Després de la convocatòria en dia i forma de l'Assemblea General de Clubs que es va celebrar a la seu de la Federació Catalana d’Escacs a localitat de Barcelona, Carrer Sant Adrià, 20 (Recinte Fabra i Coats), el dissabte, dia 23 de novembre de 2024, a les 09:30 hores en primera convocatòria i a les 10:00 hores en segona convocatòria.

ORDRE DEL DIA DE L’ASSEMBLEA DEL DIA 23/11/2024

INFORME DEL PRESIDENT 

Nomenament de dos interventors per a l’aprovació de l’acta de l’assemblea.

Membres assistents: Javier Robla (Agustí), Daniel Rius (Amposta), Raül Arza (Ateneu Colon), Jonathan Alonso (Barberà), Juan Manuel Sánchez, (Barcelona), Carlos P. Fernandez (Cadena), Jose Adrian Navarro (Calldetenes), David Cabrero (Cambrils), Jaume Grau (Cerdanyola del Vallès), Toni Ayza (La Ràpita), Jaume Izquierdo (Mir), Manel Triquell (Cor de Marina), Josep Ma Bondia (Duesaigues), Patricia Llaneza (Foment Martinenc), Josep Serra (Gerunda), Ivan Marina de la Torre (Gran Penya), Javier Pescador (L’Hospitalet de l’Infant), Yolanda Peñas (Ideal Clavé), Agustí Lopez (La Lira), Albert Sanchez (Esparraguera), Joaquim Lloret (Les Franqueses), Jordi Capellades (Lillet), Jordi Mas (Lira Vendrellenca), Joan Antoni Perez (Llinars), Ramon Caro (Mollet), Carles Costas (Montblanc), Jordi Pellicer (Montmeló), Eduard Aymerich (Olot), Jordi Obis (Pardinyes), Enric Garcia (Peona i peó), Estanis Plantada (Peons de Tossa), Pedro Alarcon (Rubinenca), Jose Ramon Rodriguez (Salauris), Daniel Travesset (Sant Andreu), Òscar Prats (Sant Boi), Ramon Brusi (Sant Cugat), Miguel Angel Murillo (Sant Joan Despí), Evarist Perez (Sant Martí), David Paez (Torreblanca), Josep Romeu (Torredembarra), Xavier Galindo (Tortosa), Francisco Fernandez (Tres Peons), Claudi Puig (Ullastrell), Bernat Català (Vila Olímpica) i Josep Ràfols (Vilfranca).

Membres assistents de Junta Directiva de la FCE i convidats: José Claudio Viñas (President), Ramon Chalmeta (Vicepresident primer), David Ayza (Secretari general) i Montserrat Gracia (Tresorera).

Com a treballadors: Cristina Bosch (Gerent)

En David Ayza inicia l’Assemblea a les 10:02 agraint l'assistència de tots els clubs representants que cada vegada són més.

Passa la paraula al Sr. Pepo Viñas perquè faci l’informe del president que també agraeix la presència de tants clubs.

És evident que tots sabeu que jo no em presentaré a la reelecció, això vol dir que aquesta probablement sigui la penúltima assemblea que jo faci com a president i evidentment la propera assemblea, serà probablement al primer trimestre, que serà una assemblea ordinària i extraordinària; ordinària per l'aprovació de comptes i de la memòria esportiva, com és perceptiu, i extraordinària perquè convocarem les eleccions. Això vol dir que s'haurà d'aprovar el calendari electoral, els membres de la Junta Electoral i el reglament electoral. Evidentment, vull dir, en aquell moment la meva participació com a president haurà de ser més testimonial.

Volia fer una mica de, no dic de balanç, però sí com a mínim d'explicació de quina ha estat la tasca de la Junta Directiva, i concretament meva com a president en els últims anys i sobretot quines han estat les línies d'actuació, que de vegades queden perdudes en debats, diria que poc significatius, que desvien l'atenció del que és fonamental en el que ha de ser el destí d'una federació. I evidentment també, cada vegada que ens anem aprofundint i anant cap a una campanya electoral, surten temes i temes, però jo crec que moltes vegades es desvien del que ha de ser l'atenció d'una federació. El rumb de la federació jo crec que és molt clar, i crec que, sincerament, estic relativament satisfet del que hem fet. Nosaltres som una federació de clubs, i com a federació de clubs, jo crec que hem mantingut raonablement bé el que ha estat l'atenció federativa. Quan vaig entrar teníem els mateixos clubs que tenim ara, alguns s'han desaparegut, altres s'han creat de nou, però més o menys hem mantingut el nombre de clubs en un moment en el que la crisi a la resta de federacions respecte al nombre de clubs està sent molt forta.

