Vaig aprendre a jugar als escacs de manera autodidacta a partir d’un llibre que va aconseguir-me el meu pare a principis dels anys 90. Poc temps després m’apuntaria a les classes que organitzava el Club Escacs Amposta els dissabtes al matí l’any 1993, i aquell mateix estiu em federaria i disputaria la meva primera competició, l’Open de Tortosa d’escacs.
L’any 1994 vaig disputar el primer campionat per equips i jugaria ininterrompudament fins la temporada 1997/98. Tinc molts bons records amb els escacs d’aquell temps, on a més dels campionats d’edats (comarcals i provincials) també jugava l’Open memorial Calbet els dissabtes per les tardes de maig a juny. La temporada 1998/99 vaig marxar a estudiar Arquitectura Tècnica a Girona, i allí vaig jugar durant dos anys amb un club de la comarca del Gironès, el Club d’escacs Cassà, on vaig fer molts amics i en guardo grans records. L’any 2000 però vaig deixar de jugar com a federat perquè l’exigència dels estudis era cada cop més elevada.
L’any 2005 el Club Escacs Amposta, per desavinences internes, va caure en la inactivitat. L’any 2007 havia acabat d’estudiar la segona carrera, Arquitectura, i amb uns companys més ens vam proposar recuperar el club, en una nova junta on jo passava a ser el secretari; les circumstàncies, però, no van sorgir com esperàvem i no es va formalitzar la inscripció i el club va continuar inactiu. Cinc anys més tard, a l’octubre del 2012, vaig contactar amb diferents companys i vaig proposar-los -ara com a president- recuperar el club i les classes d’escacs els dissabtes al matí. I me’n vaig sortir.
Al desembre el club va organitzar la primera activitat, un campionat de ràpides. I al gener del 2013 tornaríem a competir a la Lliga Catalana (ja no era el “per equips”). Però, possiblement, la decisió més rellevant que vaig prendre va ser la fundació de l’Escola d’Escacs Amposta, que senzillament va recuperar les classes d’escacs els dissabtes pel matí per a xiquets i xiquetes que en vulguin aprendre. La primera classes va ser al febrer del 2013, i alguns dels xiquets que van entrar aquell dia a l’aula que teníem cedida a la Biblioteca Comarcal d’Amposta avui juguen al primer equip del Club Escacs Amposta.
A l’inici del 2014 el Club Escacs Amposta disputaria la Copa Tarragona (que va organitzar-se a Tortosa) i quedaria segon classificat de segona categoria. Era la primera vegada que competíem al ritme de 15 minuts més 5” d’increment, i recordo que va ser un torneig molt intens, però més intens seria a l’abril a Sabadell, on vam competir la Copa Catalana. Però com havíem recuperat antics jugadors, i gràcies a una victòria del Calafell sobre el Santa Pau (en una darrera partida que el meu estimat i enyorat Albert Badosa perdria contra el jugador calafellenc) ens proclamaríem campions de segona categoria.
A principis de juny del 2014, després d’una reunió de clubs de la demarcació de Tarragona, la Marta Amigó va consultar si algú volia rellevar-la al càrrec de delegada territorial. Després de pensar-ho en el camí de tornada, vaig contactar amb ella (teníem amistat de quan jugàvem al per edats i també al per equips) i a finals d’aquell mes, a l’Open de Masdenverge, la Marta me presentaria al Toni Ayza, que era el president de la Federació Catalana d’Escacs en aquell moment. I al mes de novembre d’aquell any es faria oficial i començaria una intensa etapa de viatges a Barcelona els dissabtes matí, sempre acompanyat del Josep Maria Camell, que en aquell moment exercia com a tresorer de la Federació. Voldria agrair al Camell el suport que me va donar, així com la seva dedicació als escacs tarragonins.
La primera temporada com a delegat va ser una presa de contacte amb els clubs i la demarcació. Però al desembre de 2015 vaig organitzar una nova prova d’escacs per edats, la Minicopa Tarragona, la qual emulava la Copa Tarragona però amb un format per a escacs base i adaptat a les possibilitats per formar equips per part dels clubs. És possiblement la fita més rellevant que vaig assolir com a delegat (o de la que n’estic més orgullós) ja que aquesta competició posa l’accent a la formació dels nous jugadors d’escacs, i ajudava a tots els clubs que aposten (en la mesura de les seves possibilitats) per la base a gaudir d’una competició exclusiva per a ells.
