Sembla que els escacs entraran a l'educació primària més enllà de la bona voluntat dels pares i les mares que apunten els nens a les activitats extraescolars o de la bona disposició dels centres que programen defenses sicilianes en hores de lleure. Tant si són una assignatura obligatòria com de lliure configuració, o si serveixen com a reforç per estudiar matemàtiques, que els escacs entrin a l'ensenyament per la porta oficial és una gran notícia. Ja hi ha experiències en aquest sentit, com la del programa Escacs a l'Escola que es fa a través de l'Observatori d'Escacs de la UdG i de la federació catalana d'escacs. Els resultats, com informava fa uns dies EL PERIODICO, són extraordinaris. Augmenta la concentració dels alumnes i la seva capacitat reflexiva i, encara que sembli mentida, la de treball en equip. Els escacs, com afirma Josep Serra, un dels impulsors de la iniciativa, serveixen per adquirir «hàbits de vida i valors fonamentals, com el fet de ser responsable de les decisions que prens». Serra, com a bon jugador, destaca un d'aquests valors, «clarament en retrocés en el món d'avui»: la paciència. L'acostament lent i persistent, pensat i racional, a la resolució d'un problema.
En un tauler, tot depèn de tu. Sempre hi ha una sortida. O una possibilitat de tornar-hi, de no defallir. De fet, que a l'escola hi hagi classes d'escacs no és una decisió educativa, sinó un argument d'índole moral.
Josep M. Fonalleras