Portem 4 jornades disputades i ara mateix els nostres jugadors i jugadores estan jugant la 5ª ronda, i ja podem dir que estem en la meitat de la competició. Estic segur, i no m'equivocaré pas, que cap de les persones que estem vivint aquesta experiència, sap amb certesa, quin dia de la setmana és. Hauríem de començar a calcular quin dia vam agafar l'avió i sumar les rondes per saber el dia .., però no és important, aquí el temps passa molt lent, però alhora ràpid, és una sensació molt estranya.

 

 

Abans de tot, he de dir, que l'organització de l'esdeveniment ha tingut una gran capacitat de reacció amb els incidents del primer dia. Està tot en ordre, organització dels busos, dinar per a tothom, aigua a la sala tant dels jugadors com dels patidors (pares, mares i entrenadors), ventiladors en la sala d'anàlisi, També hem de dir, per la qüestió dels dinars que hem posat de la nostra part per anar-hi a dinar més d'hora, 12:30 h .., com al menjador de l’escola ... je je, però el menjar exquisit, i molt correcte.

Podria parlar, de puntuacions, resultats, com van els nostres nois i noies, però ho deixo per a properes cròniques, en aquestes línies us explicaré una miqueta tot el que envolta als protagonistes d'aquest tipus de competicions.

Els principals, ja sabem que son els jugadors i jugadores, però us asseguro, que ells son feliços, tenen evidentment, en ocasions, el sabor amarg de la derrota, el no descobrir la jugada correcta amb poc temps, el no encertar la preparació amb el seu entrenador, els nervis abans de la partida .., però us asseguro que en el conjunt del dia, de la setmana. són tots feliços. Ells no ho saben encara, però aquestes vivències, quan siguin grans, són de les que mes bonics records tindran.

Però parlem dels veritables protagonistes, els pares i mares, algú podrà dir, que són secundaris, que tenen un paper poc principal, però ens equivoquem, els pares i mares són el motor d'aquestes competicions, són els que donen el seu temps, la seva economia, sacrifiquen les seves vacances.., i tot això per veure feliços els seus fills i filles practicant el seu esport favorit amb els millors de tota Europa.

I encara, a més, estar 5 hores totes les tardes, esperant amb el mòbil o l' ordinador en mà, el desenllaç d'una partida d'escacs, on et tornes boig per culpa d'una barreta que puja i baixa .., un patiment indescriptible ... Bravo per a tots ells!! Estic segur que no hi ha cap altra disciplina esportiva d'alta competició que mantingui aquesta tensió tan infernal als pares i mares.

Una altre part important, són els entrenadors, no li donem molta importància als pares, inclús pensem, que els lien en les preparacions, però no, són els seus salvadors, les seves persones de confiança, els seus psicòlegs, ja estiguin de manera presencial, ja sigui a la distància per Skype.

Dintre de la Delegació Espanyola tenim la fortuna de comptar amb el GM Josep Oms i al MI Michael Rahal, que a part de fer d'entrenadors, animen al grup de jugadors/es de la nostra Delegació Catalana.

Per Roberto Villa Izquierdo

 

Tota la informació, resultats, classificacions, partides en directe,... a: http://www.eycc2019.eu/ 

Galeria de fotos a: https://bit.ly/2Kir0Jo