Vaig organitzar algunes noves competicions i vaig intentar adaptar el formats de les existents a les necessitats dels clubs de la demarcació. Als estius, junt amb tots els clubs de la demarcació, vam organitzar un seguit de circuits de ràpides. Es jugava a escacs tot l’any i a totes hores! Alguns d’aquests canvis i competicions han perdurat, i d’altres no han reeixit. Però la intensitat competitiva, i més sent president del club, acaba passant factura. El gener de 2020, ja amb Pepo Viñas de president, deixaria el càrrec de delegat de Tarragona, i col·laboraria més estretament amb la Federació. Vaig ser un dels que van treballar amb la creació i gestió de les xarxes socials de la Federació Catalana d’Escacs, vaig treballar amb la imatge gràfica i la corporativa, en la organització de competicions d’edats i amb el que me va encomanar el president i la pròpia Federació. D’aquesta època guardo molt bon record mentre col·laborava colze a colze amb els treballadors de la Federació, així com les reunions de la Junta Executiva de la Federació els dijous per la tarda, on pujava fins a Vilafranca del Penedès per després anar amb Pepo fins a Barcelona (Nota: arribava passades les 3:00 del matí a Amposta).
Un moment dur, però molt intens d’escacs, va ser la pandèmia del COVID-19 l’any 2020. La Federació Catalana d’Escacs va fer un pas endavant i vam organitzar un seguit de competicions d’escacs online. No vam ser els únics, ja que molts també van organitzar -i excel·lir- amb competicions online, però recordo amb afecte les setmanes que organitzava tres competicions al lichess i deixava programats els enllaços a Twitter, Facebook i Instagram perquè els nens podessin jugar amb infants d’arreu de Catalunya. Alguns pares, que me parlaven per missatgeria privada de les xarxes socials, ens agraïen la competició perquè era l’únic moment de pausa amb el seu fill en tot el dia! També estic orgullós del manual que vam redactar entre els membres de la Junta Directiva d’aquell moment. Cadascú va fer una aportació de la matèria (Salut, Dret, ..., jo vaig fer els plànols, la portada i el muntatge) i va quedar un document complet i que havia estat redactat en equip.
A finals del 2020 va sorgir la possibilitat de col·laborar més estretament amb la Federació, sense ser membre de junta, però al mes d’octubre vaig entrar a treballar com arquitecte al Consell Comarcal del Montsià (on havia passat un procés de selecció un temps abans) i la meva disponibilitat es va reduir encara més.
Al gener de 2023, a la vista que la meva aportació era ja inexistent, sumat a uns problemes de salut afortunadament ja superats, vaig renunciar a seguir col·laborant amb la Federació Catalana d’Escacs. Vull agrair al Carles Vilà l’article que va escriure sobre la meva trajectòria al web de la Federació. Com a president del Club Escacs Amposta tampoc no vaig poder seguir molt més, i després d’11 anys al capdavant de l’entitat, al mes d’abril seria rellevat per Josep Chavarria. I finalment, perquè no tot siguin comiats, dir-vos que a l’octubre d’aquest mateix any naixeria la meva filla Elena, la qual me té el cor robat i a la qual li dono tot el meu amor incondicional i, si ella ho vol, li ensenyaré a jugar a escacs tant aviat mostri interès.
Agrair a tots els companys i amics que m’han acompanyat tota aquesta etapa, als clubs i a tota la Federació (començant pels treballadors i acabant pels companys de junta, i en especial al Pepo Viñas el qual va confiar amb mi per acompanyar-lo en els seus dos mandats al capdavant de la Federació Catalana d’Escacs.
Finalment, i com m’agradava fer a mi en els articles que penjava al web federatiu, vull recordar totes les insígnies que la Federació Catalana d’Escacs ha atorgat a persones de la demarcació de Tarragona:
Joan Piñol (plata) ; CN Reus Ploms (1994)
Anton Adserias (or) ; CE Vila-seca (2002)
Enric Monné (plata) ; CE Hospitalet de l'Infant (2005)
Josep Solsona (plata) ; CE Capablanca (2007)
Jesús Ariste Justo (plata) ; CE ONCE Reus (2008)
Josep Maria Camell (or) ; CN Reus Ploms (2010)
Ferran Martínez León (plata); CE Tarragona (2010)
Josep M. Pellicer Castillo (plata) ; CE Lira Vendrellenca (2011)
Josep Terrones (plata) ; CE Mora d'Ebre (2011)
Josep Mañé (plata) ; CE Vila-seca (2013)
Josep Maria Alomà (plata) ; CE Masdenverge (2013)
Manuel Tuduri (plata) ; UE Cambrils (2014)
Pepita Ferrer (placa d'or) ; CE Torreforta (2014) (a títol pòstum)
Xavier Mestieri (plata) ; CE Valls (2015)
Joan Amigó (plata) ; CE Espluga de Francolí (2016)
Xavier Vila (plata) ; nat. Santa Coloma de Queralt (2016) (per assolir el títol de GM)
Anton Benet (plata) ; Reus Deportiu (2018)
Francesc Solà (plata) ; AE Santa Coloma de Queralt (2019)
Josep Maria Bondia (plata) ; CE Ateneu Duesaigües (2020)
Josep Reverté (plata) ; CE Tarragona (2021)
Francisca Pino (plata) ; CE Constantí (2023)
(En aquest enllaç es poden veure totes les entregades a nivell de Catalunya)
Ferran Torta