Nosaltres ens estem mantenint i l’estem mantenint amb bastant vitalitat. I això és gràcies a vosaltres, essencialment. No és una tasca en la qual la federació ha fet grans coses, però sí que és cert que la vitalitat de la federació d'escacs i dels clubs està sent bastant resistent. En un moment en el qual el món associatiu està en retrocés, Catalunya és un país que sempre ha estat molt fort a nivell associatiu, cada poble té infinitat d'associacions, de clubs, etc. I això a nivell d'escacs s'ha traduït que tenim moltíssims clubs i som una federació amb més de 216, em sembla en aquest moment, clubs actius i funcionant. I això, ja et dic, és molt significatiu perquè el món associatiu està en crisi. de vegades hi ha menys gent jove que participa en el món associatiu i concretament en els clubs. En el cas dels escacs això ve agreujat pel fet que es pugui jugar online que fa que molta gent ja hagi deixat d'anar i de visitar el club en certa freqüència. Els que vam començar als anys 80 sabem la gran distància que hi ha entre els clubs que hi havia abans i els que estan ara I en general, vull dir, el teixit associatiu i el teixit dels escacs, doncs se'ls està envellint. La major part dels presidents de club que hi havia quan jo vaig entrar a la federació l'any 2003, amb la presidència del Toni Ayza, el 80% continuen sent la mateixa gent. I això és un tema que evidentment, cal i és un gran repte que tenim. Fins ara des de la federació el que hem intentat és que cada vegada que un club ha entrat en crisi hem intentat pal·liar en la mesura del possible, intentar que no desaparegui.

He fet gestions concretes i específiques cada vegada que s'ha anunciat que un club ha deixat de funcionar. que deixava d'existir, m'he posat en contacte amb el president, hem vist si podíem arreglar la situació, més d'una vegada ho hem aconseguit, d'altres no. Aquells que heu trucat a la porta de la federació i m'heu dit tenim un problema amb el local o tenim un problema i tal, veniu a parlar amb l'Ajuntament, ho hem fet, i aquesta jo crec que serà una de les prioritats de la federació en el futur, intentar que el teixit de clubs continuï fort i sobretot intentar millorar.

Jo crec que una cosa que és fonamental, que és la comunicació amb els clubs, que és difícil, perquè no tenim les eines, ni hem sabut potser des de la federació establir les eines de comunicació fluïda, però en tot cas, tots sabeu, almenys a mi a nivell personal, que quan heu tingut algun problema sempre heu tingut el meu telèfon i el meu contacte prou accessible com perquè poguéssim reaccionar fent aquestes coses. I el mateix ha passat respecte al número de federats. Catalunya és un país que quan jo vaig arribar a la presidència tenia molts federats. Ho dic perquè, per exemple, si ens comparem, amb la federació madrilenya amb una quantitat de població similar a la de Catalunya tenim sis vegades més de federats. I per tant això és una força enorme de la nostra federació i que hem d'intentar, conservar i ampliar. És un goig dir que aquest any hem batut el rècord de llicències i que hem passat de les 8.000. Això va molt bé perquè evidentment implica que som molt més esportistes i a més a més a nivell econòmic ens ajuda bastant. I ens ajuda també a projectar-nos com una federació de les més fortes de Catalunya en tots els esports amb un número de federats. I tot això ha estat en un context que no ha estat especialment favorable. Vull recordar que durant la pandèmia tant l'estructura dels clubs com l'estructura dels esportistes es va posar en perill. Vam tenir un descens molt fort de números d'esportistes durant la pandèmia i un dels reptes era mantenir aquest nivell de quantitat de gent. No solament l'hem recuperat, sinó que en un temps molt curt hem batut el rècord de federats. Jo crec que això és una cosa que també hem de posar en valor. El tema econòmic per mi és un tema fonamental. El gran repte de la Federació és canviar i modificar l'estructura econòmica de la federació, que es basa essencialment, com he dit en d’altres assemblees, en el finançament públic, en la subvenció pública i en els ingressos que tenim de llicències i de clubs de Catalunya. I això ens ha permès conservar una estructura federativa forta que ha ajudat a mantenir tot el tema de competició. L'estructura econòmica hauríem de donar un salt endavant i aquest salt endavant implica la necessitat d'obtenir ingressos privats. Després parlaré i m'estendré més d'això, però sí que vull posar en valor molt la política econòmica que s'ha dotat a terme en els últims anys de la federació. El Toni ens va deixar una federació molt sanejada, però haig de dir que en els últims anys hem augmentat espectacularment, la subvenció pública que ha rebut la Federació Catalana d’Escacs. Quan jo vaig entrar, estàvem a 83.000 € i en aquest moment estem a més de 160.000. I això no és casualitat perquè de les 70 federacions esportives, més del 60% no solament no han augmentat en aquests últims set anys, sinó que han disminuït gairebé la subvenció pública en un 40%. I nosaltres l’hem augmentat. Això és un gran valor perquè hem sabut projectar davant les institucions què és la Federació Catalana d’escacs, què fem i les coses que nosaltres estem aconseguint. Crec que això ho hem de posar en valor. No és quelcom fàcil, però s'ha fet. L'estructura econòmica ha augmentat, han augmentat les llicències i, per tant, el nostre pressupost ha augmentat. I això crec que és molt important.

També té les seves qüestions. No és fàcil portar una federació si resulta que tens la subvenció pública o vius molt de la subvenció pública que t'obliga a justificar el doble. I hem de justificar d'una forma cada vegada més exhaustiva, més clara. Tota una tasca de justificació molt, molt acurada de totes les despeses que nosaltres presentem per justificar. Això què vol dir? Que si l'administració ens marca quines competicions hem de fer i a sobre hem d'abocar el doble de recursos que ens donen amb això, la possibilitat que ens movem, o que nosaltres fem com a federació i com a junta directiva, està molt lligada. Nosaltres tenim les mans una mica lligades per l'estructura econòmica de la federació. Tant de bo tinguéssim més ingressos privats perquè això ens permetria fer més política federativa. Actualment hem de centrar-nos molt i complir molt amb allò que ens marca l'administració pública. I hem de gastar molt dels nostres ingressos privats, que generem nosaltres, també amb les coses que ens marca l'administració. Això seria un tema que nosaltres estem discutint tant amb la Generalitat i els estem fent veure com amb la pròpia Unió de Federacions Esportives de Catalunya. I és un repte de futur important. Però també em vull quedar amb una altra qüestió, i és que Catalunya és un dels llocs del món on es fan més competicions. I això ho hem de dir amb molt d'orgull. I ho dic perquè moltes vegades ens centrem en debats una mica estèrils, que si a la divisió d'honor hem de tenir 18 equips, o que si a l'Elo Català ha de ser 2000 o 2100, aplicatòria d'aquí o d'allà, o el ritme d'aquí o el ritme d'allà. Per mi això no és important. Per mi el que és realment important és que som un dels nuclis a nivell mundial on es juga més els escacs, i això és gràcies essencialment a vosaltres.

Hem mantingut i no ha estat fàcil. Repeteixo, el tema de la pandèmia també va afectar molt el món competitiu. Hem continuat amb una lliga catalana de moltíssims participants, que és l'enveja de molts llocs i de gent de tot el món. Tenim més de 4.500 persones que van jugant-nos cada cap de setmana per Catalunya, i això ho hem de preservar. Una lliga que jugui setmanalment i que faci que juguin 10 esportistes a Divisió d'Honor i a la resta de categories, que faci un equip i que la gent participi, que els grans esportistes vinguin aquí i s'hagin d'establir a Catalunya, tinguin arrels, donin classes als clubs, s'estableixin aquí. Tot això és quelcom que no podem perdre i ho hem sabut mantenir. Continuem tenint una lliga catalana molt potent. El circuit català també té els seus reptes amb els 27 tornejos a nivell internacional, que com bé sabeu té les arrels dels anys 80 quan hi havia els tornejos d'estiu i la gent feia vacances en aquesta època de l’any. Això ha canviat també perquè hi ha molta gent que ja no estacionalitza tant les vacances, sinó que les desestacionalitza i les fa en altres èpoques de l'any. I a més a més els nostres tornejos han de competir amb preus d'hotels que cada vegada són més alts a l'estiu el que els permet convidar menys esportistes internacionals. Tot això són reptes de futur, però hem sabut mantenir també el circuit català, I ja s'han fet molts esforços. Moltes vegades hem hagut d'intervenir i reforçar a tornejos que estaven en perill d'extinció. I ho hem fet. I un any amb un, i un altre any amb un altre. Teniu en compte, a més a més, que cada vegada el circuit català de tornejos d'estiu s'aguanta amb una estructura organitzativa amb una gent que són organitzadors no professionals, i que són molt voluntariosos, i és un teixit que cada vegada també s'estan veient més, i hem d'ajudar amb això. Cada vegada les subvencions són més difícils d'obtenir, cada vegada demanen l'administració pública més i més coses, i aleshores els ingressos que estaven pel circuit van baixant, i la federació fa esforços, repeteixo, per mantenir, i hem sabut mantenir el circuit, fins i tot amb el gran problema de la pandèmia, on molts tornejos van estar a punt de desaparèixer.

Actualment tenim més tornejos que mai i aquest any s'ha notat una recuperació espectacular en el nombre d’esportistes que han jugat al circuit català. També tenim altres tornejos que s'han convertit en capdavanters a nivell mundial. Tenim el Ciutat de Barcelona, o Sants-Ciutat de Barcelona, que és un dels tornejos amb més número d’esportistes del món. I tenim també dos tornejos, que són el Torneig de Sunway i el Torneig de Llobregat, que estan entre els millors del món segons la llista que publica la FIDE. Evidentment que són iniciatives que no depenen solament de la federació, però la federació ha estat ajudant i col·laborant en els dos tornejos perquè es desenvolupin. Hem sabut mantenir aquesta estructura competitiva. L'hem de mantenir i hem d'estar molt orgullosos. Es poden fer moltes més coses i jo crec que els candidats que veig aquí i els que no veig han de tenir en compte aquests que han anunciat que es presentaran. El que hem de fer bàsicament és mirar el futur i veure les coses que tenim, però sobretot valorar el que tenim. No està sempre llançant-nos pedres contra la nostra teulada. Jo quan vaig a nivell internacional, quan parlo amb la gent de la Federació Internacional, quan parlo amb altres presidents d'altres federacions, quan vaig a les reunions de la FEDA, tenen enveja sana de nosaltres. I en canvi nosaltres moltes vegades som molt autocrítics, que jo crec que està bé, perquè l'autocrítica t'ajuda a mantenir el nivell i a pujar-lo. Però no és menys cert que hem de valorar el que tenim.

Tenim una federació potent a nivell econòmic. No hem hagut de demanar cap crèdit mai, quan totes les federacions de Catalunya, excepte nosaltres, han hagut de demanar durant els moments de pandèmia. Tenim a més a més el fet que durant molt de temps, jo sempre recordo, he estat un president ple d'incidències. Vaig arribar el 2017, al mes d'abril. Vam tenir tot el tema del procés i tot el tema dels fets d'octubre. Va entrar una administració aliena, es va declarar el 155 durant 9 mesos, no es va cobrar res, la federació va haver de mantenir-se amb el seu propi pulmó. Quan estàvem sortint d'aquesta situació va venir la pandèmia. Vam haver de tancar la federació, però vam aconseguir continuar amb certa activitat escaquística, que ens va costar molt, que vam tenir moltes crítiques, però vam mantenir una certa activitat. Això va afectar enormement els clubs, va afectar enormement els tornejos. Vam intentar fer tornejos, vam ajudar a fer tornejos tancats, vam ajudar en tota la mesura del possible.

Vam ajudar els clubs fent una disminució del nivell de llicències o, millor dit, el que vam fer és tot un pla per fer que aquests clubs que intentaven mantenir el nombre de llicències tinguessin algun tipus d'ajut, com bé recordeu, i tot això ha donat els seus fruits, afortunadament. I tenim una federació amb més federats que mai amb un circuit que ha quedat molt reforçat. Tenim un campionat de Catalunya que té els mateixos clubs i més equips dels que tenia fa uns anys i per tant tenim una activitat en ple funcionament. Que hi ha coses que es poden millorar? Evidentment. Hi ha aspectes molt complexos. Per posar-ne un exemple, la tecnificació i el que és els escacs de base. És complicat. Unificar, i us ho dic amb certa experiència, el que són els interessos de clubs, de persones que estan treballant i com veuen els escacs dels clubs, com ho veuen els pares, com ho veuen els professors i els esportistes professionals, com ho veu la federació. Aplegar tot això no és fàcil. Ho hem pogut fer millor, sí, però us asseguro que no és fàcil. Gràcies per fer que tot això funcioni. No és gens senzill. Hi ha models de club que funcionen molt bé, però no tots els models de club són exportables a tot arreu. Cadascú té el seu petit model i hem de saber fer una cosa que sigui de l'abast de tothom. Però jo reivindico que els campionats escolars s'estan fent cada vegada millor. Reivindico que cada vegada tenim més gent participant, en campionats com per exemple la minicopa, que ara ja s'ha estès a totes les delegacions territorials amb l'esforç d'organització que això comporta i està funcionant amb molt d'èxit.

Hem continuat tenint uns campionats de Catalunya d'edats amb molta participació, tant el campionat de Catalunya individual com el per equips. I hem modificat una mica el model. Sé que modificar sempre és traumàtic però no era sostenible perquè cada vegada som més gent. Fer un torneig en un sol hotel, en una sola sala se'ns ha quedat petit, afortunadament. Hem d'anar més enllà i hem anat a un model que es pugui jugar amb hotels i trobar algun lloc fora d'un hotel, però relativament a prop, que ens permeti seguir avançant i seguir creixent. Això no era fàcil, perquè de vegades, les persones, som animals de costums. Però jo crec que ho hem desenvolupat i que ha estat un relatiu èxit. A nosaltres ja ens agrada, també, que es pugui jugar al mateix hotel on es juga, però això no és fàcil. Cada vegada serà més difícil que això passi i per tant, anar modificant el model i anar-nos obrint, com hem fet a Cambrils, per exemple, ha estat molt bé. Jo espero i desitjo, que la gent de Cambrils sàpiga valorar l'esforç que li ha suposat fer i que la gent sàpiga valorar el model que ha posat a la Federació. I finalment, vull dir, que tinc clar que hem d'obrir-nos i començar a canviar coses. El món està canviant, internet ens està canviant, la comunicació està canviant i les xarxes socials ens estan canviant. La comunicació i les coses que es diuen a les xarxes socials moltes vegades són discursos excessivament senzills on no es pot aprofundir sobre les veritables problemàtiques del que fa una federació. Reivindico que hem fet molt bona tasca a nivell institucional on tenim una imatge immillorable. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya ens ha atorgat aquest any el Premi a la Federació que fa una millor tasca de desenvolupament i projecció internacional. Això és un motiu d'orgull i és perquè ens valoren molt. Les administracions públiques sobretot la Generalitat, tant amb els anteriors dirigents com amb els actuals, la nostra relació també és immillorable. Hem tingut una molt bona entrada i hem aconseguit que siguem una federació reconeguda. Ja ho érem abans, però ara encara més. La Federació Internacional ens té molt en compte. Un dels actes de la Federació Internacional pel seu centenari s'ha fet a Barcelona, això no és casual. Nosaltres som una referència a nivell de FIDE en molts aspectes. El compte corrent de la Federació Internacional està a Barcelona i això ha estat gràcies a una gestió que va fer la Federació Catalana d’escacs en el seu moment. Aquest fet fa que la gent de la Federació Internacional vingui amb certa freqüència a Barcelona, que tenim contacte i afiancem una relació molt fluïda amb ells. Això té un preu molt gran per la Federació.

Així mateix, també tenim una relació immillorable amb la Federació Espanyola que en aquest moment no hi ha conflictes. La nostra veu és escoltada i nosaltres també podem influenciar amb aquells gèneres que ens afecten. Per tant, institucionalment també estem molt potents. Ja sé que potser presentem una circular dues setmanes tard, però en general, funcionem molt bé, hem multiplicat molt el nivell de tornejos i d'activitats que es fa a la federació. No hi ha cap de setmana que la gent i els treballadors de la federació no hagin d'estar lligats amb una activitat o una altra. Mireu el calendari, està molt atapeït. De fet, moltes vegades hem hagut de prendre decisions molt doloroses respecte al calendari, perquè el calendari està molt saturat, i és un fet, ho hem d'entendre. Crec que qui vingui haurà de també prendre decisions doloroses sobre el calendari, però tant de bo fos així. Tenim molta activitat i l'hem de continuar desenvolupant.

On realment s'han de portar a terme els grans debats de la Federació és la projecció amb el tema dels escacs femenins. Estic especialment content amb com s'han fet les coses en aquest moment. Som una Federació que tenim un 7% de dones, solament un 7%. Això què vol dir? Que tenim la potencialitat, sent un esport com són, on les dones i els homes podem jugar amb igualtat. Podríem créixer 100 o 500 persones més si féssim una cosa normalitzada i per tant la nostra possibilitat aquí és enorme. Però hem de saber veure el per què són tan poques dones. Perquè el campionat de Catalunya femení es juga amb ràpides o semiràpides no. Perquè donem un premi a la millor jugadora femenina al campionat d'edats. Això són debats estèrils. El debat és el que ha plantejat la Comissió Feminista en aquest moment que s'ha fet un estudi d'igualtat i s'ha determinat quines són les causes per les quals hi ha poques dones que juguin. Crec que bàsicament han acceptat i és evident no tenim una estructura federativa adequada. Ni els clubs ni la federació. I hem d'anar per aquest camí, fer que els clubs estiguin més adequats. És evident que en aquest moment una dona que per exemple veu la sèrie Gambet de Dama i se'n va a un club és molt fàcil que allà no torni més perquè no els tenim adequats. El món dels escacs no està adequat, els torneigs no estan adequats.

És un entorn hostil per a les dones i això ho hem de canviar, ho hem de canviar de dalt a baix. I és a partir d'aquí, d'aquest esforç i de les activitats i les coses que ha plantejat la Marina Ponsa i que va presentar la setmana passada a les jornades que vam fer a Cambrils. Així variarem el tema i el fet que les dones s'apropin, però és una tasca que és de tots nosaltres. Per primera vegada tenim un estudi fet per una gent professional que ens diu per què no tenim dones, per què les dones que arriben marxen i on són les nostres debilitats. Hem de començar a tenir més visibilitat. Les dones han de tenir més visibilitat en els escacs. Hem de canviar les estructures i hem de fer tota una sèrie d'esforços que espero i desitjo que la Marina els pugui tirar endavant perquè és una persona amb una empenta i amb una il·lusió que la contagia i desitjo que això sigui un dels eixos de futur de la federació que m'hagi de succeir a mi com a president. El tema d'escoles, també crec que hem fet molta tasca i molt bona. L'eix vertebrador del projecte federatiu Escacs i Escola ha estat desenvolupat per Josep Serra i per la Marta Amigo durant molts anys. Tenim un dels projectes d'implicació i d'escacs a les escoles més ambiciosos del món. La Dana Reinetze, vicepresidenta de la FIDE, ho va dir durant la gala, però em reafirmo, ens té com a model. Quan alguna persona de l'estranger li demana a la FIDE consell de com desenvolupar el tema d'escacs a les escoles, els remeten a Catalunya. Aquí ha vingut la primera dama de Panamà perquè la vicepresidenta de la FIDE li va dir que vingués i va venir. Han vingut també de Kazajistán Per què? Perquè tenim un tema molt consolidat. Potser hem d'anar un pas endavant, perquè és com una cosa, que hem fet, que portem molts anys fent-la i ens ha donat això. És com la llavor que has llaurat perquè el camp creixi i hi ha tota una generació de gent que ja ha vist el que eren els escacs a l'escola, però en canvi no hem sabut fer que aquesta gent vingui a la federació i s'integri a participar-hi. Els motius són molts, tot i que hi ha clubs que estan adequats per integrar i per tenir aquesta afluència de gent i clubs que no. És aquí on hauríem de fer tots una tasca per desenvolupar això. Però no es tracta de discutir petites coses, es tracta de veure quin és el problema i el problema és aquest. Hem d'adequar les nostres estructures perquè la gent que s'anima a jugar als escacs siguin vells, siguin infants, siguin dones, es trobin com a casa i es quedin. Aquest és el repte i aquestes serien les propostes que espero en una campanya electoral. Aquestes són les propostes de futur i aquí és on hem d'anar. Si m'ho permeteu, com a consell, jo ara que plego, els que vinguin, que apostin per això, que ens diguin què volen fer, que no parlin de canviaré o vindré o faré, no, que ens diguin mesures concretes en aquestes línies perquè no són secrets d'estat això, són evidències. Gent gran, una mica el mateix, amb una societat que envelleix cada vegada més, és normal i és lògic que els escacs tenim un gran paper a jugar amb les malalties degeneratives, amb temes, que la gent pugui estar. I s'estan fent algunes coses, sí, però poques. I aquí tenim un camp per créixer enorme.

Quin és el problema? Potser no tenim encara les estructures per poder apostar fort per això. Hem de fer que hi hagi més monitors, que els clubs siguin més forts i que podem fer tasques a tota Catalunya i que tots els clubs de Catalunya puguem tenir o gaudir dels beneficis que tota aquesta gent ens pot aportar. I com a integració també, la tasca que s'està fent a les presons. Hi ha persones concretes, no és tant la federació en aquest cas. Durant aquests últims anys, com a federació hem anat de forma directa a la presó de les Bases, a Lladoners, a 4 camins, però no tot com a federació, col·laborant amb les persones que desenvolupen això. Singularment el Josep Oms i l'Alfonso Jerez estan fent una tasca meravellosa. Una de les alegries més grans que vaig tenir va ser en l'última Copa Catalana que es va organitzar a Rubí on va participar un equip de presos, de Quatre camins, i han jugat al Campionat de Catalunya per equips. La presó de Lleida continua jugant al Campionat de Catalunya per equips. Aquest any, a través del Josep Oms, hem parlat amb la presó de Can Brians, on també he anat personalment, i la presó de Lledoners, que esperem facin club aviat. Hem anat també al Centre Obert de Tarragona i hem participat activament, és a dir, s'ha fet tasca per intentar que els escacs també siguin una eina d'integració social I crec que també és un camí on tenim moltes coses a dir. Sense estendre’m més només dir que crec que hem intentat fer, o he intentat fer com a president tot el que he pogut, he intentat ser un president proper, accessible a tothom, i a partir d'aquí espero que els que vinguin continuïn com a mínim amb aquesta il·lusió de fer-ho. Que tinguin clar quins són els camins i els trets fonamentals per on hem d'anar. Que no ens perdem en discussions petites. Que anem realment a les coses que són importants pels escacs, que tenim molts reptes pel davant, però som una federació molt unida i molt activa. Moltes gràcies.

