Si voleu, podeu descarregar-vos el manual en format PDF

Federacions

Clubs d'escacs

Informació

Publicacions d'escacs 

 Altres

(12/06/08) Sorpreses a l'obertura 

(27/05/08) Finals bàsics de torres

(20/05/08) Publicació dels videos de comentaris de les partides del Capionat de Catalunya Absolut

(20/05/08) Tàctica al mig joc

(20/05/08) Defensa Holandessa. Mur de pedra

(29/04/08) Jacobo Casellas explicarà els sacrifici de qualitat des d’una perspectiva històrica fins als nostres dies, seguint l’estela dels campions mundials. Entre ells distingirem els sacrificis de qualitat defensius de Petrosian i els sacrificis dinàmics de Topalov.

(23/04/08) Sacrifici per la iniciativa. Veurem diferents partides en què es realitzaran sacrificis diversos sense haver-hi guanys concrets o immediat

(23/04/08) El Gran Mestre Josep Oms ens parla de la Defensa India de Rei - iugoslava.

(14/04/08) En aquesta sessió veurem diferents finals típics que es produeixen amb poques peces al tauler, on n’és popularment conegut el resultat si els dos bàndols juguen correctament, però no obstant, resulta difícil trobar les millors jugades. Per exemple: Torre+Alfil vs Torre, 2 cavalls vs Peó, Dama vs  Torre+peons

(03/04/08) Viktor Moskalenko comenta el gambit de dama variant del canvi. Explicació d’aquesta obertura, plans, jugades característiques, etc

(17/03/08) Publicació del resum de les partides de la ronda 1 amb comentaris del GM Jordi Magem.

(11/03/08) Marc Narciso i el gambit Evans. Explicació d’aquesta obertura, plans, jugades característiques, etc.

(12/02/08) Andrés Rodriguez mostrarà les tècniques per portar a terme una defensa efectiva. Moltes vegades en escacs associem iniciativa i atac amb grans avantatges i boniques victòries, però en masses ocasions apareixen inesperats recursos defensius que canvien el rumb de la partida, us animeu a descobrir-los?

(04/02/08) Fernando Peralta iniciarà aquestes sessions ensenyant-nos com hem de valora estratègicament la nostra posició, les típiques maneres d’explorar petites avantatges posicionals, com per exemple en què moment és adequada una simplificació de peces. Per això ens mostrarà partides clàssiques on podrem apreciar aquests conceptes i també traslladarà el tema a la pràctica moderna.

Benvingut/da a la videoteca de la Federació Catalana d'Escacs.

Aquí trobaràs dues seccions: vídeos de campionats variats, allotjats a Internet pels propis usuaris i vídeo-classes i conferències a ICC.

Si t'interessa conèixer què és el ICC Dasher i treballar amb ell, tenim alguns materials que et poden ajudar:

logo ICC

Vídeo explicatiu del Dasher:

(18/05/2009) Publicació de la guia (professor - alumne) per poder realitzar classes per Internet al portal de ICC.

 

Amic escaquista: 

Des de la FCE volem presentar-te un dels serveis, que a partir d'aquest moment, posem a la teva disposició a través d'aquesta secció de Base de dades de Partides.

Es tracta d'un fitxer de diversos arxius, recopilant partides catalanes de jugadors a totes les categories. S'hi recullen les partides jugades en competicions catalanes en torneigs oficials de la FCE, exclusivament.

chessbase

En aquest primer pas d'arrencada, els fitxers estaran ordenats per anys, des de 1992 fins enguany, i dintre d'ells podeu consultar-hi totes les dades d'una partida dada segons el conegut sistema Chessbase. 

Això inclourà el número correlatiu d'ordre, la partida en si amb els noms dels jugadors, el nom o tipus de Campionat (per exemple, Ct., Obert, Match, Memorial, etc), el codi ECO d'obertura, l'any de celebració, el resultat i finalment el número de jugades.

Per a qui no tingui el programa ChessBase es pot utilitzar el Scid. Dins de la dificultat, s'ha posat especial cura en reflectir el primer i segon cognoms complerts per a una clara diferenciació de cadascun dels jugadors, així com de les dades del Torneig disputat, tot amb la voluntat de donar la informació mes clara.

scid

L'objectiu d'aquesta base de dades de partides és que els jugadors puguin disposar de les eines necessàries per a la seva formació, observant partides de diversos nivells, obertures, variants, sacrificis, plans, torneigs... i precisa. Encara així es possible que alguna dada sigui inexacte i/o errònia , i és per això, que des d'aquí s'obre la porta a tothom que vulgui per a col·laborar en la correcció d'aquests petits errors.

La FCE inicia aquest servei amb l'esperit de desenvolupar la qualitat del nostre joc. Desitgem que aquesta nova eina oberta a tothom sigui de la teva utilitat i, dins de la seva mesura, esperem l'ajut de vosaltres, els escaquistes, per ampliar-la progressivament. 

Per últim, la FCE vol agrair a totes aquelles persones que han posat el seu esforç desinteressat al servei de tots els escaquistes perquè tots podem gaudir d’una eina de treball com aquesta Base de dades de Partides.

El Butlletí d'Escacs en paper, a partir del 2013, es publica anualment amb el resum de la temporada esportiva. El número 151, de desembre 2013, ja està a la venda.

Butllleti 151

El Butlletí d'Escacs digital va néixer el juny del 2011 amb l'objectiu de ser un nou mitjà de comunicació més àgil entre la Federació Catalana d'Escacs i els seus afiliats. El Butlletí informa de les pròpies activitats de la Federació i de les organitzades pels clubs d'escacs catalans.

A la part de la dreta podràs accedir als diferents butlletins digitals publicats anteriorment.

A continuació, pots veure l'últim Butlletí: