Comitè d’Apel·lació

Federació Catalana d’Escacs

Expedient 03/2024

Recurrent: Ramon Caro Martínez

En nom i representació de Club Escacs Mollet

contra Resolució de Comitè de Competició 16/2024

de la FEDERACIÓ CATALANA d’ESCACS

Ponent: Roger Rodríguez Font

Barcelona, a 2 d’abril de 2024

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER. En data 16.03.2024 es va disputar la segona ronda de la Divisió d’Honor de la Lliga Catalana 2024 del grup Descens. En dita ronda es van enfrontar els equips GEVA-CEA i Mollet. El C.E. Mollet va alinear en el seu desè taulell un jugador sense “X”.

El club Escacs GEVA-CEA, dins el termini legal establert, va interposar un reclamació en termini i forma per vulneració de l’article 8.3 de la Part Específica del Reglament General de Competicions.

SEGON. En data 21.03.2024 el Comitè de Competició va resoldre que;

  1. No es considera un atenuant que el mateix club o d’altres clubs hagin realitzat el mateix tipus d’alineació que es denuncia.
  2. Si bé és cert que l’article 11.10 és genèric i permet alinear a l’escaquer 10 qualsevol jugador de la llista d’ordre de forces, l’art. 8.3 és específic i fa referència a la segona fase de la Lliga que és la que es denuncia per part del club GEVA-CEA. Davant dos articles del mateix reglament, té prioritat l’article específic, no el general.
  3. L’art. 8.3 específic de la segona fase de la Lliga a Divisió d’Honor limita l’alineació de jugadors en dos aspectes: a) només dos jugadors nous poden participar, si no ho han fet a la primera fase de la lliga i, segon, han d’estar dins el plantell de 17 jugadors. L’article 8.3 del Reglament de la Lliga Catalana diu amb tota claredat: ... “ a més caldrà que estiguin al plantell dels 17 jugadors que formen part de l’equip de Divisió d’Honor de cada club...”.
  4. L’art. 11.10 i 8.3 no entren en contradicció, ni són confosos. Aquest Comitè considera que no es poden interpretar de diferents formes i cal aplicar la literalitat d’aquests articles. L’article 8.3 és específic de la segona fase de la lliga a la Divisió d’Honor i acota les possibilitats d’alinear jugadors.
  5. L’assemblea de clubs, a què fa referència el C.E. Mollet, no va aprovar el fet de poder alinear qualsevol jugador al tauler 10, ja que això només seria possible amb una modificació reglamentària de l’art. 8.3 que només permet alinear jugadors, que no hagin participat en la primera fase de la Lliga a Divisió d’Honor, sempre i quan estiguin al plantell dels 17 amb què compta cada club de Divisió d’Honor.
  6. Aquest Comitè no pot actuar pel que hauria de dir en el futur el Reglament, ni tampoc en l'al·legat esperit de la norma. La funció dels Comitès jurídics és el d’aplicar la norma vigent, tal com està redactada actualment.
  7. El C.E. Mollet va alinear un jugador que no estava en el plantell dels 17 de què disposava el club, i, per tant, va infringir l’art. 8.3.

En base a la alineació indeguda presumptament comesa pel Club Escacs Mollet, va imposar decretar la corresponent alineació indeguda i va atorgar la victòria per 10 a 0 a favor del Club Escacs GEVA-CEA

TERCER. En data 21.03.2024 el Club Escacs Mollet va presentar recurs d’apel·lació al·legant que l’article 11.10 és general de la categoria i no específic de la primera fase. Tanmateix estima, que en cas de dubte, hauria de no considerar-se sancionable l'alineació pel principi de in dubio pro reo.

El Club Escacs Mollet aporta un intercanvi d’emails entre la jugadora Sra. Patricia Llaneza Vega, jugadora del Club Escacs Foment, i el Sr. Antoni López Manzano, gerent de la Federació Catalana d’Escacs el març de 2020.

“Bona nit

Tenim una consulta sobre les alineacions en la segona fase de Divisió d'Honor, en relació als següents articles del reglament de la Lliga Catalana:

8.3. Tant al grup A, com al grup B, els equips només podran alinear, a la segona fase, dos jugadors que no hagin disputat cap partida durant la primera fase i a més caldrà que estiguin al plantell dels 17 jugadors que formen part de l’equip de Divisió d’Honor de cada club.

11.10. A la categoria de Divisió d’Honor s’hauran d’alinear en els 9 primers escaquers, 9 jugadors del llistat de forces de Divisió d’Honor (plantell de 17). El tauler número 10 dels partits dels equips de Divisió d’Honor serà de lliure elecció del club, entre els jugadors/res que figurin a la llista d’ordre de forces completa del club.

Revisant alineacions de l'any passat, entenem que l'article 11.10 està en vigor durant tota la competició i per tant, qualsevol jugador pot ser alineat al 10è tauler, independentment de que hagi jugat o no la primera fase i de que tingui X o no. Per tant, l'article 8.3. només s'aplicaria als 9 primers escaquers, on no podran ser alineats més de dos jugadors que no hagin disputat cap partida durant la primera fase. És correcta aquesta interpretació?

Gràcies,

Patricia Llaneza Vega

U.E.Foment Martinenc"

La resposta, arriba només tres dies més tard, de data 4 de març

“Patty,

És tal com ho dius.

Antoni López Manzano

Gerent “

QUART. En data 22.03.2024 el Comitè d’Apel·lació, de conformitat amb l’article 87 del Reglament de Disciplina de la FCE va donar trasllat al Club Escacs GEVA-CEA atorgant-li el termini previst de dos dies hàbils per formular al·legacions.

CINQUÈ. En data 25.03.2024, es van rebre les al·legacions corresponents del Club d'Escacs GEVA-CEA, que insisteix en els arguments esgrimits a la primera denúncia i s'alinea en línies generals amb els arguments del Comitè de Competició de la FCE, excepte en la interpretació que es fa de l'article 8.3 del RGC, afirmant que el C. E. Mollet va cometre alineació indeguda.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. La qüestió plantejada, que constitueix el nucli de la reclamació efectuada en el seu dia pel Club d'Escacs GEVA-CEA i de l'apel·lació efectuada pel C. E. Mollet, radica en la interpretació que s'ha de donar a dos articles de la part específica del Reglament General de Competicions de la FCE, concretament als articles 8.3 i 11.10, i la seva aparent contradicció.

Una primera qüestió sorprenent, dita amb el màxim respecte i consideració cap al Comitè de Competició, és l'afirmació rotunda que es fa en la consideració quarta de la seva resolució quan afirma, de forma categòrica, que "L'art. 11.10 i 8.3 no entren en contradicció, ni són confosos". Tenint en compte que ni el denunciant (GEVA-CEA), ni el C. E. Mollet, ni el Comitè de Competició, ni la gerència de la FCE, ni la pràctica totalitat dels clubs de Divisió d'Honor s'acaben de posar d'acord sobre l'abast i la interpretació d'aquestes normes, una afirmació tan radical sembla, com a mínim, qüestionable.

Aquest Comitè entén que, efectivament, la redacció i l'abast de l'article 8.3 del Capítol resulta, com a mínim, confusa. Per tant, a efectes de determinar si s'ha produït o no l'alineació indeguda del C. E. Mollet haurà de, prèviament, realitzar-se un anàlisi de l'abast de les normes en conflicte i establir una adequada interpretació de les mateixes.

SEGON. Com s'ha mencionat en el recurs presentat pel C. E. Mollet, les normes que podrien estar en conflicte són l'article 11.10 de la Part II del RGC i l'article 8.3 del mateix reglament.

L'article 11.10, localitzat dins de la Secció 7ª de la Part II "Competicions Específiques" del Capítol IV: "Reglament de la Lliga Catalana d'Escacs" diu el següent:

“11.10 A la categoria de Divisió d’Honor s’hauran d’alinear en els 9 primers escaquers, 9 jugadors delllistat de forces de Divisió d’Honor (plantell de 17). El tauler número 10 dels partits dels equips de Divisió d’Honor serà de lliure elecció del club, entre els jugadors/res que figurin a la llista d’ordre de forces completa del club”.

Convè remarcar que L'article 11.10 s'emmarca dins l'article 11, que aborda la "Presentació d'equips i inici de l'encontre". Aquest article 11 és la pedra angular del sistema d'alineacions en totes les divisions de la Lliga Catalana, incloent-hi la Divisió d'Honor. Per tant, és el lloc més específic del reglament on es recull la forma d'alineació dels equips.

L'obligatorietat dels clubs de Divisió d'Honor de presentar el "plantell de 17 jugadors" -la denominada per alguns obligació de tenir jugadors amb x- neix de l'article 11.11 de la part específica del Reglament General de Competicions.

El sentit de l'article 11.10 és clar: "el tauler número 10 en els partits de Divisió d'Honor serà de lliure elecció del club entre els jugadors del seu ordre de forces". Com s'observa, no s'especifica ni es restringeix a una fase o grup determinat, sinó que es dirigeix a qualsevol partit de Divisió d'Honor. Tampoc es disposa la necessitat que s'integri al "plantell de 17 jugadors".

Per altra banda, l’article 8.3 de la part especifica del Reglament General de Competicions diu: “Tant al grup A, com al grup B, els equips només podran alinear, a la segona fase, dos jugadors que no hagin disputat cap partida durant la primera fase i a més caldrà que estiguin al plantell dels 17 jugadors que formen part de l’equip de Divisió d’Honor de cada club”.

Aquest article s'integra a la Secció 6a de la Part II "Competicions Específiques" del Capítol IV: "Reglament de la Lliga Catalana d'Escacs" sota la denominació de "Distribució de grups d'equips". Com es pot observar, aquesta secció, i també la major part de l'article 8, es dedica a la composició dels grups de les diferents divisions, com es distribuiran i quines fases jugaran. No es dirigeix de forma específica a determinar les alineacions de jugadors en els equips, sinó la disposició dels equips que conformen cada categoria.

No obstant això, és cert que el paràgraf esmentat de l'article 8.3 sí que aborda un aspecte referit a les alineacions dels equips en la segona fase. Concretament, es refereix a la possibilitat d'alinear jugadors "nous" que no hagin estat alineats durant la primera fase, limitant aquesta possibilitat. En aquest sentit, buscant una interpretació adequada d'aquest article 8.3, el Comitè d'Apel·lació se situa en la mateixa línia que argumenta el Club d'Escacs GEVA-CEA i discrepa de la interpretació que realitza el Comitè de Competició en les seves consideracions cinquena i setena.

El que fa l'article 8.3 no és limitar l'alineació "a tots els jugadors que no estiguin en el planter dels 17" com erròniament pretén el Comitè de Competició, sinó limitar que només dos jugadors nous que no han actuat en la primera fase i que estiguin en el planter de 17 puguin jugar en la segona fase. La limitació es refereix als jugadors nous, no al total dels jugadors.

Per tant, el nucli de la qüestió plantejada radica en determinar si el RGC permet que el tauler desè de la Divisió d'Honor en qualsevol encontre sigui de lliure elecció del club -com diu l'article 11.10- o que en la segona fase només puguin alinear-se dos jugadors nous i dins del planter de 17 -com indica l'article 8.3.

TERCER. Abans d'abordar la qüestió plantejada convé fer una consideració prèvia. Ens trobem davant una situació de contradicció entre dues normes que ha de ser resolta, com es desenvoluparà posteriorment, mitjançant les regles per a la interpretació de normes que han vingut servint, des de temps immemorial, per superar les situacions d’antinòmia com la que se'ns presenta.

No obstant això, resulta evident i innegable que la contradicció normativa evidenciada no pot redundar en perjudici de qui hagi actuat guiat per una determinada norma. Així doncs, i tenint en compte el principi de norma o interpretació més favorable, no pot sancionar-se al que guiat per una norma es veu perjudicat per una altra norma contradictòria. Aquest principi estableix que els conflictes normatius han de ser aplicats i interpretats, dins del règim sancionador, com en aquest cas per establir una sanció per alineació indeguda, de manera que s'optimitzi la seva màxima efectivitat per afavorir el perjudicat per la contradicció evitant, d'aquesta manera, la seva indefensió.

Per tant, aquest Comitè entén que una sanció al C. E. Mollet derivada d'una situació de contradicció normativa com la que ens ocupa suposaria una més que evident indefensió per a aquest club. Aquest motiu, ja per si mateix, serviria per considerar el recurs presentat pel C. E. Mollet.

QUART. No obstant això, és voluntat del Comitè d'Apel·lació realitzar un exercici d'interpretació de les normes en conflicte a fi d'establir una interpretació coherent sobre l'abast de les mateixes.

Discrepa de nou aquest Comitè d'Apel·lació respecte a la resolució del Comitè de Competició que ens ocupa en relació amb el criteri estricte de literalitat que sembla desprendre's de les consideracions quarta, i sobretot sisena, de la seva resolució.

Com hem vist anteriorment, el criteri de la literalitat dista de ser clar en el cas que ens ocupa. Però és que, a més, la pròpia negació de tota rellevància a l'esperit de la norma que es fa resulta a judici d'aquest comitè completament inadequada.

La interpretació de la norma pot definir-se com l'averiguació del significat i sentit de la mateixa, de forma que es determini el seu contingut i el seu abast efectiu. El propi Codi Civil, en el seu article 3.1 estableix que: "Les normes s'interpretaran segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius i la realitat social del temps en què han de ser aplicades, atenent fonamentalment a l'esperit i finalitat d'aquelles"

La interpretació de les normes és un procés fonamental per determinar el seu sentit i abast, i per aplicar-les de forma correcta. Aquest procés ha de considerar diversos criteris, com el significat propi de les paraules, el context, els antecedents històrics i legislatius, i la realitat social del moment en què s'apliquen les normes.

El Comitè de Competició, en la seva resolució, sembla guiar-se per l'únic motiu d'una suposada "especificitat" que reitera en diverses de les seves consideracions. Aquesta especificitat té com a únic fonament que l'article 8.3 es refereix o al·ludeix a la segona fase de la Lliga Catalana mentre que l'altre parla de tots els encontres de Divisió d'Honor i sentencia: "davant dos articles del mateix reglament, té prioritat l'article específic, no el general". Un cop realitzada aquesta asseveració continua com si l'article 11.10 no existís.

La primera discrepància, tal i com s'ha assenyalat anteriorment, és que l'article 8.3 no es refereix a les alineacions globals dels equips de Divisió d'Honor sinó específicament als jugadors "nous" que no s'hagin alineat en la primera fase. Per tant, l'essència d'ambdós articles no és la mateixa. Un es refereix a com alinear els equips i la llibertat d'alinear lliurement el desè tauler (l'art. 11.10) mentre que l'altre parla de la possibilitat d'alinear jugadors nous en la segona fase (art. 8.3).

Per tant, la solució no pot ser eliminar d'una tacada l'article 11.10 de la part específica del RGC sinó efectuar una lectura integradora d'ambdós articles per entendre el seu veritable abast i significat.

Fent un anàlisi teleològic del conjunt del reglament de competicions, es pot observar una tendència inequívoca a intentar promoure la lliure pràctica dels escacs, deixant que els jugadors aficionats puguin participar sense traves en la dinàmica federativa i en les seves competicions. Aquesta tendència és especialment remarcable en el Capítol VI de la Part II corresponent a la Lliga Catalana que ens ocupa en el present cas. Així, per exemple, en l'article 5.3 del mateix capítol es flexibil·litzen les condicions perquè puguin jugar lliurement estrangers i assimilats en funció del seu nivell d'ELO afavorint la participació dels jugadors aficionats.

No obstant això, també existeix una tendència a evitar els reforços artificials en funció dels resultats esportius. Això s'observa en la limitació de la inscripció de jugadors forts (article 11.9) i en la prohibició de què els equips filials es reforcin amb jugadors d'equips superiors (article 12.1).

En aquest sentit, els articles 11.10 i 8.3 són simptomàtics en relació a ambdues tendències. Clarament, l'article 11.10 té com a causa i origen el fet que sigui necessari establir un "plantell de 17 jugadors", fet que limitaria els equips la possibilitat de premiar algun jove jugador o promesa de jugar a Divisió d'Honor. En aquest sentit, el reglament va entendre que era convenient flexibilizar la norma i permetre als equips acudir amb un jugador "fora del plantell" per premiar-lo o fomentar la participació de jugadors novells sense que això suposés un reforç esportiu rellevant ja que estava limitat al desè tauler on per norma juguen els jugadors més dèbils de l'equip.

D'altra banda, l'article 8.3 obeeix al criteri invers d'evitar reforços artificials a la segona fase de la Divisió d'Honor.

La idea és evitar que, en funció dels resultats esportius, s'activin fitxatges ficticis per alinear en determinats encontres específics (qüestió que, dit sigui de pas, s'havia produït abans de l'aprovació de la norma). D'aquesta manera, la norma limita a només dos jugadors nous que no hagin jugat la primera fase i que aquests jugadors es trobin ja assenyalats com a dins del planter de 17 jugadors que ha d'establir l'equip. És una norma que tendeix, com diem, a evitar reforços o avantatges esportives artificials.

Tenint en compte aquestes consideracions, sembla lògic sostenir que l'article 11.10 sigui plenament vigent respecte a les alineacions de l'últim tauler (tauler número 10) mentre que l'article 8.3, la finalitat del qual és evitar avantatges esportives, es circumscrigui als taulers 1 al 9 (on veritablement tenen virtualitat les denominades X i té abast el planter de 7 jugadors).

A judici d'aquest Comitè d'Apel·lació aquesta és la interpretació que més s'ajusta a la reglamentació tenint en compte totes les consideracions esmentades. D'una banda s'ajusta de forma més harmònica a la pròpia estructura del reglament que atorga més rellevància a efectes d'alineacions a l'article 11 i a la secció setena. Aquesta interpretació segueix amb la lògica de l'esperit de tot el reglament que, com hem vist, flexibilitza la participació dels jugadors més dèbils mentre que preserva davant les especulacions esportives pels jugadors més forts.

Però és que, a més, aquest criteri és el que ha vingut sent practicat pels clubs i fins i tot per la pròpia federació des que es va establir la present normativa. Com es pot comprovar, la pràctica totalitat dels clubs han alineat de forma lliure el seu desè tauler a la segona fase de la competició en els últims anys sense que ningú hagués pretès treure rendiment esportiu d'això.

Fins i tot qui era el gerent de la Federació, avui membre del Comitè de Competició, com ha pogut verificar aquest Comitè a través de la documentació aportada pel recurrent, estava d'acord amb la mateixa interpretació.

Per tant, a aquest Comitè li resulta indubtable que, malgrat la deficient redacció d'ambdós articles (el 8.3 i el 11.10 de la part específica del RGC), principalment del 8.3, del qual fins i tot el Comitè de Competició i el denunciant (GEVA-CEA) discrepen sobre el seu contingut, una lectura integradora dels mateixos conclou que la limitació establerta en l'article 8.3 ha d'entendre's respecte dels taulers 1 al 9 quedant el tauler 10 a la lliure designació dels equips conforme a l'establert en l'article 11.10.

Per tot això es conclou que l'alineació del C. E. Mollet en el seu encontre amb el Club Escacs GEVA-CEA va ser correcta i, consegüentment, s'ha de revocar la resolució del Comitè de Competició.

Per tot l’exposat, el Comitè d’Apel·lació HA RESOLT:

Revocar la resolució del Comitè de Competició 16/2024. El resultat de l’encontre és Club Escacs GEVA-CEA 5- Club Escacs Mollet 5

Aquesta resolució del Comitè d'Apel·lació és immediatament executiva i esgota la via federativa. No obstant això, aquesta resolució pot ser recorreguda, en el termini dels deu dies hàbils següents a la seva notificació, davant el Tribunal Català de l’Esport.

Barcelona, 2 d’abril de 2024

Comitè d’Apel·lació de la Federació Catalana d’Escacs