S’anomenen els dos interventors per l'aprovació de l'acta d'assemblea que són l'Albert Sánchez-Niubó (La Passió d’Esparraguera) i l'Enric García Garrido (Peona i peó)

Presentació del calendari esportiu corresponent 2025 de mans del vicepresident Ramon Chalmeta. Indica que la Lliga Catalana començarà el 18 i 19 de gener i comunica les novetats de separar el campionat de veterans de 50 anys i de 65 anys, i la competició per equips d’escoles que es farà durant el mes de maig. Afegir que la festa del centenari s'organitzarà el 2 d'agost del 2025 que és el dia exacte dels 100 anys. Remarcar que el campionat de Catalunya per equip d'edats es plantejaria l'11 d'octubre i el 13 d'octubre perquè no hi ha un pont específic aquest 2025.

Queda palès que si a les reunions posteriors de les territorials es vol fer un canvi de calendari, es podrà efectuar.

S’obre el torn de paraula del calendari.

Obrim el torn obert de paraules amb el Joan Antoni Pérez i la seva preocupació de les dates del calendari FCE i FEDA, i afegint el desaprovament del nou campionat per equips d’escoles campionat. Demana solucionar el tema de que les fases prèvies d’edats de Barcelona comencin 2 mesos abans que la resta i trepitja d’altres torneigs. Se li contesta que el calendari de la FEDA s’aprova el mes de juny i la FCE no pot votar el calendari en aquest mes, per això hi ha un solapament de dates. A més, que el sistema de la FEDA no és com el de la FCE ja que ells van a l’organitzador que licita el torneig. En el tema del nou campionat, se li respon que és una unió federativa més les escoles per donar pas a nous clubs i esportistes.

En Jordi Mas demana votar per separat el calendari esportiu, tot i que si no es pot fer, demana deixar obert els calendaris a l’espera de les properes reunions de les territorials.

Es passa a votació i s’aprova el calendari per 39 vots a favor, 3 abstencions i 2 en contra.

Es passa a la part econòmica de l’Assemblea on la Montse Gracia fa la seva explicació de la crescuda de subvenció des de l’any 2002, passant per la rebaixa del 2013 i la pandèmia del 2020 fins arribar al 2025. Enguany la crescuda és per les activitats del Centenari que ja es van començar el 5 de novembre passat. També enuncia el creixement de llicències fins al 2024 que es tanca amb més de 8000 llicències.

Per aquest 2025 es manté el preu de les llicències i de les diferents quotes.

Les novetats aquest any són la introducció d’una nova partida que és un reforç per a les delegacions, increment de pressupost del Circuit Català, del Campionat d’Espanya i d’altres torneigs.

S’ha invertit en un pla d’igualtat i se segueix amb el projecte de digitalització. S’ha invertit també en un canvi d’imatge, a una imatge corporativa.

En quant als serveis federatius, hem consolidat els cursos de formació, tant d'àrbitres com de monitors, i s’ha creat un Pla d’Igualtat.

El tema de programes escacs a l'escola és un projecte que està creixent.

S'introdueixen dues noves competicions: el Campionat de Catalunya per a Equips d'Escoles i la Lliga d'Escoles Online de Catalunya que ja s'estava realitzant i simplement l'hem dotat de partida pressupostària, Per un altre costat, el que us he dit el Campionat de Catalunya Femení d'Absolut s'ha incrementat a l'import, i en el tema de concentracions escoles femenins i pla d'igualtat hem dotat la mateixa partida d'aquest any per implementar.

El circuit català també hem incrementat el que són les ajudes. La delegació de Barcelona, sembla que ha perdut el pressupost, però ha fet una reclassificació de comptes de projectes com els escacs fan per tu. Les delegacions de Girona, de Tarragona i de Lleida incrementen el seu pressupost perquè s'ha incorporat un torneig i pressupost extra de 6.000 euros a cadascuna d'elles per a una persona extra, ja que la figura del delegat és molt important però li carrega una feina que no li pertocaria.

Llavors volem que aquesta feina administrativa, organitzativa, de campionats, de vinculació amb la federació, d'alguna manera sigui remunerada i llavors amb aquest sentit hem dotat aquesta partida a cadascuna de les delegacions.

Altres projectes són la partida del centenari. En aquest sentit, aquests diners venen finançats per la subvenció de la Generalitat, que no són recursos que directament abocarà la federació.

Se li passa la paraula al Jose Adrian Navarro que fa una proposta sobre els campionats d'edat d'Espanya. Els representants que van de Catalunya a jugar al campionat d'Espanya l'únic que se'ls paga és als campions la inscripció i segons les places que atorga la feda se'ls dona l'estada, a cap se li paga el desplaçament. En aquest cas, es demana fer una ajuda d’uns 100 euros pel desplaçament.

El Sr, Jose Ramon Rodriguez fa referència a les llicències d'un dia, que es limiten a un sol torneig a l’any. Se li respon que la filosofia d’aquesta llicència, en els inicis, era que els esportistes poguessin jugar un torneig i, si volien seguir jugant, es federessin.

S’aprova el pressupost corresponent al 2025 amb 29 vots a favor 5 abstencions i 10 vots en contra

S'aprova el preu de les llicències amb 44 vots a favor, 0 en conra i 0 abstenció.

L’Ullastrell qüestiona el preu de la quota de club depenent de la quantitat de socis, però se li contesta que no depèn del número de socis, sinó que tots els clubs gaudeixen dels mateixos serveis i, a més, el vot dels clubs és el mateix sense dependre del número d’esportistes.

Es demana que s’estudiï el preu de la llicència sub-18, ja que és un salt per al jovent de la preuniversitat i molts no segueixen pels estudis.

Es passa a l'exposició de la primera proposta de modificació de l'any 2025 a la Divisió d'Honor i la corresponent també proposta de sancions. Després del recorregut pels comitès de competició i apel·lació, el cas de l’Andorra i Mollet va acabar al Tribunal Català de l’esport. El Vila Olímpica, com afectat, volia recórrer i per evitar que d’aquí uns anys ens trobéssim que li donen la raó i afegir-los a la Divisió d’Honor, es va proposar a la reunió dels equips d’aquesta categoria la inclusió del Vila Olímpica i fer una lliga de 18 equips de manera transitòria durant l’any 2025 on tots jugarien fins el final. En el 2026 es tornaria a la normalitat. És per això que es va fer la reunió de Divisió d’Honor i la majoria de clubs de la categoria ho van aprovar. Ara es presenta a l’Assemblea per aprovar-ho.

S’aprova la disposició transitòria de la Divisió d’Honor del 2025 amb 24 vots a favor 11 abstencions i 9 vots en contra.

Es passa a la segona proposta de la Junta Directiva que és referent a les modificacions d'algunes sancions del nou reglament de competició.

S’aprova la proposta de sancions a les incompareixences amb 28 vots a favor 13 abstencions i 1 vot en contra.

S’explica breument la proposta de modificació del reglament de disciplina esportiva a petició del Comitè de competició i s’aprova per 37 vots a favor, 6 abstencions i 1 en contra.

Es passa al torn de paraules i el Francesc Fernández comenta que a la passada assemblea es va decidir aplicar el quadre d'equivalència d’elo FIDE i es revisarà.

Segueix comentant que amb el nou reglament no troba un article dels esportistes referent als play-offs i se li va respondre que també es revisarà.

En Jordi Pellicer demana de nou retransmetre l’assemblea i se li contesta que el tema és més complicat del que sembla, ja que hi ha la protecció de dades i s’ha de mirar que no hi hagi cap problema legal.

En Raül Arza, conjuntament amb el Jonathan Alonso, exposen el desempat a Divisió d'Honor extensible a totes les categories en el cas que el Comitè doni la raó i no alteri molt els desempats amb la decisió d’aquests. Al ser una modificació d’una circular, ho passarem a la propera assemblea per tal d’afegir-ho al reglament.

Continua preguntant per saber més coses respecte la bonificació de la Seguretat Social per als entrenadors i monitors dels clubs, però fins que no es publiqui al BOE no es podrà saber més. Per últim, demana que els vídeos de les retransmissions de les partides en els torneigs es puguin veure per algun canal i se li contesta que es pugen a Youtube per no perdre’ls.

Pren la paraula l’Albert Sánchez demanant si es fa resum estadístic sobre l'evolució de grups d'edat per ajudar a clubs i a la pròpia federació. Se li contesta que es fan indicadors un cop l’any i que es poden afegir més dades, si es creuen convenients.

L’Enric Garcia demana revisar les places classificatòries de les fases prèvies d’edats i, a la vegada, saber que si hi ha qualsevol imprevist econòmic a qualsevol d’aquestes fases, si la Federació ajudaria. El Pepo Viñas li contesta que ell actualment no decideix en aquest tema i ho deixa en mans dels futurs membres de la Federació, després de les eleccions. Per altra banda, a qualsevol imprevist econòmic, la Federació pot ajudar, però sempre aplicant el sentit comú dels organitzadors.

S’aixeca l’assemblea a les 13:34 hores.

Albert Sanchez Niubo                                                        Enric Garcia Garrido

 

 

David Ayza León                                                               Josep C. Viñas Racionero

Secretari General                                                             President 

Barcelona, 31 de desembre de 2024.